Bolet d'agulles (grup de bolets)
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Els bolets d'agulles són bolets anuals amb barret, de revers cobert amb agulles (espines o agullons), de textura que va des de la carnosa a l’endurida fins a la del cuir.
Són bolets terrícoles i micorrízics o bé sapròfits i lignícoles[1][2][3]
Grans grups de bolets d'agulles[modifica]
Es diferencien quatre grans grups de bolets d'agulles, n'indiquem les espècies més corrents:[1][2]
Llengües de bou[modifica]
Bolets carnosos, fràgils, amb la superfície del barret llisa, irregular, de color blanc a beix pàl·lid o ataronjat, i de revers amb espines del color del barret o més pàl·lides i que es desprenen quan les freguem amb els dits.
Entre les llengües de bou més corrents:
- Hydnum repandum, llengua de bou
- Hydnum rufescens, llengua de bou rogenca
- Hydnum albidum, llengua de bou blanca
- Hydnum ellipsosporum, llengua de bou esvelta
- Hydnum umbilicatum, llengua de bou de melic
- Sistotrema confluens, llengua de bou de ventall
- Hydnum vesterholtii, llengua de bou ocràcia
- Hydnum ovoideisporum, llengua de bou petita
Pelutxos[modifica]
Són bolets de carn relativament escassa, en forma de peülla, ventall o corall (irregularment ramificats). Es caracteritzen per estar coberts amb espines de secció circular.
Entre els pelutxos més corrents:
- Hericium flagellum, pelutxo d’avet
- Hericium coralloides, pelutxo de corall
- Hericium cirrhatum, pelutxo de ventalls
- Hericium erinaceus, pelutxo ver
Sabateres d'agulles[modifica]
Són bolets terrestres, anuals, de mitjans a grans, de carn compacta, homogènia, endurida però flexible com el cuir, que es trenca amb una certa dificultat.
Les espècies de sabateres d'agulles més corrents són:[2]
- Hydnellum fennicum, sabatera d’agulles amarga
- Hydnellum scabrosum, sabatera d’agulles aspra
- Hydnellum amygdaliolens, sabatera d’agulles d’olor d’ametlles amargues
- Sarcodon squamosus, sabatera d’agulles d’ull de perdiu
- Hydnellum fuligineoviolaceum, sabatera d’agulles de carn porpra
- Hydnellum joeides, sabatera d’agulles de carn violeta
- Sarcodon lundellii, sabatera d’agulles de Lundell
- Sarcodon imbricatus, sabatera d’agulles de pícea
- Sarcodon quercinofibulatus, sabatera d'agulles de roure
- Phellodon fuligineoalbus, sabatera d’agulles de vora blanca
- Hydnellum lepidum, sabatera d’agulles farinosa
- Hydnellum glaucopus, sabatera d’agulles fissurada
- Sarcodon cyrneus, sabatera d’agulles llisa d’alzina
- Sarcodon leucopus, sabatera d’agulles llisa de pi
Boixes d'agulles[modifica]
Són bolets terrestres, anuals, de menuts a mitjans, sovint fusionats entre ells; de carn compacta, homogènia, endurida, que es trenca amb molta dificultat; tenen l'aspecte d'un tap de fusta;[4] revers amb agulles o agulletes, micorrízics.
Les boixes d'agulles s'ordenen en dos grups segons el color:
- Boixes brunes d’agulles:
- Hydnellum caeruleum, boixa blava
- Hydnellum suaveolens, boixa blava d’olor
- Hydnellum dianthifolium, boixa de clavell
- Hydnellum peckii, boixa de sang
- Hydnellum compactum, boixa massissa
- Hydnellum ferrugineum, boixa rovellada
- Hydnellum. concrescens, boixa rugosa d’alzina
- Hydnellum scrobiculatum, boixa rugosa de pi
- Hydnellum aurantiacum, boixa taronja d’agulles blanques
- Hydnellum auratile, boixa taronja d’agulles taronges
- Hydnellum. spongiosipes, boixa vellutada de faig
- Boixes negres d’agulles
- Phellodon confluens, boixa confluent
- Phellodon melaleucus, boixa grisenc
- Phellodon niger, boixa negra
- Phellodon tomentosus, boixa vellutada de pi
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 29 novembre 2023].