Bucle microbià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bucle microbià marí

El bucle microbià, en anglès: microbial loop, descriu una via tròfica a la xarxa alimentària microbiana marina on el carboni orgànic dissolt (DOC) retorna als nivells tròfics més elevats a través de la seva incorporació a la biomassa bacteriana, i després s'uneix a la cadena alimentària clàssica formada per fitoplàncton - zooplàncton - nekton. El terme bucle microbial va ser encunyat per Farooq Azam i Tom Fenchel i altres.[1] per incloure el paper jugat pels bacteris en els cicles de carboni i de nutrients del medi ambient marí.

En general, el carboni orgànic dissolt (DOC) s'introdueix en el medi oceànic a partir de la lisis bacteriana, la fuga o l'exsudació del carboni fix del fitoplàncton (p. Ex., Exopolímers mucilaginosos a partir de diatomees), senescència sobtada de cèl·lules, alimentació descuidada per zooplàncton, l'excreció de residus per animals aquàtics o la dissolució o dissolució de partícules orgàniques procedents de plantes i sòls terrestres (Van den Meersche et al., 2004). Els bacteris en el bucle microbiá descomponen aquest detritus de partícules per utilitzar aquesta matèria rica en energia per al creixement. Atès que més del 95% de la matèria orgànica en ecosistemes marins consisteix en compostos polimèrics i elevats (pes molecular) (HMW) (p. Ex., Proteïnes, polisacàrids, lípids), només una petita porció de la matèria orgànica dissolta (total) DOM) és fàcilment utilitzada per a la majoria d'organismes marins a nivells tròfics superiors. Això significa que el carboni orgànic dissolt no està disponible directament per a la majoria dels organismes marins; Els bacteris marins introdueixen aquest carboni orgànic a la xarxa alimentària, la qual cosa permet obtenir energia addicional per a nivells tròfics superiors. Recentment, el terme "xarxa alimentària microbiana" ha estat substituït pel terme "bucle microbià".

Referències[modifica]

  1. Azam, Farooq; Fenchel, Tom; Field, JG; Gray, JS; Meyer-Reil, LA; Thingstad, F «The Ecological Role of Water-Column Microbes in the Sea». Marine Ecology Progress Series, 10, 1983, pàg. 257–263. DOI: 10.3354/meps010257.

Bibliografia[modifica]

  • Fenchel T (1988) Marine Planktonic Food Chains. Annual Review of Ecology and Systematics
  • Fenchel T (2008) The microbial loop – 25 years later. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology
  • Fuhrman JA, Azam F (1982) Thymidine incorporation as a measure of heterotrophic bacterioplankton production in marine surface waters. Marine Biology
  • Kerner M, Hohenberg H, Ertl S, Reckermannk M, Spitzy A (2003) Self-organization of dissolved organic matter to micelle-like microparticles in river water. Nature
  • Kirchman D, Sigda J, Kapuscinski R, Mitchell R (1982) Statistical analysis of the direct count method for enumerating bacteria. Applied and Environmental Microbiology
  • Meinhard S, Azam F (1989) Protein content and protein synthesis rates of planktonic marine bacteria. Marine Ecology Progress Series
  • Muenster VU (1985) Investigations about structure, distribution and dynamics of different organic substrates in the DOM of Lake Plusssee. Hydrobiologie
  • Pomeroy LR, Williams PJ, Azam F (2007) The Microbial loop. Oceanography vol.20 no.2
  • Pomeroy LR (1974) The Ocean's Food Web, A Changing Paradigm. Bioscience 24: 499-504
  • Stoderegger K, Herndl GJ (1998) Production and Release of Bacterial Capsular Material and its Subsequent Utilization by Marine Bacterioplankton. Limnology & Oceanography
  • Taylor AH, Joint J (1990) Steady-state analysis of the ‘microbial loop’ in stratified systems. Marine Ecological Progress Series
  • Van den Meersche K, Middelburg JJ, Soetaert K, Rijswijk PV, Boschker HTS, Heip CHR (2004) Carbon-nitrogen oupling and algal-bacterial interactions during an experimental bloom: Modeling a 13C tracer experiment. Limnology and Oceanography