Cal Marsal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Borges Blanques (Garrigues) | |||
| Localització | C. la Bassa, 7. les Borges Blanques (Garrigues) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 13876 | |||
Cal Marsal és un edifici al municipi de les Borges Blanques (Garrigues) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Des de 1924 i fins al 1970 serví de seu a la CTNE. La casa era coneguda com a Cal Marsal, malnom que li venia pel cognom del notari. Hom té constància de l'existència de la central telefònica des de 1912 però aleshores estava al Palau del Marquès d'Olivart.[1] El 1989 era propietat de Ferran Montero i Pozuelo i Josefa Flora i Sosa. L'edifici en aquell moment estava en un projecte de rehabilitació (desembre 1989) que consistia en una planta baixa, entresòl i tres pisos acabat amb una terrassa plana i una coberta a dues aigües.[1]
Edifici de planta baixa, entresòl i tres pisos més on destaquen sobretot les grans obertures de les finestres i balcons. La base d'aquests balcons, tres per cada pis a excepció dels dos inferiors, és una motllura de pedra amb diverses franges; als cantons té caps femenins de forma volutada amb detalls ornamentals com si suportessin el pes.[1] A principis noranta la façana, tot i que degradada, es trobava intacte però ja a finals d'aquesta dècada es va reconvertir l'edifici en diverses habitatges i s'arrebossà la façana. Cal citar també la importància del pis baix, encara de pedra vista, on la portada central ha estat datada el 1868.[1]
Història[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cal Marsal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].