Caminos de tiza
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José Luis Pérez Tristán |
| Protagonistes | |
| Guió | Eduardo Mallorquí |
| Música | Antón García Abril |
| Fotografia | Manuel Mateos |
| Muntatge | Alfonso Santacena |
| Productora | Tristán SA |
| Dades i xifres | |
| País d'origen |  Espanya |
| Estrena | octubre de 1988 |
| Durada | 104 minuts |
| Idioma original | (castellà) |
| Descripció | |
| Gènere | drama  |
    | |
Caminos de tiza és una pel·lícula espanyola dirigida el 1988 per José Luis Pérez Tristán amb guió d'Eduardo Mallorquí i música d'Antón García Abril. És considerada un dels títols "maleïts" de la dècada del 1980, proposa un viatge sentimental per tal de recuperar la memòria individual.[1][2]
Argument[modifica]
Narra la història d'una religiosa d'una certa edat que ha dedicat tota la seva vida a l'ensenyament contrau una malaltia que li impedeix dedicar-se a la docència. Immersa en una crisi professional, psicològica i moral. Aleshores fa un viatge a les ciutats on ha treballat com a mestra per veure el resultat de la seva tasca. Contacta amb tres de les seves antigues alumnes més destacades.
Nominacions[modifica]
La seva protagonista María Fernanda D'Ocón fou nominada al Goya a la millor actriu en els III Premis Goya[3]
Referències[modifica]
- ↑ Caminos de tiza a Fotogramas
- ↑ IV Semana de Cine Espanol, p. 26
- ↑ Caminos de tiza al web dels Premis Goya