Canal de Sossís
| ||||
| Tipus | Canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | central hidràulica de Sossís | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Conca de Dalt (Pallars Jussà) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà) | |||
| ||||
| Afluent | ||||
El Canal de Sossís és un canal hidràulic de doble utilització: centrat en l'aprofitament hidroelèctric, per a alimentar les turbines de producció d'electricitat de la Central hidràulica de Sossís,[1] té també una segona utilitat de reg agrícola en l'àrea que travessa. La longitud del canal és de 3,4 quilòmetres. El mes de novembre de l'any 1911 la societat Riegos y Fuerzas del Ebro començà els treballs de la presa, el canal i la central hidràulica de Sossís dintre del projecte de construcció del pantà de Sant Antoni i de la central hidroelèctrica de Talarn.[2]
Neix aquest canal en la mateixa Presa de Sossís, assut de la Noguera Pallaresa situat en l'antiga quadra de Llania, de l'antic terme municipal d'Hortoneda de la Conca, actualment pertanyent a Conca de Dalt. La Presa de Sossís és a prop i al sud-oest d'on hi hagué la Casa Vella de Llania.
Des d'aquest lloc, el canal de Sossís discorre paral·lel al riu pallarès, mantenint-se a la cota 525, i travessa, el primer tram en direcció a ponent, les partides de les Riberes, els Camps de Sossís, la Solaneta, l'Obac de Sossís, el Pont de Pubill, la Plana (on torça cap al sud), i lo Conreu, on salva els 20 metres de desnivell fins a la Central hidràulica de Sossís, que es troba a 505 metres d'altitud i al costat del riu, Té una potència instal·lada de 3 MW, amb una producció mitjana anual de 20 MWh.[3]
Aquesta central elèctrica és alimentada íntegrament per l'aigua del canal, i està situada a l'extrem nord del Pont de Claverol, al costat mateix d'on es troba el Museu dels Raiers i la moderna església de Sant Antoni.
Referències[modifica]
- ↑ «La central hidroelèctrica» (HTML). Ajuntament de Talarn. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Tarraubella i Miravet, F. Xavier. La Canadenca al Pallars. Lleida: Virgili i Pagès, 1990. ISBN 8478560416 [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Huguenin, A. «Las grandes instal·lacions de fuerza hidràulica de Tremp y Serós de la “Barcelona Traction Light & Power Co”» (pdf) (en castellà). Técnica. Asociación de Ingenieros Industriales de Barcelona [Barcelona], número 38, Febrer 1922, pàgines 59-60 [Consulta: 6 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal de Sossís |
- «Canal de Sossís» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 4 abril 2020].