Carmen Castillo Echeverría

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarmen Castillo Echeverría

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Carmen Castillo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María del Carmen Castillo Echeverría Modifica el valor a Wikidata
21 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, documentalista, docent, guionista, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPontifícia Universitat Catòlica de Xile Modifica el valor a Wikidata
PartitMovimiento de Izquierda Revolucionaria Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFernando Castillo Velasco Modifica el valor a Wikidata  i Mónica Echeverría Yáñez Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0145033 Allocine: 8912 TMDB.org: 1081489 Modifica el valor a Wikidata

Carmen Castillo Echeverría (francès: Carmen Castillo) (Santiago de Xile, 21 de maig de 1945) és una cineasta documentalista i historiadora xilena.[1][2]

Filla de l'escriptora Mónica Echeverría Yáñez i l'arquitecte Fernando Castillo Velasco,[2] va ser professora a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. El 1970 i 1971 va treballar al Palau de la Moneda, la seu del Govern xilè, al costat de Beatriz Allende, assessora del president Salvador Allende.[1] Militant del Moviment d’Esquerra Revolucionària (MIR) va ser expulsada del país i va iniciar el seu exili a París. El 1988, després de la derrota de Pinochet al plebiscit, va començar a tornar periòdicament a Xile.[1][3]

Entre les seves obres es troba el documental La flaca Alejandra (1994) centrada en la figura de la militant mirista Marcia Alejandra Merino i Calle Santa Fe (2007), sobre el col·lectiu dels seus ex-companys del MIR.[3]

Filmografia[modifica]

  • 1983: Los muros de Santiago[1]
  • 1984: Estado de guerra: Nicaragua
  • 1994: La flaca Alejandra[3]
  • 1994-1999: Tierras extranjeras, serie de largometrajes de ficción para la cadena Arte
  • 1995: La verdadera historia del Subcomandante Marcos
  • 1996: Inca de Oro
  • 1999: El bolero, una educación amorosa
  • 2000: Viaje con la cumbia por Colombia
  • 2000: María Félix, la inalcanzable
  • 2001: El Camino del Inca
  • 2002: El astrónomo y el indio
  • 2003: José Saramago, el tiempo de una memoria
  • 2003: Mísia, la voz del fado
  • 2004: El país de mi padre[1]
  • 2007: Calle Santa Fe[4]
  • 2010: El tesoro de América - El oro de Pascua Lama[5]
  • 2013: L’Espagne de Juan Goytisolo, Manuel Rivas et Bernardo Atxaga (54’), serie L’Europe des écrivains
  • 2015: On est vivants

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Merino Serrat, Imma «Carmen Castillo. Compromís polític i experiència de l'exili». Temps i espais de memòria. Revista digital del Memorial Democràtic, 05, 18-12-2020, pàg. 69–76. ISSN: 2339-806X.
  2. 2,0 2,1 Álvarez Vergara, Marco. «Carmen Castillo, una revolucionaria de todos los tiempos» (en castellà). El Porteño, 05-06-2020. [Consulta: 20 desembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Carmen Castillo». ELAA - European Live Art Archive. [Consulta: 20 desembre 2021].
  4. «Calle Santa Fe» (en castellà). Enciclopedia del cine chileno. [Consulta: 20 desembre 2021].
  5. «El tesoro de América - El oro de Pascua Lama» (en castellà). Enciclopedia del cine chileno. [Consulta: 20 desembre 2021].