Carol Anderson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarol Anderson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Miami d'Ohio - grau universitari, màster
Universitat Estatal d'Ohio - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis americans Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióacadèmica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Emory (2009–)
Universitat de Missouri Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webprofessorcarolanderson.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): ProfCAnderson Goodreads author: 184936 Modifica el valor a Wikidata

Carol Anderson (17 de juny de 1959) és una historiadora afroamericana. És professora d'Estudis Afroamericans de la Universitat d'Emory.[1] Els seus focus de recerca versen sobre la política pública considerant la raça, la justícia i la igualtat.[2]

Educació[modifica]

Anderson va obtenir el batxiller el grau de màster a la Universitat Miami d'Oxford, Ohio entre el 1981 i 1983, respectivament.[1][3] Es va doctorar en història a la Universitat Estatal d'Ohio el 1995.[4] El 2005 va guanyar una beca per estudiar a la Universitat Harvard, on va treballar en el seu llibre, Burgeois Radicals: The NAACP and the Struggle for Colonial Liberation, 1941–1960.

Carrera professional[modifica]

Anderson va treballar com a professora associada d'història a la Universitat de Missouri a Columbia.[3] Va guanyar el premi a l'excel·lència en l'ensenyament el 2001.[5] El 2009, Anderson va entrar a la facultat del departament d'Estudis afroamericans de la Universitat Emory d'Atlanta, Geòrgia.[1][6]

El 2014, en un article per al The Washington Post, Anderson va argumentar que els Desordres de Ferguson del 2014 eren una manifestació de "ràbia blanca", o una resistència blanca contra l'avenç afroamericà.[7] La columna fou un dels articles més llegits de l'any; va rebre ilers de comentaris i se li va oferir a Anderson va ser ofert un contracte per a que escrigués un llibre:[8] White Rage: The Unspoken Truth of Our Racial Divide, que va versar sobre la història del racisme contra els negres als Estats Units.[9][10]

White Rage un Best Seller segons el The New York Times i va ser llistat com a llibre notable de 2016 per The New York Times, The Washington Post, The Boston Globe, i el Chicago Review of Books.[11][12][13][14][15] White Rage també fou llistat per The New York Times un llibre triat pels editors i el 2016 va guanyar el Premi National Book Critics Circle de Criticism.[16][17]

Anderson ha parlat sobre el context històric la supressió de vots en relació amb la intimidació dels votants de les minories durant l'Elecció Presidencial dels Estats Units de 2016.[18] També ha manifestat que l'elecció del president Donald Trump es deu a la ràbia blanca.

Anderson ha protestat contra abusos contra els drets humans de treballadors agraris de Florida, juntament amb la Coalition of Immokalee Workers (CIW).[19]

Anderson fou membre del Historica Advisory Committee del Departament d'Estat dels Estats Units.[20] Està a la Junta directiva del Board of Directors of the National Economic &Social Rights Initiative (NESRI).[21]

Obres seleccionades[modifica]

Premis i reconeixements seleccionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Carol Anderson». Emory University. Arxivat de l'original el 24 d'agost 2019. [Consulta: 1r febrer 2017].
  2. ↑ «Carol Anderson». National Economic & Social Rights Initiative. [Consulta: 1r febrer 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Alum Carol Anderson to speak on lynching and U.S. foreign policy». Miami University, 13-01-2004. [Consulta: 1r febrer 2017].
  4. ↑ «Making History at The Ohio State University». Department of History. The Ohio State University, 2004–2005. [Consulta: 1r febrer 2017].
  5. ↑ «William T. Kemper Fellowships for Teaching Excellence». Office of the Provost. University of Missouri. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2017. [Consulta: 1r febrer 2017].
  6. ↑ «Emory prof to discuss racism at UofL». [Consulta: 1r febrer 2017].
  7. ↑ «Ferguson isn't about black rage against cops. It’s white rage against progress.». [Consulta: 1r febrer 2017].
  8. ↑ Elaine Justice. «Anderson explores country's racial past, present in 'White Rage'». Emory University, 31-05-2016. [Consulta: 1r febrer 2017].
  9. ↑ «Why Are Whites So Angry?». [Consulta: 1r febrer 2017].
  10. ↑ «Author and Emory prof Carol Anderson on "white rage"». [Consulta: 1r febrer 2017].
  11. ↑ «Race and Civil Rights Books - Best Sellers - Books - Aug. 14, 2016 - The New York Times» (en anglès). The New York Times. ISSN: 0362-4331.
  12. ↑ «100 Notable Books of 2016» (en anglès). The New York Times, 23-11-2016. ISSN: 0362-4331.
  13. ↑ «Notable nonfiction books in 2016» (en anglès). Washington Post. ISSN: 0190-8286.
  14. ↑ «Best books of 2016 - The Boston Globe» (en anglès americà). Boston Globe, 07-12-2016. [Consulta: 4 octubre 2022].
  15. ↑ Adam Morgan. «The Best Nonfiction Books of 2016». Chicago Review of Books, 14-12-2016. [Consulta: 1r febrer 2017].
  16. ↑ «Editors’ Choice» (en anglès). The New York Times, 01-07-2016. ISSN: 0362-4331.
  17. ↑ 17,0 17,1 «National Book Critics Circle: National Book Critics Circle Announces 2016 Award Winners» (en anglès). Critical Mass, 16-03-2017. Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 4 octubre 2022].
  18. ↑ «Democrats Sue Trump & GOP Under 1871 KKK Act for Threatening Voters of Color». Democracy Now!, 01-11-2016. [Consulta: 1r febrer 2017].
  19. ↑ «"Atrocities: Not our Business" by Emory University Professor and NESRI Board Member Carol Anderson». National Economic & Social Rights Initiative, 29-10-2013. [Consulta: 1r febrer 2017].
  20. ↑ «Historical Advisory Committee – About Us». Office of the Historian. U.S. Department of State, juny 2006. [Consulta: 1r febrer 2017].
  21. ↑ «Board of Directors». National Economic & Social Rights Initiative. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2017. [Consulta: 1r febrer 2017].
  22. ↑ «Gustavus Myers Outstanding Book Award Winners». Minnesota State University Moorhead. [Consulta: 1r febrer 2017].
  23. ↑ «The Myrna F. Bernath Book Award». Arxivat de l'original el 3 de setembre 2017. [Consulta: 1r febrer 2017].
  24. ↑ «Carol Anderson & Michael Tesler». [Consulta: 1r febrer 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Current Biography Yearbook 2017.. Ipswich, Massachusetts : Grey House Publishing, [2017]. ©2017. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carol Anderson
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carol_Anderson&oldid=33292176»