Casa-fàbrica Bertschinger-Masriera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més Baix, 63 i Sant Pere Mitjà, 54-56 (enderrocat) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52540 | |||
| Id. Barcelona | 1309 | |||
.jpg)
La casa-fàbrica Bertschinger-Masriera és un edifici situat al carrer de Sant Pere més Baix, 63, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre pisos, estructurat al voltant d'un pati interior. A la planta baixa s'han mantingut els tres portals amb dentells de pedra, dos d'ells d'una sola peça. Els balcons de la primera planta són de llosana de pedra i barana de ferro amb poms de llautó, i les obertures de marc de pedra motllurada, de tractament similar al de les finestres dels extrems laterals. Els tres pisos superiors compten amb balcons de llosana de rajola i baranes de ferro, de volada decreixent en funció de l'alçada de les plantes. Corona l'edifici una cornisa amb motllures, restaurada al segle xix.[2]
Història[modifica]
Fàbrica de naips Bertschinger i Codina[modifica]
Samuel Bertschinger (Lenzburg, Suïssa - Barcelona, 1836) fou un soldat que s'instal·là a Catalunya el 1788, i a partir del 1791, treballà com a gravador i majordom en diverses fàbriques d'indianes, entre elles la de Canaleta. Es desconeix quan va crear la seva fàbrica de naips, però segurament no abans del 1815.[3] El 1819 es va traslladar des del carrer de Sant Pau a la plaça de les Cols;[4] el 1824, ja associat amb el seu gendre Antoni Codina (casat amb la seva filla Rosa),[5] es va traslladar al carrer d'en Ripoll,[6] i el 1826 es va instal·lar al núm. 5 (actual 63) del carrer de Sant Pere més Baix,[7][8] on va demanar permís per a modificar-hi diverses obertures, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[9]
El 27 de març del 1828, la fàbrica va rebre la visita del rei Ferran VII i la reina Maria Josepa Amàlia de Saxònia, amb qui Bertschinger es va comunicar en alemany.[10] El 1845, ja mort el fundador, Codina la va traslladar a un nou edifici al carrer de la Ciutat, 13 (vegeu Casa Antoni Codina).[11]
Fàbrica d'estampats Masriera[modifica]
El sastre Francesc Masriera i Vidal (Sant Andreu de Llavaneres, 1805-1892)[12] va crear una fàbrica d'estampats a la plaça de l'Oli[13] i el 1845 es va traslladar al núm. 83 (actual 63) del carrer de Sant Pere més Baix: «La fábrica de estampados, colchas y sobrecamas de Francisco Masriera establecida en la plaza del Oli, se ha trasladado á la calle mas baja de S. Pedro, núm. 83, en donde habia la fábrica de naipes.»[14]
El 1849 hi figurava sota la raó social Francesc Masriera i germans,[15] succeïda posteriorment per Joan Masriera i nebot:[16] «Baja de San Pedro, 63, Fábrica de estampados de Juan Masriera y sobrino. Fábrica y depósito de géneros estampados -indianas- muebles persas de todas clases y ancharias para cortinages, sillerias y colchas, en fino y ordinario. Espediciones á todas partes.»[17]
El 1875, Joan Masriera va encarregar al mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre l'ampliació del principal per la part posterior,[18][1] així com el trasllat de la caldera de vapor.[19] El 1889, Llorenç Masriera i Haase, net de Francesc,[20] va demanar permís per a enderrocar la xemeneia existent i reconstruir-la en un altre emplaçament, segons el projecte del mestre d'obres Dimas Vallcorba.[21]
Fàbrica de trenyines i xarxes Cuadrench[modifica]
Posteriorment hi hagué la fàbrica de trenyines de cotó i fil[22] i xarxes de Bonaventura Cuadrench,[23] succeït pel seu fill Antoni Cuadrench i Ferrer,[24] que fou regidor de l'Ajuntament.[25]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere més Baix, 63». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Sarrà, Esther; Sánchez, Paloma. Catàleg de la col·lecció de naips de l'Arxciu Històric de Barcelona (1529-1988), 10-2018, p. 80.
- ↑ Diario de Barcelona, 4-3-1819, p. 503.
- ↑ Diario de Barcelona, 6-3-1839, p. 913.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-02-1824, p. 359.
- ↑ Diario de Barcelona, 12-03-1826, p. 568.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 43.
- ↑ «Samuel Bertschinger. Sant Pere Més Baix, 5. Obrir 3 balcons i tapiar les altres finestres del 3er. pis». C.XIV Obreria C-C128/1826-120. AHCB, 10-07-1826.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-04-1828, p. 817.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-03-1845, p. 925.
- ↑ «Francisco MASRIERA VIDAL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 51.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-03-1845, p. 744.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 391.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 246.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 51, 437, 608, 1044, 1052.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 448 E.
- ↑ «Juan Masriera en representació de la raó social Juan Masriera y Sobrino. Sant Pere Més Baix 63. Traslladar una caldera de vapor a un altre emplaçament dins de la seva fàbrica d'estampats». Q127 Foment 708 E. AMCB.
- ↑ «Lorenzo MASRIERA HAASE». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Lorenzo Masriera. Baixa de Sant Pere 63 i Sant Pere Mitjà 54-56. Enderrocar i construir una altra ximeneia en la fàbrica de pintats». Q127 Foment 36 Q, 13-07-1889.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1685.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1681.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 191.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 26-09-1915, p. 7.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 377-378. ISBN 978-84-9156-216-0.