Casa-fàbrica Tirigall-Ballver
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Part de | Carrer de Sant Pere més Alt i carrer de Trafalgar | |||
| Ús | museu | |||
| Cronologia | ||||
| 1830 | reconstrucció, Arquitecte: Jeroni Granell i Barrera | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més Alt, 41 i Trafalgar, 34 | |||
| ||||
| Format per | Casa Lluís Ballver | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa Lluís Ballver | ||||
| Tipus | bé amb protecció urbanística | |||
| Id. Barcelona | 984 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
.jpg)
La casa-fàbrica Tirigall-Ballver és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pere més Alt, 41 i de Trafalgar, 34, dels quals el darrer està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment acull el Museu Banksy.[2]
Història[modifica]
El 1798, el fabricant d'indianes Josep Tirigall i Sagués (†1841)[3] va demanar permís per a convertir-hi una finestra en un portal.[4] Segons l'Almanak mercantil, la fàbrica corria sota la raó social Tirigall, Llevat i Cia.[5] El 1830, Tirigall va demanar novament permís per a reedificar la casa-fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera.[6] La Guía de Forasteros en Barcelona del 1842 hi registra la casa de comerç de Josep Tirigall i Fill i la fàbrica d'estampats de Josep Tirigall.[7][8]
.jpg)
El 1860, ja morts Josep Tirigall i el seu fill Damià, la finca fou embargada a la vídua d'aquest darrer, Josepa Batlle, i als seus fills per impagament d'una hipoteca[9] i posada en subhasta l'any següent.[10] Pel que sembla, la venda no es va arribar a realitzar, i la propietat fou tornada a subhastar el 1867.[11] Aleshores, va passar a mans de Lluís Ballver (o Ballber) i Cortès,[12] que el 1874 va encarregar al mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró el projecte d'un nou edifici al carrer de Trafalgar.[13] El 1920 va demanar la conversió al sistema d'aforament de la ploma d'aigua de la mina de Montcada que abastia la finca,[14] i el 1921 va redimir el cànon anual de 60 pessetes per la quantitat de 1.333,33.[15]
Fàbrica d'estampats de Joan Romà i Cia[modifica]
El 1850, Josep Casamitjana i Boyer i Joan Casamitjana i Constansó van establir una fàbrica d'estampats moguda per vapor a Sant Martí de Provençals.[16] El 1854 es constituí la societat Joan Romà i Cia amb un capital de 130.000 duros, que va adquirir la fàbrica dels Casamitjana per 31.786,69.[16] El despatx s'establí al carrer de Sant Pere més Alt, 41,[17][18] i el 1855, la fàbrica comptava amb 6 taules de pintar, i el 1861, amb 12 taules, 2 cilindres, 4 perrotines, un capital de 250.000 rals i 26 treballadors.[16] El 1860 es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona,[19] i finalment, la societat es va liquidar cap al 1869: «El mozo que estaba en el despacho de los Sres. Juan Romá y C.ª, desearía hallar ocupacion. En la calle Alta de San Pedro, n. 39, en casa de D. Agustín Vilaró, darán razon.»[20]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Lluís Ballber». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Museu Banksy».
- ↑ Diario de Barcelona, 09-12-1841, p. 5046.
- ↑ «Joseph Tirigall. Fabricant d'indianes. Sant Pere Més Alt 17. Casa i fàbrica. Convertir una finestra en un portal i engrandir una finestra». C.XIV Obreria C-80/1798-204. AHCB, 24-12-1798.
- ↑ Almanak mercantil ó guía de comerciantes, 1804, p. 320.
- ↑ «Josep Tirigall. Casa. Sant Pere Més Alt. Enderrocar i reedificar de quatre pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-141/1830-003. AHCB, 05-01-1830.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 22, 29.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 2. AMCB, 1853.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 05-03-1860, p. 2190-2191.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 08-02-1861, p. 1264-1265.
- ↑ El Principado: diario de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 13-05-1867, p. 3156-3157.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 345.
- ↑ «Luis Ballver. Trafalgar (34) Eixample. Edificar una casa». Q127 Foment 2564 bis C bis. AMCB.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 25-11-1920, p. 918.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 17-03-1921, p. 181.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Oliva i Ricós, 1999, p. 459.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 216, 318.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 148, 270.
- ↑ Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 205.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 21-10-1869, p. 10575.
Bibliografia[modifica]
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Caixa d'Estalvis Laietana, 1999.