És un edifici entre mitgeres de tres crugies, amb soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes sota terrat. La façana presenta balcó corregut al primer pis, finestres de doble obertura a les golfes, balustrada al terrat, i pilastres i motllures que formen retícula. La construcció s'inscriu dintre del llenguatge de l'eclecticisme.[1]
L'habitatge forma part d'un conjunt de cases corresponents a l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní al carrer de Sant Antoni. Pere Massana i Casanellas (1827-1901), propietari de Can Llopart de la Costa i que fou el segon elaborador de xampany de Sant Sadurní, sol·licità el 1884 un permís d'obres per reformar l'edifici. La Diputació li concedí a canvi d'endarrerir la façana per tal de disposar més amplitud en aquell tram de la carretera que tenia una creixent circulació, ja que permetia una connexió directa amb la ruta de Barcelona a Tarragona, travessant Sant Sadurní pels carrers Raval, Sant Antoni i Diputació. L'obra fou realitzada pel mestre d'obres Venceslau Güell que treballava a Barcelona.[2]
↑«Casa Massana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2012].
↑«Casa Massana o can Llopart». Pla d'Ordenació Urbanística Municipal: Catàleg de patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].
.jpg)
