Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Catàleg de varietats locals d'interès agrari de Catalunya pretén recopilar les varietats locals d'interès agrari de Catalunya per tal de tutelar el patrimoni fitogenètic i poder-lo conservar. Creat pel Decret 131/2012[1] és gestionat per la Subdirecció General d'Agricultura del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) amb l'objectiu de contribuir a conservar, difondre, fomentar el conreu i la comercialització de les varietats locals de Catalunya.[2] Van iniciar-se les inscripcions el desembre del 2013.[3]

Varietat local d'interès agrari de Catalunya[modifica]

S'entén per varietat local d'interès agrari de Catalunya el conjunt de poblacions o clons d'una espècie vegetal adaptades de manera natural a les condicions ambientals d'una zona determinada associada generalment a un sistema de conreu tradicional. També es coneixen com a varietats tradicionals.[2]

Criteris d'inscripció[modifica]

El criteri per la inscripció d'una varietat agrària al catàleg és que el seu àmbit de cultiu sigui Catalunya amb una antiguitat de conreu a Catalunya, mínima de 50 anys. La Comissió de Varietats locals va acordar el 26/06/2014 que l'acreditació de l'antiguitat es podia fer de la següent forma:[2]

Banc de Llavors de varietats locals[modifica]

L'abril del 2015 s'ha creat el Banc de Llavors de varietats locals d'interès agrari de Catalunya ubicat físicament a Lleida, a les instal·lacions del Laboratori de Llavors del DARP. S'hi conserven les llavors de les varietats locals d'interès agrari de Catalunya que han estat inscrites al Catàleg de varietats locals d'interès agrari de Catalunya. Alhora també si poden conservar llavors de lliuraments espontanis per part d'agricultors.[4][5][6]

Varietats inscrites[modifica]

El llistat de les varietats inscrites al Catàleg de varietats locals d'interès agrari de Catalunya és:

Context mundial[modifica]

La creació d'aquest catàleg i el posterior banc de llavors s'emmarca dins les directives mundials i europees per fer front a la pèrdua de diversitat agrícola i la consegüent pèrdua gradual de variabilitat genètica.[7] A nivell mundial, les Nacions Unides han establert un Pla Estratègic Mundial per a la Biodiversitat (2011-2020). I a nivell europeu es desenvolupa mitjançant l'Estratègia Europea per a la Conservació de Plantes (ESPC 2008-2014).[8]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «DECRET 131/2012, de 23 d'octubre, pel qual es regula el Registre oficial d'empreses proveïdores de material vegetal i se n'estableixen les normes d'autorització, inscripció i funcionament, es regulen activitats de producció i comercialització de material vegetal i es crea el Catàleg de varietats locals d'interès agrari de Catalunya.». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. [Consulta: 28 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Catàleg de varietats locals». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  3. «Comencen les inscripcions de varietats locals d'interès agrari de Catalunya». Ruralcat. Departament d'Agricultura. Generalitat de Catalunya, 16/ 12/ 2013. [Consulta: 12 agost 2015].
  4. «El Govern impulsa un banc de llavors de varietats locals». BaixMontseny.info, 23-04-2015 [Consulta: 12 agost 2015].
  5. «Un nou Banc de Llavors per a preservar les varietats locals d'interès agrari de Catalunya». El Gourment Català. [Consulta: 12 agost 2015].
  6. «Varietats locals. El nostre patrimoni agrícola». Orgànics. [Consulta: 28 agost 2015].
  7. Casals (2012) Primera proposta de l'Atles de les varietats hortícoles locals catalanes. Fundació Miquel Agustí, Castelldefels.
  8. «Antecedents i àmbits». Estratègia Catalana de Conservació de Flora. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2015. [Consulta: 28 agost 2015].
  9. Perramon Llussà, Núria. LA CONSERVACIÓ DE LES LLAVORS DE VARIETATS LOCALS AL BAGES Una aproximació des de l'Antropologia Social (Projecte final de recerca del màster en Gestió del Patrimoni Cultural), 2012 [Consulta: 28 agost 2015].