Christine Bard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristine Bard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Jeumont (França) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Archives du Féminisme (en) Tradueix
2000 –
Professora universitària a França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Lilla 3
Universitat París VII - Denis Diderot Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMichelle Perrot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistoriador de gènere, història de la dona, història del feminisme i feminisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Angers Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralCécile Formaglio i Fanny Bugnon Modifica el valor a Wikidata

Christine Bard (Jeumont, 1965) és una historiadora de l'estat francés, que s'ha especialitzat en història de les dones, del gènere, del feminisme i de l'antifeminisme.[1]

Biografia[modifica]

Va nàixer a Jeumont al 1965.[1] Estudià història en la Universitat de Lille III i després en la Universitat de Denis Diderot, i es va especialitzar en història del feminisme a França entre el 1914 i el 1940.[1]

En publicar la tesi, es va convertir en mestra d'història contemporània en la Universitat d'Angers el 1995. S'incorporà a l'Institut Universitari de França entre el 2000 i el 2005, abans de ser-ne nomenada membre sènior el 2020.[2] El 2004, fou professora en la Universitat d'Angers. Forma part del laboratori TEMOS CNRS FRE-2015 (Temps, mons i societats), provinent del Centre de Cerques històriques de l'Oest (CERHIO).[3][4]

S'ha especialitzat en la història de l'estat francés contemporani (segle XIX i XX), en concret en la història de les dones i del gènere: història dels feminismes, història de l'antifeminisme, història de les sexualitats, història del gènere en política, història del significat dels vestits (història i actualitat dels pantalons i de la faldilla com a marcadors de gènere), i reptes polítics.[5]

Des del 2014, dirigeix tesis sobre un ampli espectre de la història de les dones en el segle XX, com ara: feminisme, jovent, esport, treball, mitjans de comunicació, política, sexualitat, vestit o art.[6]

És la creadora de l'associació Arxius del feminisme, que també presideix.[7] Hi recull i valora arxius d'associacions i militants feministes des del 2000. L'associació impulsà la creació del Centre d'arxius del feminisme de la Biblioteca Universitària de Belle de Brillet a Angers, el 3 d'octubre del 2000.

També és una activista LGBT. Està casada des del 2001 amb Corinne Bouchoux, senadora ecologista del departament del Maine i Loira del 2011 al 2017.[8]

Competències científiques[modifica]

Bard coordina les recerques interdisciplinàries sobre gènere en la Universitat d'Angers i als països del Loira. El 2002, feu la conferència Le Genre des territoires.[9] Des del 2005, organitza anualment el cicle Història i memòria de deportacions, amb Yves Denéchère en la Universitat d'Angers.[10]

Entre el 2007 i el 2011, fou copresentadora de l'eix “Gènere, joves, identitats socials” del Centre d'història de l'Escola Sciences Po. L'Institut de Ciències humanes i Socials del CNRS creà l'Institut del Gènere el 2012, i en formà part del primer consell científic de l'institut.[11]

Del 2008 al 2017, dirigí l'estructura federativa de recerca SFR Confluences, que aplega laboratoris de lletres, llengües, ciències humanes, dret, economia i gestió de la Universitat d'Angers.[12] També dirigí el programa de recerques GEDI (Gènere i discriminacions sexistes i homòfobes) entre el 2014 i el 2017, que fou secundat per SFR Confluences i aplegà un centenar de membres. El programa GEDI va permetre la creació d'un màster en Estudis de Gènere, obert el 2017 en la Universitat de Bretanya Loira (ULB).[13]

Bard participà en el projecte internacional SAVIE-LGBTQ (Coneixements sobre la inclusió i exclusió de les persones LGBTQ), recolzat per Line Chamberland (UQAM) a Mont-real.[14]

Publicacions científiques[modifica]

Bard va crear el 2004 Musea, un museu virtual de la història de les dones i del gènere, secundat per la Universitat d'Angers, del qual dirigeix el comité científic.[15] Preparà dues exposicions del museu: Dones en masculí i Rostres del sufragisme francés. Dos anys després, el 2006, publicà amb Annie Metz Guide des sources de l'histoire du féminisme (Guia de les fonts de la història del feminisme),[16] sota la direcció de Valérie Neveu. Aquesta guia es troba en internet en la pàgina Arxius del feminisme.[7] El 2006 també va dirigir la col·lecció Arxives du féminisme en Premsa universitària de Rennes. Al novembre del 2022, la col·lecció contenia 28 obres.[17]

Fou membre del comité de redacció de la revista Clio. Femmes, Genre, Histoire, del 1995 al 2005 i de la revista d'història de Sciences Po Histoire@politique, del 2007 al 2014. També dirigí la redacció del Dictionnaire des féministes. France, XVVIIIe i XXIe, amb la col·laboració de Sylvie Chaperon.[18] El publicà, al 2017, Presses Universitaires de France.

Reconeixements[modifica]

El 2007, Bard rebé el Barbara Kanner Prize a l'excel·lència acadèmica en treballs bibliogràfics per la seua Guide des sources de l'histoire du féminisme. Al 2015, el ministre d'Educació Nacional la condecorà amb l'Orde de les Palmes Acadèmiques.

Obra[modifica]

Llibres[modifica]

  • Les Filles de Marianne. Histoire des féminismes. 1914-1940, Paris, Fayard, 1995[19]
  • Les Femmes dans la société française au XXe siècle, Paris, Armand Colin, 2001, 2e édition revue, 2003, traduït en alemany: Die Frauen in der französischen Gesellschaft des 20. Jahrhunderts, Bonn, Böhlau Verlag, 2008[20]
  • Ce que soulève la jupe - Identités, transgressions, résistances, Autrement, 2010, traduït al suec[21]
  • Une histoire politique du pantalon,[22] Le Seuil, 2010, edició ampliada amb un epíleg en Points Seuil, 2014.

Direcció de llibres[modifica]

  • Bard, Christine, Un siècle d'antiféminisme,[23] prefaci de Michelle Perrot, Paris, Fayard, 1999
  • Bard, Christine, Le Genre des territoires,[24] Angers, Presses de l'Université d'Angers, 2004
  • Bard, Christine, Metz, Annie i Neveu, Valérie, Guide des sources de l'histoire du féminisme, Rennes, PUR, col·lecció «Arxives du féminisme», 2006, Prix Barbara Kanner Prize for scholarly excellence in bibliographical work (États-Unis)
  • Bard, Christine, Chaperon, Sylvie, Dictionnaire des féministes: France, XVIIIe – XXIe siècle, Paris: PUF, 2017
  • Bard, Christine, Blais, Mélissa i Dupuis-Déri,Francis, Antiféminismes et masculinismes d'hier à aujourd'hui,[25] PUF, 201

Exposicions[modifica]

  • Visages du suffragisme français, exposició virtual sobre Musea[15] (amb Valérie Neveu), en línia des de l'1 de desembre del 2007
  • Femmes au masculin, exposició virtual sobre Musea[15] des del 8 de març del 2005

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Bard, Christine. Les féminismes en France : vers l'intégration des femmes dans la cité (1914-1940), 1er janvier 1993. 
  2. ↑ Institut universitaire de France «Christine Bard». Christine Bard.
  3. ↑ «Chercheur.e.s».
  4. ↑ «Centre d'histoire de Sciences Po - L'activité scientifique». [Consulta: 21 novembre 2022].
  5. ↑ Sohn, Anne-Marie. Jupe ou pantalon ?. La quinzaine lecture, 2010. 
  6. ↑ «Christine Bard».
  7. ↑ 7,0 7,1 «Archives du Féminisme». www.archivesdufeminisme.fr. [Consulta: 21 novembre 2022].
  8. ↑ «Corinne Bouchoux : « Je suis une sénatrice lesbienne mais je ne dois pas être réduite à ça »». .
  9. ↑ «Confluences». Confluences, gener 2017.
  10. ↑ «Cycle Histoire et mémoire des déportations».
  11. ↑ «Genre et discriminations – Genre et discriminations sexistes et homophobes».
  12. ↑ «Conseil Scientifique 2012 - 2015».
  13. ↑ «MASTER Études sur le genre».
  14. ↑ «Savoirs sur l'inclusion et l'exclusion des personnes LGBTQ (SAVIE-LGBTQ) | Université Laval».
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Bienvenue sur Musea · MUSEA». musea.univ-angers.fr. [Consulta: 21 novembre 2022].
  16. ↑ Dizier-Metz, Annie; Neveu; Avrane. Guide des sources de l'histoire du féminisme: de la Révolution française à nos jours (en francés). Presses universitaires de Rennes, 2006. ISBN 978-2-7535-0271-0. 
  17. ↑ «Presses Universitaires de Rennes: Archives du féminisme» (en francés).[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Bard, Christine; Chaperon. Dictionnaire des féministes: France, XVIIIe-XXIe siècle (en francés). Presses universitaires de France, 2017. ISBN 978-2-13-078720-4. 
  19. ↑ Bard, Christine. Les filles de Marianne: histoire des féminismes 1914-1940 (en francés). Fayard, 1995. ISBN 978-2-213-59390-6. 
  20. ↑ Bard, Christine; Pavard. Histoire des femmes dans la France des XIXe et XXe siècles (en francés). Ellipses, 2013. ISBN 978-2-7298-7895-5. 
  21. ↑ Bard, Christine. Ce que soulève la jupe. Identités, transgressions, résistances (en francés). Autrement, 2015-07-08. ISBN 978-2-7467-4323-6. 
  22. ↑ Bard, Christine. Une histoire politique du pantalon (en francés). Éditions du Seuil, 2014. ISBN 978-2-7578-4183-9. 
  23. ↑ Bard, Christine. Un siècle d'antiféminisme (en francés). Fayard, 1999. ISBN 978-2-213-60285-1. 
  24. ↑ Bard, Christine. Le genre des territoires: masculin, féminin, neutre (en francés). Presses de l'université d'Angers, 2004. ISBN 978-2-903075-98-9. 
  25. ↑ Bard, Christine; Blais; Dupuis-Déri. Antiféminismes et masculinismes d'hier et d'aujourd'hui (en francés). PUF, 2019. ISBN 978-2-13-081661-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Christine_Bard&oldid=32441252»