Competències a la Unió Europea
Les competències a la Unió Europea s'estableixen per atribució[1] i es distribueixen entre la Unió Europea i els estats membres.[2]
És característic del dret de la Unió Europea les competències funcionals. Açò vol dir que les institucions de la Unió Europea poden aprovar tota regulació necessària per a complir l'objectiu marcat en els tractats. Aquestes competències poden ampliar els poders de la Unió Europea de manera il·limitada en principi.[3]
El conflicte competencial es resol seguint el principi de prevalència[4] i és tasca del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.[5] El Tribunal de Justícia s'ha dedicat a defendre els interessos de la Unió Europea per damunt d'aquells dels estats membres.[6]
Per a garantir la distribució de competències hi ha la divisió horitzontal del poder en les institucions europees i l'aplicació del principi de subsidiarietat i el de proporcionalitat.[7]
Per pressió de les regions europees, especialment els estats federals alemanys perquè veien que perdien poders perquè eren atribuïts a la Unió Europea, s'ha defès una noció més estricta de competència, que s'aconseguí mitjançant la Constitució per a Europa de 2004.[7] Les competències de la Unió Europea quedaren delimitades amb més precisió: competències exclusives, competències compartides i[7] accions de suport, coordinació o complement.[8] Aquestes categories de competència foren incorporades al dret primari amb el Tractat de Lisboa.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 41.
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 35.
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 78.
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 88.
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 80.
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 96.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Arroyo Gil, 2019, p. 97.
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 97-98.
- ↑ Arroyo Gil, 2019, p. 98.
Bibliografia[modifica]
- Arroyo Gil, Antonio. Distribución y delimitación de competencias. Madrid: Marcial Pons, 2019. ISBN 978-84-9123-650-4.