Corrent de les Aleutianes
| Tipus | Corrent oceànic  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | illes Aleutianes | ||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||
El corrent de les Aleutianes, també anomenat corrent subàrtic és un corrent marí que flueix cap a l'Est fregant l'arxipèlag de les Aleutianes, per la Mar de Bering.
Posició geogràfica[modifica]
El corrent de les Aleutianes transcorre pel nord de l'arc oceànic de l'arxipèlag homònim. L'arc o cresta volcànica fa de barrera entre l'Oceà Pacífic i el Mar de Bering. Entre les seixanta-nou illes volcàniques hi ha quatre passos importants de circulació d'aigua entre les dues bandes de la cresta. D'oest a est: L'estret de Kamtxatka, l'estret de Near, el pas de Buldir i el pas d'Amxika.
Origen del corrent de les Aleutianes[modifica]
L'origen hom considera en l'estret de Near, el lloc on el corrent d'Alaska i en general les aigües del Pacífic Nord alimenta el de les Aleutianes per deriva septentrional. De la mateixa manera, pels passos de Buldir i d'Amxika també el corrent d'Alaska hi aporta derivacions.
Final del corrent de les Aleutianes[modifica]
El corrent acaba quan topa amb el pendent de la plataforma continental. En aquell moment gira en direcció nord-oest i alimenta el corrent de talús continental de Bering, que transcorre paral·lel al talús durant una gran distància.[1] Segons l'època de l'any, un ramal paral·lel a l'Arxipèlag pot continuar ascendint per la plataforma continental en direcció nord-est fins al pas d'Unimak.[2]
Característiques notables[modifica]
El corrent de les Aleutianes és de caràcter fred. Té un cabal i velocitat variable al llarg de l'any. Més fort i variable durant els mesos d'hivern i una mica més dèbil i estable en els mesos d'estiu.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Distribution and transport patterns of northern rock sole, Lepidopsetta polyxystra, larvae in the southeastern Bering Sea» (en anglès). Elsevier, gener 2007. DOI: 10.1016/j.pocean.2006.09.001. [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ «High organic carbon deposition in the northern margin of the Aleutian Basin (Bering Sea) before the last deglaciation» (en anglès). Ocean Sci. J., desembre 2010. DOI: 10.1007/s12601-010-0019-y. [Consulta: 3 novembre 2018].
- ↑ Ladd, Carol. «Seasonal and interannual variability of the Bering Slope Current» (en anglès). Deep Sea Research Part II: Topical Studies in Oceanography. Elsevier, novembre 2014. [Consulta: 3 novembre 2018].