Corvida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Corvus corax.

Corvida era un dels dos parvordres contingut dins del subordre Passeri, proposat en la taxonomia de Sibley-Ahlquist. L'altre parvordre és Passerida. La pràctica taxonòmica estàndard els col·locaria a la posició d'infraordre.

Una recerca més recent suggereix que això no és una clade diferent—un grup de parents més propers i res més—sinó un grau evolutiu en comptes d'això. Com a tal, és abandonat en els tractaments moderns, sent reemplaçat per un nombre de superfamílies que és considerat força basal entre el subordre Passeri.

Es presumeix que la cria cooperativa—present dins molts o la majoria de membres del Maluridae, Meliphagidae, Artamidae i Corvidae, entre altres—és una comuna apomorfia dins d'aquest grup.[1] No obstant això, com ho demostra la filogènesi actualitzada, aquest tret és més aviat el resultat d'una evolució paral·lela, potser perquè les espècies pertanyents al subordre Passeri va haver de competir contra moltes aus ecològicament similars (veure parents propers als passeriformes).

Classificacions de les famílies dins de Corvida[modifica]

En la columna esquerra de la taula s'hi col·loquen les famílies dins de Corvida ordenades taxonòmicament. La columna dreta conté els detalls de la seva col·locació en la sistemàtica moderna.

Les famílies Corvoidea i Meliphagoidea es col·loquen basals entre els Passeri. Són uns grups prou grans per ser considerats superfamílies en el seu propi dret.

Família Classificació actual
Menuridae: ocells lira Superbasal de Passeri, propera a Atrichornithidae
Atrichornithidae: atricornítids Superbasal de Passeri, propera a Menuridae
Climacteridae: raspinellls australians Basal de Passeri, propera a Ptilonorhynchidae
Ptilonorhynchidae: arquers Basal de Passeri, propera a Climacteridae
Maluridae: caragolets australians Meliphagoidea. Avui en dia les espècies estan col·locades en diverses famílies.
Meliphagidae: menjamels Meliphagoidea
Pardalotidae: pardalots Meliphagoidea. Avui en dia diverses famílies; podria pertànyer adequàdament a la família Meliphagidae
Petroicidae: bosquetes austrlianes Incertae sedis dins de Passeri, propera a Picathartidae
Orthonychidae: ortoníquids Incertae sedis dins de Passeri, propera a Pomatostomidae
Pomatostomidae: pomatostòmids Incertae sedis dins de Passeri, propera a Orthonychidae
Cinclosomatidae: tords guatlla Incertae sedis dins de Corvoidea, relacions amb Pachycephalidae sense resoldre
Neosittidae: picasoques australians Corvoidea
Pachycephalidae: xiuladors i pitohuís Incertae sedis dins de Corvoidea, altament parafilètic i relacions amb Cinclosomatidae sense resoldre
Dicruridae: drongos Corvoidea. Possiblement parafilètica
Campephagidae: cucuts botxí i afins (col·locats inicialment dins la família Laniidae)[requereix verificació] Corvoidea
Oriolidae: oriols Corvoidea
Icteridae: oriols i merles americans Passerida: Passeroidea (el llinatge principal més modern dels ocells cantaires)
Artamidae: orenetes de bosc, carnissers i garsa australiana Corvoidea
Paradisaeidae: ocells del paradís Corvoidea
Cnemophilidae: ocells del paradís de boca grossa (col·locats dins Paradisaeidae) Incertae sedis dins de Passeri, potser propera a Callaeidae
Corvidae: corbs, garses, gaigs...etc. Corvoidea
Corcoracidae: gralla d'ales blanques i ocell apòstol Corvoidea
Irenidae: irenes Incertae sedis dins de Passeri; propera a Passeroidea o Regulidae (reietons)
Laniidae: escorxadors i botxins Corvoidea
Prionopidae: prionops (inicialment col·locats dins Laniidae) Corvoidea
Malaconotidae: txagres, capsigranys africans i afins (inicialment col·locats dins Laniidae) Corvoidea
Vireonidae: viris i chivís Corvoidea
Vangidae: vangues Corvoidea
Turnagridae: tords neozelandesos † Corvoidea (inclòs dins Oriolidae)
Callaeidae: tieke i kokako Incertae sedis dins de Passeri, possiblement propera a Cnemophilidae

A més, les següents famílies no van ser inclosos dins "Corvida" tot i que les seves relacions més properes amb els taxons estan inclosos en la mateixa família:

Família Classificació dins la de Sibley-Ahlquist Classificació actual
Platysteiridae: botxins papamosques, batis i afins Passerida (inclòs dins Muscicapidae) Corvoidea
Picathartidae: picatarts Passerida Passeri incertae sedis, close to Petroicidae
Chaetopidae: saltarroques Passerida (Turdidae) Passeri incertae sedis, close to Petroicidae
Melanocharitidae: picabaies i picuts Passerida Passeri incertae sedis, possibly close to Cnemophilidae
Paramythiidae: picabaies crestat i picabaies de les Arfak Passerida (inclòs dins Melanocharitidae) Passeri incertae sedis, possibly close to Cnemophilidae

Notes[modifica]

  1. Cockburn (1996)

Referències[modifica]

  • Cockburn, A. (1996): Why do so many Australian birds cooperate? Social evolution in the Corvida. In: Floyd, R.; Sheppard, A. & de Barro, P. (eds.): Frontiers in Population Ecology: 21-42. CSIRO, Melbourne.