Crosta de soca resupinada
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
Les crostes de soca resupinades[1] són bolets del grup de les crostes de soca.
Grup molt extens i divers, amb aspecte només orientatiu pel que fa a la identificació i que sempre necessita una anàlisi microscòpica.
.jpg)
La superfície pot adoptar morfologies molt diferents, des de llisa fins a venosa, rugosa, berrugosa o espinosa. La textura va de cotonosa a vellutada, cerosa (com la cera), de cuir o gelatinosa.[1][2][3]
Espècies[modifica]
Les espècies de crostes de soca resupinades més corrents, ordenades per gèneres, són:[1][2][4]
- Phlebia radiata, crosta de soca arrugada
- Athelia epiphylla, crosta de soca blanca
- Terana caerulea, crosta de soca blava
- Odontia fibrosa, crosta de soca bruna teranyinosa
- Vuilleminia comedens, crosta de soca cèria
- Skeletocutis nivea, crosta de soca d’avellaner
- Peniophora limitata, crosta de soca d’olivera
- Peniophora pini, crosta de soca de pi
- Amyloporia sinuosa, crosta de soca de porus sinuosos
- Rigidoporus sanguinolentus, crosta de soca de sang
- Xylodon sambuci, crosta de soca de saüc
- Peniophora lycii, crosta de soca grisa
- Conrovelladaiophora puteana, crosta de soca olivàcia
- Ceriporia purpurea, crosta de soca purpúria
- Skeletocutis amorpha, crosta de soca
- Peniophora incarnata, crosta de soca salmonada
- Aleurodiscus amorphus, crosta de soca taronja
- Amphynema byssoides, crosta de soca teranyinosa
- Meruliopsis taxicola, crosta de soca vinàcia
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.