Declaració Balfour de 1917

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Declaració de Balfour

La Declaració Balfour del 2 de novembre de 1917 fou una declaració formal d'una política del govern britànic establint que "El govern de Sa Majestat considera favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional pel poble jueu, i posarà el millor dels seus esforços per a facilitar la consecució d'aquest objectiu, amb el benentès que no es realitzarà cap acció que pugui perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina, ni els drets i l'estatus polític gaudit pels jueus en qualsevol altre país".[1]

La declaració es féu en una carta del secretari d'afers estrangers Arthur James Balfour al baró Walter Rothschild, líder de la comunitat jueva britànica, per a transmetre's a la Federació Sionista de la Gran Bretanya i Irlanda, una organització sionista. La carta expressava la posició del gabinet britànic, segons l'acord aconseguit el 31 d'octubre de 1917. A més a més, exposava que la declaració era un senyal de la "simpatia amb les aspiracions sionistes jueves".[2]

La Declaració de Balfour fou posteriorment incorporada en el tractat de pau de Sèvres i el Mandat britànic de Palestina. El document original està conservat a la Biblioteca Britànica. L'aniversari de la declaració, el 2 de novembre, és commemorat a Israel i per la diàspora jueva com el Dia de Balfour.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yapp, M.E.. The Making of the Modern Near East 1792-1923. Harlow, England: Longman, 1987, p. 290. ISBN 0-582-49380-3. 
  2. Balfour Declaration. (2007). In Encyclopædia Britannica. Retrieved August 12, 2007, from Encyclopædia Britannica Online.