Derivació lingüística

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La derivació és el procediment regular de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament amb altres en cert sentit considerats com "primitius", afegint afixos (p.ex. "ganivetada" de "ganivet"). Una paraula pot estar composta d'un lexema i un o més afixos. Es poden afegir els afixos d'un en un, ampliant paulatinament la paraula, o en combinació de dos, quan no existeix el mot amb només un dels dos ("emblanquinar" de "blanc"). L'existència de la derivació permet tenir un lèxic que permet designar nombrosos sentits a partir d'un número molt més reduït d'arrels o lexemes (principi d'economia lingüística). Igualment la derivació és la principal font de noves paraules en moltes llengües.

La derivació és semblant a certes formes de flexió, ja que ambdós usarien morfemes afegits a l'arrel per a expressar diferències. No obstant això, la flexió no comporta canvi de referents, sinó que les marques afegides tenen un fi estrictament gramatical. D'un altre costat la derivació s'assembla respecte als canvis de significat a la composició.

Afixos[modifica | modifica el codi]

Els afixos es classifiquen segons la posició que ocupen respecte de l'arrel en prefixos, infixos i sufixos.

Prefixos[modifica | modifica el codi]

Van davant de l'arrel. Acostumen a modificar o especificar el significat de l'arrel però no alteren la categoria gramatical, ja que es manté la del radical.

Exemples:

calçar (arrel) des + calçar (prefix + arrel)
madur (arrel) im + madur (prefix + arrel)

Infixos[modifica | modifica el codi]

Es col·loquen entre el lexema i el sufix. La paraula resultant d'afegir un infix necessita obligatòriament del sufix per existir, de la mateixa manera que l'infix no pot ser suprimit.

Exemples:

bony (arrel) bony + eg + ut (arrel + infix + sufix)
herb(a) (arrel) herb + ol + ari (arrel + infix + sufix)

Sufixos[modifica | modifica el codi]

Van després de l'arrel. No només modifiquen o especifiquen el significat del lexema, sinó que també aporten la categoria gramatical del mot resultant, que pot coincidir o no amb la categoria gramatical del radical. D'aquesta manera, tenim sufixos que transformen verbs en substantius, substantius en adjectius, etc. Alguns sufixos canvien la posició de la síl·laba tònica.

Exemples:

fred (arrel) fred + or (arrel + sufix)
forn (arrel) forn + er (arrel + sufix)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]