Dermatitis perioral
  | |
| Tipus | trastorn cutani |
|---|---|
| Especialitat | dermatologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | ED90.1 |
| CIM-10 | L71.0 |
| CIM-9 | 695.3 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 31371 |
| MedlinePlus | 001455 |
| eMedicine | 1071128 |
| MeSH | D019557 |
| UMLS CUI | C0263449 i C0376703 |
La dermatitis perioral, també coneguda com a dermatitis periorificial, és un tipus comú d'erupció cutània. Els símptomes inclouen múltiples pàpules i butllofes petites (1-2 mm) de vegades amb enrogiment i escates de fons, localitzats a la pell al voltant de la boca i les fosses nasals. Amb menys freqüència, els ulls i els genitals poden estar afectats.[1] Pot ser persistent o recurrent i s'assembla especialment a la rosàcia i fins a cert punt a l'acne i la dermatitis al·lèrgica. El terme "dermatitis" és un nom inadequat perquè no es tracta d'un procés èczematós.[2]
La causa no està clara.[3][1] Els esteroides tòpics s'associen amb la malaltia i les cremes hidratants i cosmètiques poden contribuir.[2] El mecanisme subjacent pot implicar un bloqueig de la superfície de la pell seguit d'un creixement excessiu posterior de la flora de la pell. La pasta de dents fluorada i alguns microorganismes, inclosa la Candida, també poden empitjorar la malaltia, però el seu paper en aquesta afecció no està clar.[4] Es considera una malaltia del fol·licle pilós amb mostres de biòpsia que mostren canvis microscòpics al voltant del fol·licle. El diagnòstic es basa en els símptomes.[4]
El tractament sol ser aturant els esteroides tòpics, canviant cosmètics i, en casos més greus, prenent tetraciclines per via oral.[3][5] L'aturada dels esteroides pot empitjorar inicialment l'erupció. S'estima que la malaltia afecta el 0,5-1% de les persones a l'any al món desenvolupat. Fins al 90% dels afectats són dones d'entre 16 i 45 anys, encara que també afecta nens i persones grans, i té una incidència creixent en homes.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Goldsmith, Lowell P.; Katz, Stephen I.; Gilchrest, Barbara A.; Paller, Amy S. «82. Perioral dermatitis». A: Fitzpatrick's Dermatology in General Medicine. 8th. The McGraw-Hill Companies, 2012, p. 926–928. ISBN 978-0-07-166904-7.
- ↑ 2,0 2,1 Du Vivier, Anthony. Atlas of clinical dermatology. 4th. Elsevier Saunders, 2013, p. 609–610. ISBN 9780702034213.
- ↑ 3,0 3,1 Tempark, Therdpong; Shwayder, Tor A. «Perioral dermatitis: a review of the condition with special attention to treatment options.». American Journal of Clinical Dermatology, 15, 2, Apr 2014, pàg. 101–13. DOI: 10.1007/s40257-014-0067-7. PMID: 24623018.(subscripció necessària)
- ↑ 4,0 4,1 Patterson, James W. «8. The granulomatous reaction pattern». A: Weedon's Skin Pathology. 5th. Elsevier Health Sciences, 2019, p. 219. ISBN 978-0-7020-7582-7.
- ↑ Hall, CS; Reichenberg, J «Evidence based review of perioral dermatitis therapy.». Giornale Italiano di Dermatologia e Venereologia, 145, 4, agost 2010, pàg. 433–44. PMID: 20823788.(subscripció necessària)
- ↑ Kammler, Hans J. «Perioral Dermatitis: Background, Pathophysiology, Epidemiology», 2019.
- ↑ Habif, Thomas P. «7. Acne, Rosacea, and Related Disorders». A: Clinical Dermatology. 5th. Mosby, Elsevier, 2009, p. 253–255. ISBN 978-0-7234-3541-9.