Discussió:Comerç mundial d'aliments

Aquest article va en la línia de defendre una tesi ideològica. No es base en macrodades sinó en la selecció d'anècdotes esbiaixades que portin a a una conclusió. 193.152.140.239 (discussió) 00:05, 19 oct 2009 (CEST)

No pots dir que aquest article no es basa en macrodades, ho has de demostrar. La teva és una opinió subjectiva. Per tant, no té cap fonament i és sospitosa de parcialitat. Quan vulguis podem discutir de daes i de conclusions, però per favor argumenta les teves posicions.--Rotget (disc.) 00:06, 20 oct 2009 (CEST)

Vés a Gapminder i fes servir macrodades. Quan el preu dels aliments baixa parles dels problemes que comporta. Quan puja parles dels problemes que comporta. Al revés no ho fas, però. Passi el que passi és dolent i per culpa de la liberalització. Si això no és falta de neutralitat ja em diràs. I que indiquis que la liberalització és el problema dels mercats més intervinguts del món en l'agricultura com són l'europeu és fins i tot per posar-se a riure. En el cas de l'Àfrica és francament al·lucinant ja que el seu problema és justament no la liberalització sinó la manca d'aquesta en els mercats rics. Tot el redactat té un biaix ideològic molt cridaner. Són dades anecdòtiques per portar al lector a les teves conclusions. En el cas de Mèxic, per exemple, ignores que una economia modernitzada és una de terciaritzada en què la productivitat agrícola és massa elevada per mantenir massa gent i culpes per les bones la disminució de camperols a la liberalització, quan de fet la seva producció de blat de moro és creixent, cosa que es contradiu de ple amb aquest raonament. 193.152.140.239 (discussió) 00:38, 20 oct 2009 (CEST)

El teu text és confús i té problemes de redacció. D'altra banda hi observ un apassionament poc escaient i, almenys a mi em fa l'efecte, sembla carregat de prejudicis. No veig arguments i et record que les pàgines de discussió no són per dur a terme debats d'aquest estil. Això no és procedent, d'acord amb el llibre d'estil de la Viquipèdia. Deixaré de banda les teves acusacions per anar al fons del tema. ¿En què et bases per dir que els mercats europeus estan intervinguts en agricultura? La UE és el principal importador de productes agroalimentaris del món i ha anat eliminant gairebé tots els mecanismes d'intervenció. A l'estat espanyol, d'ençà de la incorporació a la UE han desaparegut un milió d'ocupats agraris. Això són dades objectives. En el cas de Mèxic s'han perdut 2,1 milions d'agricultors d'ençà de l'entrada en vigor del TLCAN (molts d'ells han emigrat a lesciutats i als EUA) i s'han viscut situacions d'alarma alimentària. Es calcula que s'han deixat de cultivar 10 milions d'hectàrees. El concepte de "modernització", en un context com el mexicà, és insuficient. No sé, et veig massa ofuscat.--Rotget (disc.) 02:36, 20 oct 2009 (CEST)

Tindré tots els problemes de redacció que vulguis però m'has entès perfectament. No sé què vols dir en què amb Mèxic no es pot aplicar el concepte de modernització que s'observa de forma molt cridanera en la recta de regressió entre els logaritmes del pes del sector primari i la renta per capita dels estats del món. Mèxic ha reduït la pobresa, la desnutrició, i ha augmentat la renta per capita, al mateix temps que la producció global d'aliments del país augmentava, però el que es desprèn en l'article és que per culpa de la liberalització hi han perdut econòmicament. I a més indiques que és degut a la intervenció del govern estatunidenc. O sigui que agafant macrodades han tingut millores, però et quedes amb la dada anecdòtica negativa i que a sobre és culpa de la falta de liberalització del comerç del govern estatunidenc i escrius que per culpa de al liberalització tenen problemes. No s'aguanta. Està redactat amb intencions propagandístiques. I així la resta. En l'Àsia podries parlar de què des de l'obertura econòmica a la Xina s'ha més que triplicat la producció d'aliments, o a l'Índia i Indonèsia duplicat, per citar tot de casos, però del que parles és de forma seleccionada i puntual de les Filipines (on per cert, també han duplicat la producció d'aliments des dels anys 80). Podries posar que gràcies al comerç internacional tenen assegurat l'aliment i no pateixen la gana d'altres temps (punt de vista positiu), però el que destaques és que són depenent de l'exterior (punt de vista negatiu). Iguals comentaris es poden fer a l'Àfrica on hi ha hagut reduccions dràstiques de la pobresa, la fam i augments de les collites, però que anecdòticament cites una informació negativa que a més no està ni referenciada. Com pots culpar la de la liberalització dels mercats econòmics així per les bones d'una pretesa duplicació de la gent que viu amb menys d'un dòlar per dia quan el percentatge s'ha pràcticament reduït a la meitat al món en els últims 20 anys del segle XX i els mercats africans no s'han començat a obrir fins al segle XXI? A més de seleccionar deliberadament la informació anecdòtica convenient, t'inventes causes-efectes. Per últim, és significatiu que preguntis que d'on he tret que l'economia europea és intervinguda dient que "ha eliminat pràcticament tots els mecanismes d'intervenció" quan justament és la tercera agricultura més intervinguda del món després de la japonesa i l'estatunidenca. A la UE, enguany, un 42% (havent arribat al 48% algun any) del pressupost europeu serà destinat a l'agricultura. Et sembla poca intervenció? És justament la intervenció, no la liberalització la que en diversos casos citats provoca distorsions en els mercats. Això queda ben explicat a La esperanza de África. Per això, tenint tantes carències i veient clar que el text pretén no descriure la realitat sinó difondre una ideologia, crec que no es pot treure la marca de falta de neutralitat. 193.152.140.239 (discussió) 23:45, 20 oct 2009 (CEST)

Tens tota la raó sobre Mèxic. És un país meravellós que demostra els èxits de la globalització neoliberal. Ara mateix m'acab d'assabentar que a Ciudad Juárez estan de festa. Tan sols han afusellat a 16 adolescents. Les macrodades no poden ser millors.--Rotget (disc.) 23:45, 23 oct 2010 (CEST)