Discussió:Francina

Fals! Francina no ve del francès, al s. XV trobem francines com a derivació de Francesca català.^{[cal citació]}

DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR (ALcover-Moll): FRANCINA. Nom propi de dona, variant afectuosa de Francesca per canvi de sufix. Na Ffrancina la beneita, | ull teniu d'umilitat, cançó rossellonesa del segle XV (ap. Vidal Hist. Perp. 360). Cridem Francina, farem calar més la cortina, Somni J. Joan 127. Fon.: fɾənsínə (mall., men.). Es forma que es va perdent; creiem que ja només es conserva a les Balears, i encara just en la pagesia; però antigament era usual en el català continental des del Rosselló fins a València, com ho proven els dos textos literaris que hem citats. Intens.:—a) Afectuosos: Francineta, Francinona, Francinons.—b) Despectiu: Francinota, Francinot.