Discussió:Galetes Birba

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hi ha una sèrie d'imprecissions a la informació donada. Sembla que es vulgui fer veure que l'empresa de referència ha començat a tenir una existència rellevant des del moment en que la família Birba se n'ha apartat, quedant clar que s'han "reescrit" els antecedents i l'existència prèvia de l'empresa. Les afirmacions que acabem de fer estan plenament contrastades, doncs provenen de la mateixa família i de l'entorn de Camprodon.

Referirem un parell de detalls:

1.-S'afirma que l'inici té lloc el 1910. fals. Prèviament ja es venien elaborant les galetes Birba. Va començar, encara per acabar el s. XIX, el patriarca de la família Daniel Birba i Gener, en el local de la casa que encara és propietat de la família a la Plça. Cèsar August Torres núm. 3 de Camprodon. Inclús per aquestes dates reben premi a l'exposició Internacional de Barcelona (de 18889, "por la elaboración de sus bizcochos finos". Possiblement els actuals propietaris tenen interés a fixar la data de 1910 per qüestions de màrqueting i publicitat: fer coincidir un suposat centenari amb la data d'inauguració de la nova planta de producció.

2.- L'impulsor i responsable de l'engrandiment de l'empresa va ser el fill del que hem referit, Llorenç Birba i Cordomí que va fer construïr la fàbrica més coneguda (el dibuix de la qual encara és a la base de les capses) l'any 1928. L'any 1929 va rebre la medalla d'or a l'Exposició de Barcelona. per aquesta època la plantilla de l'empresa rondava la seixantena de persones (número similar a l'actual), i també s'havien fet exportacions puntuals a Amèrica. Els anys 60 l'empresa familiar es va constituïr en Societat Limitada ("Galletas Birba S.L.", que encara apareix al Registre mercantil com a propietat dels dos germans Llorenç i Daniel Birba Perramon).

3.- A excepció dels dos darrers anys que la família Birba va tenir l'empresa (1986 i 1987), els formats de les capses que es venien no eren les dues que es descriuen, sino que n'hi havia de diferents models, pesos i assortiments. L'assortit normal se'n deia "Imperial", però també en feien de només farcides o de només "núries". A l'empresa denominaven les capses per números, i inclús se'n venien de cinc quilos per a poder vendre's a granel a les botigues. D'aquestes capses més grans en deien "capses del 9". Seguien les capses del "5" que pesaven 1'5 Kg., després les del "4", de 1 Kg. ; les del "2" de 750 grs. (que és el model que van seguir explotant els nous propietaris) i els "paquets vermells", de 500 grs. Tot això al marge de que en diferents èpoques n'havien produït de models més petits, i d'altres de realment originals (p.ex. els "dominos", que consistia en un joc de domino les peces del qual eren galetes). I tot amb un format d'estètica modernista (dissenys que són propietat de la família i que l'actual empresa no solament no té, sino que a més ignora -val a dir que motivat per la incomunicació amb la família-). Tot plegat va tenir lloc des de molt abans de la Guerra Civil i fins l'any 1987. Efectivament, des de l'any 1987 els nous propietaris varen intentar donar una nova imatge i caire a la marca, però ha quedat a la vista que ho han volgut fer obviant tota una història i un passat.

El que seria interessant és que abans de pemjar un article s'haguéssin documentat bé, anant a la mateixa font on tenen totes les dades (i no només a l'empresa actual). el comentari anterior sense signar és fet per 80.37.123.168 (disc.contr.) 18:24, 22 juny 2010 (CEST)[respon]

Aquesta és una informació molt interessant. Aportant referències que la contrasti, es pot afegir o millorar l'article principal.--Àlex Esp (Discussió) 18:29, 22 juny 2010 (CEST)[respon]