Discussió:Història de la crítica d'art
== REVISIÓ ==
Tot i ser un article eforça extens i aprofundit (i en aquest sentit, us felicito) cal que pareu atenció a les següents INDICACIONS, ja que cal MODIFICAR coses importants. Es nota que al final heu anat depressa escrivint, i us falta "polir" força detalls.
APARTAT CONTEXT TEÒRIC
reviseu el vostre ESTIL DE REDACCIÓ: falta afegir "COMES" a nivell de sintaxi: fixeu-vos com he refet aquest paràgraf:
Venturi ja proposava el problema de la crítica d'art i el concepte del gust deu anys abans de la publicació d'Història de la crítica d'art en el seu llibre Il gusto dei primitivi.[3] En aquesta obra ja buscarà, no estudiar l'objecte artístic en sí, sinó els discursos que han sorgit a partir d'aquest, o com aquests han influït en l'objecte artístic, la qual cosa, segons G. C. Argan, comporta a "ammettere che l’opera d’arte non esiste, come valore, se non nel giudizio che la riconosce tale"[4], és a dir, admetre que l'obra d'art no existeix com a valor, sinó en el judici que la reconeix com a tal.
no creieu que resulta molt més entendor? i pel que fa a la cita textual..no us sembla que en cursiva destaca molt més, a nivell visual?
el mateix passa en el següent paràgraf:
Venturi s'allunya de la metodologia filològica o estilística d'historiadors vuitcentistes com Cavalcaselle i Morelli, respectivament, i s'adhereix a una propera a la filosofia idealista de Benedetto Croce, el qual intenta concebre una definició general de l'art vinculada a la personalitat de l'artista (creador a través del sentiment), més enllà de les condicions històriques o el gust preponderant durant la concepció d'una obra.[6]
o en aquest:
Primerament posa l'accent en la falta d'unitat en què està sumit aquest estudi a causa del unívoc interès per aconseguir un progrés en la disciplina per mitjà de la mera constatació de fets sense la recerca d'emetre judicis i fins i tot negant la importància d'aquests.
aquí ja no us he retocat res. Vosaltres seríeu capaços de prounciar tota aquesta frase sense fer ni una sola pausa??
Per tant, important!: reviseu el text sencer i afegiu les comes que encara faltin
D'altra banda, pel que fa al títol de l'apartat..."context teòric" crec que no resulta prou concís i aclaridor..què us semblaria intitular-lo millor: LA CRÍTICA D'ART COM A MÈTODE HISTORIOGRÀFIC?? així, a través del títol mateix, ja féu una síntesi del seu contingut.
APARTAT "RESUM DEL LLIBRE"
"Introducció"
per anat bé, caldria que, al final d'aquest apartat, expliquéssiu en 2 o 3 línies, quin és el contingut que detallareu a continuació. És a dir..en els següents punts/apartats parleu d'autors grecs i romans, de dif períodes artístics, de dif tipus de crítiques d'art...per tant, en síntesi, que és allò que fa Venturi al llarg dels diversos capítols del seu libre? abans de descriure cadascun d'aquests capitols..no seria més entendor per al lector (que no s'ha llegit el llibre) que vosaltres expliquéssiu:
"El que fa Venturi a través de la seva obra és així realitzar un recorregut històric per les diferents concepcions a pròposit de l'art i de la crítica artística"
o alguna cosa així..ja us dic, al final de la "introducció", per tal d'"introduir", precisament, els apartats següents.
què us sembla??
falra referenciar "Il.lustració i Neoclassicisme"
d'altra banda, per què heu traduït aquesta cita textual (tampoc referenciada): "existeix un nombre gairebé infinit de maneres de fer les coses belles i totes són bones maneres"?? cal deixar totes les cites en la llengua original de la font d'on l'heu extreta.
"Romanticisme i Edat Mitjana"
crec que l'heu redactat pràcticament copiant part del text de Venturi, sense expressar-vos amb les vostres paraules, i sense entendre realment allò que esteu dient; és a dir, tinc la sensació que, a més, heu copiat de manera mecànica. Així que ja esteu refent aquest punt sencer.
"La filosofia idealista"
Xenócrates, Dante i Diderot, amb aquests tres el judici sobre l'art ha estat estretament lligat a una determinada producció artística, d'aquí el seu equilibri entre el factor pragmàtic i l'ideal. La crítica neoclàssica i romàntica han perdut aquest equilibri, ja que han dedicat tota la seva atenció a l'art del passat, i de l'art contemporani han triat com a mínim artístic.
al mateix passa amb aq paràgraf: crec que no sabeu ni de què parleu. A més, està mal redactat: pareu atenció!
Filòlegs, arqueòlegs i coneixedors en el transcurs dels segles XIX i XX
"coneixedors"..de què?? millor dir teòrics o pensadors, no us sembla?
La filosofia idealista va donar un impuls a la història gràcies al concepte d'evolució en què es fonia la idea i l'acte, el diví i l' humà. La idea ja no es considera transcendent, sinó immanent a l'acte, fosa a l'acte, per exemple, per Hegel . En parlar de la història de l'art que aquest va realitzar, aquesta fusió no sempre es donava , al contrari havia aparegut un antagonisme entre idees i fets, que acabaria violentant els fets. Això sí, resultava del tot natural que les ments realistes ocupessin només els fets en si, al principi per millor trobar la relació entre aquests i les idees, però després fins i tot per alliberar-se de les idees mateixes. Era natural que la història de l'art adoptés el mètode filològic per controlar les fonts escrites
en aquest paràgraf ja és claríssim del tot que no teniu idea de què esteu parlant..Com que realment és difícil d'entendre (i més encara si ningú us ho explica) tot el tema de la filosofia idealista..jo directament el suprimiria.
La crítica de l’art i el formalisme
falten referències. no podeu acabar cap apartat sense indicar-les
La crítica sobre l'art al segle XX
La crisi de l'impressionisme esdevinguda en 1880, va sorgir la necessitat d'una teoria de la forma i la tendència de l'art bastracto. Les dues grans revolucions pictòriques esdevingudes de 1905-1910 són les dels fauves i els cubistes.[98] Pel que fa a l'aspecte filosòfic van suposar una revolta contra la raó i un triomf del intuïcionisme bergsonià. Pel que fa al moral representar l'anhel de veritat a qualsevol preu.
aquest paràgraf està molt mal redactat. Ja el podeu refer també i, a ser possible, amb les pròpies vostres paraules.
APARTAT BIBLIOGRAFIA
Si no és un capítol de llibre, no cal especificar les pàgines emprades: això només ho heu de fer a l'apartat REFERÈNCIES
EN CONCLUSIÓ
Es nota que heu treballat bastant, fet a valorar molt positivament, però ara cal fer un esforç final i acabar de revisar aspectes de contingut i polir detalls. Per tant, cal:
- parar atenció a l'estil de redacció, i refer-lo (afegir comes, comprovar faltes d'ortografia..)
- alinear bé tots els paràgrafs del text: algunes frases apareixen com a "descol.locades" visualment
- comprovar que TOTS els títols de els obres citades (de Venturi o altres autors) estiguin en cursiva
- destacar les cites textuals incorporant-les també en cursiva
- afegir referències
- i el més important: expressar-vos amb les vostres pròpies paraules en determinats paràgrafs !!