Discussió:L'Alcora

L'Alcora no és la capital de l'Alcaltén??—el comentari anterior sense signar és fet per Adri 22 (disc. • contr.) 13:53, 7 jul 2008 (CEST)

"Sobre el partit judicial de l'Alcora

Jutjat de Primera Instància

Encara que no existisca una relació directa amb l'evolució de la propietat la terra, es ressenya ací un altre assumpte que va tindre una incidència molt negativa per a l'evolució de la població de l'Alcora. l' Alcora des de l'atorgament del Senyoriu de l'Alcalatén per Jaume I a Ximen d'Urrea, havia exercit la funció de cap del senyoriu, l'Alcalde Major residia a l'Alcora i exercia la jurisdicció en tot el territori de la tinença." "Segons José M. Puchol [15] en 1.822 ja hi ha constància en la Diputació Provincial, de que el Jutjat de Primera Instància s'havia d'instal·lar a Llucena. No obstant això Madoz [10] ressenya que l'Alcora va ser cap de partit judicial en 1.922. En el decret de 24 d'Abril de 1.834 pel qual es creguen els partits judicials, és Llucena la designada. Fins a 1.840 la primera guerra Carlina, amb una forta incidència tant a l'Alcora com a Llucena, no va permetre el funcionament del mateix, acabada la mateixa el Jutjat s'instal·le a Llucena, l'Alcora va apel·lar al seu dret històric com a cap de l'antic senyoriu, va reclamar i va aconseguir que l'Audiència de València traslladarà el Jutjat. El 5 de maig de 1.853, és traslladat el Jutjat de Primera Instància des de Llucena a l'Alcora, este trasllat segons consta en la Reial Orde, és degut al fet que la 'Audiència de València i la majoria dels pobles que componen el partit judicial opinen per que ella es verifique atenent als avantatges que reportarà als interessats' este fet va repercutir en un avivament de les activitats econòmiques en el poble, que es reflectix en les escriptures de poders, consolidacions, etc, que es van realitzar durant el període que va romandre el Jutjat a l'Alcora. Consten en els protocols notarials la constitució de quatre fiances a favor de l'Audiència Territorial de València, per a exercir de procuradors, per un import de 15.000 reals cada una. A finals de 1.854 el jutjat va ser traslladat novament a Llucena, per la petició de set ajuntaments dels vint-i-sis que formaven el partit judicial 'i en consideració als assenyalats servicis prestats pel 1r dels dits pobles (Llucena) al tron de S.M. durant l'última guerra civil', cal tindre en compte que D. Leopoldo O'Donell i Joris, ministre de la guerra des de juliol de 1.854, ostentava el titule de Comte de Llucena, dita titule se li va concedir per les accions de guerra hagudes en eixa localitat, i tènia una gran amistat amb Victorino Fabra Gil, 'el iaio Pantorrilles' que era natural de Llucena, la família Fabra començava tindre una gran influència nivell provincial. l'Alcora per la seua situació i entitat haguera pogut ser un partit judicial important en el centre de la província, la qual cosa hauria propiciat l'existència d'una burgesia professional i comercial que hauria dinamitzat l'economia del poble."

"Sobre el partit judicial de l'Alcora

Jutjat de Primera Instància

Encara que no existisca una relació directa amb l'evolució de la propietat la terra, es ressenya ací un altre assumpte que va tindre una incidència molt negativa per a l'evolució de la població de l'Alcora. l' Alcora des de l'atorgament del Senyoriu de l'Alcalatén per Jaume I a Ximen d'Urrea, havia exercit la funció de cap del senyoriu, l'Alcalde Major residia a l'Alcora i exercia la jurisdicció en tot el territori de la tinença."

"Segons José M. Puchol [15] en 1.822 ja hi ha constància en la Diputació Provincial, de que el Jutjat de Primera Instància s'havia d'instal·lar a Llucena. No obstant això Madoz [10] ressenya que l'Alcora va ser cap de partit judicial en 1.922. En el decret de 24 d'Abril de 1.834 pel qual es creguen els partits judicials, és Llucena la designada. Fins a 1.840 la primera guerra Carlina, amb una forta incidència tant a l'Alcora com a Llucena, no va permetre el funcionament del mateix, acabada la mateixa el Jutjat s'instal·le a Llucena, l'Alcora va apel·lar al seu dret històric com a cap de l'antic senyoriu, va reclamar i va aconseguir que l'Audiència de València traslladarà el Jutjat.

El 5 de maig de 1.853, és traslladat el Jutjat de Primera Instància des de Llucena a l'Alcora, este trasllat segons consta en la Reial Orde, és degut al fet que la 'Audiència de València i la majoria dels pobles que componen el partit judicial opinen per que ella es verifique atenent als avantatges que reportarà als interessats' este fet va repercutir en un avivament de les activitats econòmiques en el poble, que es reflectix en les escriptures de poders, consolidacions, etc, que es van realitzar durant el període que va romandre el Jutjat a l'Alcora. Consten en els protocols notarials la constitució de quatre fiances a favor de l'Audiència Territorial de València, per a exercir de procuradors, per un import de 15.000 reals cada una.

A finals de 1.854 el jutjat va ser traslladat novament a Llucena, per la petició de set ajuntaments dels vint-i-sis que formaven el partit judicial 'i en consideració als assenyalats servicis prestats pel 1r dels dits pobles (Llucena) al tron de S.M. durant l'última guerra civil', cal tindre en compte que D. Leopoldo O'Donell i Joris, ministre de la guerra des de juliol de 1.854, ostentava el titule de Comte de Llucena, dita titule se li va concedir per les accions de guerra hagudes en eixa localitat, i tènia una gran amistat amb Victorino Fabra Gil, 'el iaio Pantorrilles' que era natural de Llucena, la família Fabra començava tindre una gran influència nivell provincial.

l'Alcora per la seua situació i entitat haguera pogut ser un partit judicial important en el centre de la província, la qual cosa hauria propiciat l'existència d'una burgesia professional i comercial que hauria dinamitzat l'economia del poble."