Discussió:Llengües judeoromàniques

Tinc entès que pels experts ladino no és exactament sinònim de judeocastellà. Hi ha hagut una confusió en la que es pensava que el ladino transcrits dels textos sagrats i el judeocastellà parlat per la gent era el mateix, quan realment el ladino era una simple transposició del text hebreu de la Torà a la llengua que parlaven els jueus de la Península que desconeixien l'idioma hebreu, és a dir, que es traduïa el text paraula per paraula sense canviar la forma original del text, una cosa semblant a les traduccions automàtiques que fan servir alguns per ací, sense tindre en compte les diferències sintàctiques entre l'un i l'atre idioma. En altres paraules se sol anomenar llengua calc al ladino, mentre que a la llengua popular se li dóna simplement el nom de judeocastellà, sefardita, haquitia (dialecte judeocastellà al Marroc), judezmo, etc. però no deuria ser correcte anomenar-la ladino per qüesdtions de rigor científic. Pasqual · * 14:08, 27 feb 2006 (UTC)

Segons el DRAE té tots dos significats. Llull · (vostè dirà) 15:28, 27 feb 2006 (UTC)

Crec que la forma més correcta d'anomenar l'article hauria de ser "parles judeoromàniques". S'està arribant al ridícul en la pretensió nacionalista -tant pels territoris on es parla aquestes llengües com pels jueus- de trobar llengües jueves de sota les pedres. Tothom s'apunta al carro. Abans que s'expulsessin de la península, el que es podia trobar eren "dialectes socials" dels jueus -si realment n'hi havia-. Dins del mateix territori -Catalunya, per exemple- no es varen formar diferents llengües evolucionades de la manera independent, depenent de quina era la religió familiar. No van poder ser considerades com a "parles jueves" fins que arribà el dia en què foren expulsats de les seves terres ancestrals i s'endugueren la seva llengua a un altre territori, però llavors estaríem parlant de dialectes diferenciats per mig mil·leni de diferència, o sigui, la mateixa diferència que hi ha entre el castellà ibèric i el sudamericà, no més. L'ús del terme "llengües" el trobo desafortunat. Llull · (vostè dirà) 15:28, 27 feb 2006 (UTC)

Si arribo a saber que aquest article crearia tanta polèmica no el tradueixo. Me'l vaig trobar com a "Traducció de la setmana" amb només l'encapçalament traduït i m'hi vaig estar ahir a la nit fins a la matinada, barrinant de quina manera podia adaptar tots aquests neologismes (tsarfàtic, italquià, etc.), barrejant coses de l'article anglès i italià, etc. I ara resulta que tenim un cafarnaüm. Què hi farem. –Enric, 18:40, 27 feb 2006

Estic completament d'acord amb en Llull. Jo ja havia apuntat els meus dubtes a Discussió:Judeocatalà. --CarlesVA (parlem-ne) 14:40, 6 abr 2006 (UTC)

Rèplica a Llull: ("Segons el DRAE té tots dos significats.")

Enllaços que diferencien ladino de judeocastellà:

Si ens posem a parlar del DRAE i el Diccionario Panhispánico de Dudas no vull ni pensar el què eixiria, sense més en aquest últim ens diuen que Hanói s'ha d'adaptar a l'ortografia castellana perquè el vietnamita no usa l'alfabet llatí... Pasqual · bústia * 15:44, 6 abr 2006 (UTC)

Es parlava de termes del castellà i aquesta és l'eina bàsica per al castellà. La normativa. Per tant suposo que sí que se n'ha de fer cas. A més, t'agrairia que llegissis les definicions. No diu que siguin el mateix, sinó que poden ser-ho. Per sert, de Hanoi diu que la transcripció prové dels caràcters no llatins. Doncs és veritat. Per molt que siguin els que més fan servir ara (la forma tradicional és 河内, que vol dir riu interior). Llull · (vostè dirà) 16:28, 6 abr 2006 (UTC)

OK, però en els textos que he enllaçat no he llegit res de possibilitat sinó que clarament diu que per als esmentats experts ladino és una llengua calc; judeoespanyol, grosso modo és la llengua actual de les comunitats jueves i sefardí hauria de referir-se a la llengua que es parlava a Sefarad abans de l'Expulsió.

Per contra també s'ha de tenir en compte el que diu en Moisés:

No obstante, [...] hay que decir que no todos los investigadores están de acuerdo en utilizar una u otra denominación y que, a menudo, ésta no coincide con la que el propio sefardí utiliza en su quehacer diario.

Jo no dic que no hem de fer cas del DRAE, simplement que els experts no diuen el mateix perquè ho diuen a un altre nivell.

Reconec que en lo de Hanoi, possiblement he ficat la pata perquè no recorde exactament com era el text. En tot cas sobrava... —Pasqual · bústia * 20:15, 6 abr 2006 (UTC)