Discussió:Toponímia

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hola a tod@s, desearía abrir una votación acerca de la política de la wikipedia respecto a la toponimia. como sabéis y padecéis, en la versión en español no se respeta la toponimia oficial, sino una españolizada, con términos como Gerona, La Coruña, Guecho, Junta de Galicia, Generalidad de Cataluña etc etc etc. Busco apoyo para que la wikipedia respete la legalidad vigente, y sobre todo la voluntad de los ciudadanos que no se reconocen en estos topónimos. saludos. estornelael comentari anterior sense signar és fet per 193.144.48.15 (disc.contr.) 10:25, 18 des 2007 (CET)[respon]

Tota la meva simpatia i adhesió a la proposta anterior. Ara un altre tema:

Espero que no ho considereu recerca, doncs no en puc esmentar cap altre referència que la dels diccionaris bascos (p.e.“Hiztegia 2000” de Xabier Kintana), però sobre l’etim de Pont de Suert i de Sort, caldria dir-ne que la identificació amb zubi = pont o encara millor, zubi-arte = entre ponts, és hipotètica. D’altres ètims semblarien també possibles, com ara el verb èuscar sort(u) = nèixer, brotar, potser en referència a estar situada la població en el curs alt del riu, o, si ens atenem a la forma més antiga coneguda (s. IX) de Saorte, aleshores s’aproxima molt al substantiu saroe , denominació donada a un camp comunal (el “sel” castellà) on es troben i reuneixen els pastors. Aquest indret on es reunien els ramats i els seus pastors també rebia el nom de gorta o korta o korda, i fins i tot basagorta (basa = silvestre,farèstec), posible ètim de Bassagoda i de tants i tants indrets anomenats "Corts" com troben per les nostres muntanyes i planes. Malgrat que la toponónia acadèmica ho vulgui derivar de cohor-s, -tis , unitat tàctica de l'exèrcit romà.

Sobre la possible redundància o pleonasme de Pont de Suert, recordem la Val d'Aran i que en èuscar aran = vall.

Entre els topònims d'orígen ibèric hi trobo a faltar el riu Ebre, Iberus flumen dels romans, on potser també caldria fer constar la gran semblança entre iber i ibar, riba en basc. En els cercles acadèmics actuals, l'etimologia de "riba" s'atribueix al llatí rip-a, ae, aconseguint així una filiació indoeuropea (ària) al nom, més d'acord amb els paradigmes dominants. La qüestió de si la llengua llatina, formada en els darrers mil.lennis abans de l'era, ho va copiar de l'antiquíssima llengua parlada pels nadius de la mediterrànea occidental, ni tan sols sol plantejar-se entre els nostres estudiosos. --Untikesk (disc.) 18:45, 17 ago 2009 (CEST)[respon]