Dolors Marsans i Comas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDolors Marsans i Comas
Biografia
Naixement27 juliol 1906 Modifica el valor a Wikidata
les Corts (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1999 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Dades personals
Ideologia políticaAntitauromàquia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista, editora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –  1996 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJosep Comas i Masferrer (avi matern) Modifica el valor a Wikidata

Dolors Marsans i Comas (Barcelona les Corts, 27 de juliol de 1906 - 18 de febrer de 1999[1]) va ser una activista antitaurina pionera i editora.[2]

Va néixer a la masia Sòl de Baix de Les Corts de Barcelona, en un ambient rural amb molta presència de cavalls i gossos, on va sorgir la seva voluntat de defensar els drets dels animals.[3] Procedia d'una família burgesa barcelonina, els seus avis eren el fundador de Viatges Marsans i el polític Josep Comas i Masferrer.[4]

El 1947 va decidir entrar a la Lliga per a la Protecció d'Animals i Plantes de Barcelona, on fou vocal de Plantes, secretària general i tresorera. Sense deixar aquest darrer càrrec, que ostentaria durant nou anys, el 1950 esdevingué la primera secretària general de la Federació Espanyola de Societats Protectores d'Animals i Plantes (FESPAP), una entitat que més endavant passaria a presidir. També impulsà la creació i tingué diversos càrrecs en l'Associació contra la Crueltat en els Espectacles.[5] Fins i tot va crear una publicació per difondre les seves idees, anomenada Pregón en defensa de los animales.[6][7]

La seva activitat no es va limitar a l'estat espanyol, sinó que va ostentar càrrecs directius a la World Federation for the Protection of Animals de Zuric, la International Society for the Protection of Animals de Londres, la International Association Against Paintful Experiments on Animals i la Ligue Internationale des Droits de l'Animal de París. Sempre va defensar especialment l'obra del doctor Albert Schweitzer a Lambaréné.[6]

El fons documental que testimonia la seva intensa activitat entre 1944 i 1996 es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[6]

Referències[modifica]

  1. «Notícias breves: Falleció una pionera en la defensa animal». Asanda, nº 37, 2º trimestre 99, pàg. 3 [Consulta: 16 febrer 2024].
  2. Sanmiguel, Ángeles. «Tauromaquia toca fondo» (en castellà), 30-08-2022. [Consulta: 5 maig 2023].
  3. «Adda Revista — Article > Personajes > Dolores Marsans i Comas - Carmen Méndez y Max Argerich». [Consulta: 5 maig 2023].
  4. «Coll | Museu d'Arenys de Mar». [Consulta: 5 maig 2023].
  5. «El Toro de la Vega, entre el padre y el hijo» (en espanyol europeu), 20-05-2016. [Consulta: 5 maig 2023].
  6. 6,0 6,1 6,2 «El fons Dolors Marsans i Comas». Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, 5, juny 2003, pàg. 12. ISSN: 1695-9000.
  7. Vegano, Bueno y. «Historia del Movimiento Antitaurino en España» (en castellà), 20-05-2022. [Consulta: 5 maig 2023].