E3 Harelbeke 2017

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
E3 Harelbeke 2017
Detalls de la cursa
Cursa60. E3 Saxo Bank Classic
CompeticióUCI World Tour 2017 1.UWT
Data24 de març de 2017
Distància206,1 km
PaísBEL Bèlgica
SortidaHarelbeke
ArribadaHarelbeke
Equips25
Inscrits200
Finalitzen112
Velocitat mitjana42,895 km/h
Palmarès
VencedorBEL Greg Van Avermaet (BMC Racing Team)
SegonBEL Philippe Gilbert (Quick-Step Floors)
TercerBEL Oliver Naesen (AG2R La Mondiale)
◀20162018▶
Documentació

L'E3 Harelbeke 2017, oficialment Record Bank E3 Harelbeke 2017, va ser la 60a edició de l'E3 Harelbeke. La cursa es disputà el divendres 24 de març de 2017 sobre una distància de 206,41 quilòmetres, amb inici i final a Harelbeke.

El belga Greg Van Avermaet (BMC Racing Team) fou el vencedor final, en imposar-se a l'esprint als seus dos companys d'escapada, els també belgues Philippe Gilbert (Soudal Quick-Step) i Oliver Naesen (Decathlon-AG2R La Mondiale).[1]

Recorregut[modifica]

La cursa comença i acaba a Harelbeke. Durant el trajecte els ciclistes hauran de superar 15 cotes, les mateixes que el 2016.[2] La primera ascensió és el Katteberg, al quilòmetre 29 de cursa, i la darrera el Tiegemberg, a 20 quilòmetres de meta.

Número Nom Km Llargada (m) Pendent mitjana (%) Pendent màxima (%)  km a meta
1 Kattenberg 29 600 6,7 % 8 % 177,1
2 La Houppe 93,2 3440 3,32% 10 % 112,9
3 Kruisberg 109,5 800 4,8 % 9 % 96,6
4 Cota de Trieu 117,4 1530 5 % 13,3 % 88,7
5 Hotondberg 121,3 1200 4% 8 % 88,4
6 Kortekeer 128,4 1000 6,4 % 17 % 77,7
7 Taaienberg 133,3 650 9,5 % 18 % 72,8
8 Boigneberg 139,6 2180 5,8 % 15 % 66,5
9 Eikenberg 144,1 1200 5,5 % 11% 62
10 Stationsberg 149,5 460 3,2 % 5,7 % 56,6
11 Kapelberg 159,5 900 4 % 7 % 45,3
12 Paterberg 164,4 700 12 % 20 % 41,7
13 Oude Kwaremont 167,2 2200 4,2 % 11 % 38,9
14 Karnemelkbeekstraat 175 1530 4,9 % 7,3 % 31,1
15 Tiegemberg 186,1 1000 6,5 % 9 % 20
Trams de llambordes[2]
Número Nom Km Llargada (m) Km a meta
1 Beaucarnestraat 28,8 1200 177,3
2 Holleweg 30,8 1500 175,3
3 Paddestraat 42,3 2300 163,8
4 Mariaborrestraat 150,2 2000 55,9
5 Varentstraat 182,6 1500 23,5

Equips[modifica]

WorldTeams (18)Equips continentals professionals (7)

Desenvolupament de la cursa[modifica]

Durant la cursa es produeixen nombroses caigudes i una d'elles provoca l'abandonament de Tony Gallopin (Lotto-Soudal). Laurens De Vreese (Astana), Alexis Gougeard (AG2R La Mondiale), Taco van der Hoorn (Roompot), Christophe Masson (WB-Veranclassic-Aqua Protect), David Per (Bahrain-Merida) i Gijs Van Hoecke (Lotto NL-Jumbo) formen una escapada durant la segona hora de cursa i aconsegueixen obrir 5' sobre e gran grup. Tom Van Asbroeck (Cannondale-Drapac) i Mickael Delage (FDJ), als que posteriorment es va sumar Dries De Bondt (Veranda's Willems) s'intercalen entre els escapats i el gran grup.[3]

Al Taaienberg, Tom Boonen (Quick Step) ataca, però és seguit per Daniel Oss (BMC). Son coéquipier Philippe Gilbert contraataca i s'endú amb ell Greg Van Avermaet (BMC), Oliver Naesen (AG2R) i Lukas Postlberger (Bora-Hansgrohe). Al Boigneberg, a manca de 66 km, agafen al trio intercalat. Sep Vanmarcke (Cannondale-Drapac) i Luke Durbridge (Orica-Scott) agafen aquest grup, que perd Van Asbroeck, Delage i De Bondt a l'Eikenberg. A manca de 59 km s'uneixen els dos grups capdavanters, 12 ciclistes, amb 48 segons sobre un gran grup en què Peter Sagan pateix una caiguda i problemes mecànics que el deixen fora de la lluita per la victòria.[3]

Els membres de la primera escapada, a excepció de De Vreese, no poden seguir el fort ritme i es despengen del grup capdavanter. A l'Oude Kwaremont, Naesen accelera. Sols Gilbert i Van Avermaet el segueixen. Els tres s'organitzen bé, tot i un atac de Gilbert al Tiegemberg, i es presenten als quilòmetres finals amb prou avantatge per jugar-se la victòria entre ells.[3] A l'esprint Van Avermaet és el més ràpid, que supera a Gilbert, segon, i Naesen, tercer.[1][3]

Classificació final[modifica]

Classificació general
CorredorPaísEquipTemps
1rGreg Van Avermaet BEL BèlgicaBMC Racing Team4h 48' 17"
2nPhilippe Gilbert BEL BèlgicaQuick-Step Floors+ 0"
3rOliver Naesen BEL BèlgicaAG2R La Mondiale+ 0"
4tLuke Durbridge AUS AustràliaOrica-Scott+ 40"
5èLukas Pöstlberger AUT ÀustriaBora-Hansgrohe+ 41"
6èMichael Valgren Andersen DEN DinamarcaAstana+ 52"
7èSonny Colbrelli ITA ItàliaBahrain-Merida+ 52"
8èTom Boonen BEL BèlgicaQuick-Step Floors+ 52"
9èDylan van Baarle NED Països BaixosCannondale-Drapac+ 52"
10èAlberto Bettiol ITA ItàliaCannondale-Drapac+ 52"
11èFabio Felline ITA ItàliaTrek-Segafredo+ 52"
12èJens Keukeleire BEL BèlgicaOrica-Scott+ 52"
13èJohn Degenkolb GER AlemanyaTrek-Segafredo+ 52"
14èTiesj Benoot BEL BèlgicaLotto-Soudal+ 52"
15èLuke Rowe GBR Regne UnitSky+ 52"
16èSebastian Langeveld NED Països BaixosCannondale-Drapac+ 52"
17èLaurens De Vreese BEL BèlgicaAstana+ 52"
18èIgnatas Konovalovas LTU LituàniaFDJ+ 52"
19èNiki Terpstra NED Països BaixosQuick-Step Floors+ 52"
20èDaniel Oss ITA ItàliaBMC Racing Team+ 52"
Font: ProCyclingStats


Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Van Avermaet, vencedor en el E3 Harelbeke». El Mundo Deportivo, 24-03-2017 [Consulta: 28 març 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 «60e Record Bank E3 Harelbeke - CAT 1.UWT: Parcours» (PDF). E3 Harelbeke. Kon. Wielerclub Hand in Hand VZW. Arxivat de l'original el 2017-03-24. [Consulta: 23 març 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Van Avermaet wins E3 Harelbeke» (en angès). cyclingnews.com, 24-03-2017 [Consulta: 25 març 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: E3 Harelbeke 2017
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=E3_Harelbeke_2017&oldid=30704660»