Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022
 ← 2017 Modifica el valor a WikidataIrlanda del Nord Modifica el valor a Wikidata Next Northern Ireland Assembly election (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 
Data5 maig 2022 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions a l'Assemblea d'Irlanda del Nord i pàgina de desambiguació de Wikimedia Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir90 membre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord ≈ setena legislatura de l'Assemblea d'Irlanda del Nord Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat1.373.731 Modifica el valor a Wikidata
873.781
   63.61٪
Punt percentual 1.17
Nombre de vots vàlids862.703    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 SF  — Michelle O'Neill
250.388   29.02٪
 Punt percentual 1.11
Diputat d'assemblea legislativa 27 → 27
<1
2>
 DUP  — Jeffrey Donaldson
184.002   21.33٪
 Punt percentual 6.73
Diputat d'assemblea legislativa 28 → 25 Nombre d'escons 3
<1
2>
 APNI  — Naomi Long
116.681   13.53٪
 Punt percentual 4.48
Diputat d'assemblea legislativa 8 → 17 Nombre d'escons 9
<1
2>
 UUP  — Doug Beattie
96.390   11.17٪
 Punt percentual 1.69
Diputat d'assemblea legislativa 10 → 9 Nombre d'escons 1
<1
2>
 SDLP  — Colum Eastwood
78.237   9.07٪
 Punt percentual 2.88
Diputat d'assemblea legislativa 12 → 8 Nombre d'escons 4
<1
2>
 TUV  — Jim Allister
65.788   7.63٪
 Punt percentual 5.08
Diputat d'assemblea legislativa 1 → 1
IND
25.315   2.93٪
Diputat d'assemblea legislativa 2
<1
2>
 PBP  — Eamonn McCann
9.798   1.14٪
 Punt percentual 0.62
Diputat d'assemblea legislativa 1 → 1

Les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022 se celebraren el 5 de maig de 2022. Triaren els 90 membres de l'Assemblea d’Irlanda del Nord, i foren les setenes eleccions des de l’establiment de l’assemblea l’any 1998. La celebració d’aquestes eleccions es realitzà tres mesos després del col·lapse de l’Executiu d’Irlanda del Nord a causa de la dimissió del Primer Ministre, Paul Givan (DUP), com a protesta contra el Protocol d’Irlanda del Nord.

En les eleccions de 2017, huit partits obtingueren representants en l’assemblea legislativa: el Partit Unionista Democràtic, Sinn Féin, el Partit Unionista d’Ulster, el Partit Socialdemòcrata i Laborista, el Partit de l’Aliança, els Verds, El Poble Ababns que el Benefici, i la Veu Unionista Tradicional.

En aquestes eleccions, Sinn Féin esdevingué el partit més gran, sent la primera vegada que un partit nacionalista/republicà quedava primer en vots i escons en una elecció a Irlanda del Nord i que, per tant, la primera vegada que tenia dret a nominar una Primer Ministra nacionalista. El percentatge de vot del DUP, principal partit unionista, caigué quasi un 7% i tres escons, malgrat això, els partits unionistes guanyaren dos escons més que els nacionalistes (37 escons enfront de 35) i un avantatge en percentatge de vot mínim.[1] Aliança també feu grans guanys, superant el UUP i el SDLP i esdevindre el tercer partit en l’Assemblea. Els Verds perderen ambdós escons que havien guanyat en 2017 i es quedaren fora de l’Assemblea per primera vegada des de l’any 2003.[2][3]

Com el govern d’Irlanda del Nord està fonamentat en compartit el pdoer entre nacionalistes i unionistes, el DUP (com a el partit unionista més gran) ha de nominar a un Viceprimer Ministre perquè l’executiu es puga formar, tanmateix, argumenten que no ho faran fins que se solucionen els diferents problemes, segons el seu punt de vista, existents en el Protocol d’Irlanda del Nord.

Antecedents[modifica]

Context[modifica]

El mes de maig de 2013, Theresa Villers, Secretària d’Estat per a Irlanda del Nord, anuncià que la propera elecció a l’Assemble es posposaria al mes de maig de 2016, i que se celebrarien les eleccions cada 5 anys des d’aleshores.[4] La secció 7 de l’Acta de 2014 d’Irlanda del Nord (Provisions Diverses) especifica que les eleccions s’han de celebrar el primer dimarts de maig del cinqué any després de les últimes eleccions.[5] Aquesta data seria el 5 de maig de 2022, tanmateix, hi existeixen diferents circumstàncies en les quals l’Assemblea es pot dissoldre abans de la data programada en conformitat amb la secció 31 de l’Acta d’Irlanda del Nord de 1998.

El mes de juny de 2016, el Regne Unit votà a favor d’eixir de la Unió Europea, encara que Irlanda del Nord votà per romandre-hi.[6] El procés d’eixida tingué una incertesa particular a Irlanda del Nord a causa de les duanes potencials en la frontera entre Irlanda i el Regne Unit.[7] Mentrestant, se celebraren unes eleccions generals a Irlanda del Nord anticipades en març de 2017. Després de l’elecció, Sinn Féin declarà que no entraria en un acord de coalició amb el DUP sense canvis significatius en els plantejaments del partit, incloent-hi que Arlene Foster no esdevinguera Primera Ministra fins que la investigació sobre l’escàndol de corrupció del sistema d’incentius del sistema de calefacció estiguera completa.[8] Durant els següents anys,[9][10] el termini per a formar un executiu s’anava ampliant successivament mentre les negociacions entre les forces continuaven fracassant.[11][12][13]

El 18 d’abril de 2017, Theresa May, Primera Ministra del Regne Unit, convocà eleccions generals per celebrar-les el 8 de juny d’aquest mateix any.[14] El Partit Conservador pergué la seua majoria absoluta a la cambra i signà un acord de confiança i suport amb el DUP per mantindre’s en el govern.[15]

L’any 2019, el Regne Unit patí una inestabilitat política significativa al voltant de com procedir amb el Brexit. Les eleccions al Parlament Europeu de maig de 2019 significaren que el Partit de l’Aliança aconseguí el tercer eurodiputat d’Irlanda del Nord a costa del Partit Unionista de l’Ulster (UUP). El suport del DUP al govern conservador es trencà amb els desacords sobre els plans governamentals del Brexit. Llavors, els conservadors convocaren eleccions, celebrades el mes de desembre de 2019, que guanyaren amb una gran majoria. A Irlanda del Nord, per primera vegada, els partits nacionalistes irlandesos tradicionals guanyaren més escons que els unionistes trandicionals, el SDLP i l’Aliança tornaren a la Cambra dels Comuns mentre que el DUP i Sinn Féin perderen més de 5 punts percentuals.[16]

El govern entre DUP i Sinn Féin es restablí el 10 de gener de 2020 amb l’acord «Nova Dècada, Nova Aproximació», evitaven així unes eleccions immediates.[17] A finals de Febrer de 2020, es confirmà l’arribada del virus Covid-19 a Irlanda del Nord.

Canvis en els lideratges[modifica]

El 28 d’abril de 2021, Arlene Foster anuncià que dimitiria com a líder del DUP el 28 de maig i com a Primera Ministra el mes de juny de 2021 després que 20 diputats de l’Assemblea i 4 diputats de Westminster del partit signaren una carta on expressaven no tindre confiança en el seu liderage.[18] Edwin Poots guanyà, per poc, l’elecció del lideratge del DUP de maig de 2021, però anuncià la seua dimissió 21 dies després.[19] Qui fou segon en les primàries del partit de maig, Jeffrey Donaldson, fou l’únic en presentar-se en les primàries de juny i el partit decidií no celebrar cap votació. Donaldson va ser ratificat com a líder del partit el 30 de juny de 2021.[20] Mentrestant, després que Poots triara no substituir a Foster com a Primera Ministra,[21] va ser Paul Givan qui assumira el càrrec el 17 de juny de 2021.[22]

Per una altra banda, Steve Aiken va anunciar la seua dimissió com a líder del UUP el 8 de maig de 2021,[23] i seria Doug Beattle qui assumiria el lideratge del partit 9 dies després en presentar-se sense cap oposició.

Protocol d’Irlanda del Nord[modifica]

El protocol d’Irlanda del Nord és un protocol dintre de l’Acord de retirada del Regne Unit de la Unió Europea que gestiona les qüestions sobre duanes i immigració en la frontera a l’illa d’Irlanda entre el Regne Unit i la Unió Europea, i alguns aspectes sobre el comerç de béns entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit.[24] Els seus termes foren negociats l’any 2019 i acordats i conclosos el mes de desembre de 2020. A causa del conflicte nord-irlandés, la frontera entre el Regne Unit i Irlanda ha tingut un estatus especial des de la fi del conflicte amb l’acord de Belfast en l’any 1998. Com a part del procés de pau, la frontera ha sigut pràcticament invisible, sense cap barrera física o controls de duanes en tots els passos fronterers. Aquest acord havia sigut possible perquè ambdós països eren membres del Mercat Únic Europeu i de la Unió Duanera de la Unió Europea, i la seua Common Travel Area.

El DUP amenaçà en eixir del govern de coalició el 9 de setembre de 2021, per provocar, així, l’avançament electoral, si no es descartava el Protocol. Donaldson avisà: «No ho dic com a amenaça sinó com una cosa de la realitat política, les nostres institucions no sobreviuran al fracàs de resoldre els problemes que el Protocol ha creat».[25] La següent setmana, Colum Eastwood, líder del SDLP, acusà el DUP de tindre una actitud infantil i va demanar l’aprovació d’una llei per evitar un avançament electoral. Contà als companys qeue «el delicat equilibri constitucional» a Irlanda del Nord era «massa fràgil perquè la gent hi jugara jocs».[26]

El 3 de febrer de 2022, Givan dimití com a Primer Ministre en protesta pel protocol, cosa que va resultar automàticament en la caiguda de l’Executiu d’Irlanda del Nord.[27][28] El diputat conservador Jacob Rees-Mogg digué que el govern britànic reformaria el protocol si no ho feia la UE,[29] mentre que es va informar que Westminster estava planejant nova legislació que donaria als ministres poders per abolir el protocol.[30]En un míting a Ballymena el 30 d’abril, Jim Allister, líder del TUV, digué que l’Executiu no tornaria fins que s’eliminara el Protocol.[31]

Demandes per a unes eleccions avançades[modifica]

Després de la caiguda de l’Executiu, Sinn Féin i DUP demanaren la celebració d’unes eleccions, però el UUP, SDLP i l’Aliança s’oposaren a la idea.[32][33] El secretari d’Irlanda del Nord, Brandon Lewis, descartà unes eleccions avançades, dient que la prioritat era que l’Assemblea tornara al seu funcionament normal.[34] Dues setmanes després, tanmateix, va dir que era un risc real que l’Executiu no tornara després de les eleccions.[35]

Resultats possibles[modifica]

Abans de les eleccions, els partits, comentadors i els mitjans de comunicació havien apuntat la possibilitat que un partit nacionalista, Sinn Féin, guanyara les eleccions per primera vegada.[36][37] En aquest cas, sota l’Acord de Sant Andreu de 2006, Sinn Féin tindria el dret de nominar a un Primer Ministre malgrat que el bloc unionista fora el més gran.[38] El resultat destacat en les enquestes de l’Aliança, que defuig del sectarisme entre catòlics i protestants, també presentaria un repte a la natura constitucional de l’Assemblea, perquè si esdevenien el segon partit, seria molt poc probable que tingueren el dret a nominar un viceprimer ministre,[38] ja que el dret a la nominació està reservat al partit més gran de la designació més gran que no ha nomenat al Primer Ministre.

Candidats[modifica]

Un total de 239 candidats i candidates es presentaren per un del 90 escons dispoinibles de l''Assemblea, un increment respecte dels 228 de 2016.[39] 87 dones es presentaren en aquestes eleccions, el nombre més alt en tota la història.[40] Els escons estaven repartits entre 18 circumscripcions, cadascuna en repartia 5, i l'elecció es realitzà mitjançant el vot únic transferible.

La següent taula indica tota persona candidata nominada:[41][42]

* indica que és eixint.

** indica que és eixint d'una circumscripció diferent.

^ indica que, sent membre passat de l'Assemblea, no ho era en el moment de la dissolució.

En negreta s'assenyalen les persones líders dels partits.

Amb (E) s'assenyalen les persones candidates electes.

Circumscripció DUP SF SDLP UUP Aliança TUV Verds PBP Aontú Independent Altres
Belfast East David Brooks (E)
Joanne Bunting* (E) 		Mairéad O'Donnell Charlotte Carson Andy Allen* (E)
Lauren Kerr 		Naomi Long* (E)

Peter McReynolds (E)

John Ross Brian Smyth Hannah Kenny Karl Bennett (PUP)
Eoin MacNeill (WP)
Belfast North Phillip Brett (E)
Brian Kingston (E) 		Gerry Kelly* (E)
Carál Ní Chuilín* (E) 		Nichola Mallon* Julie-Anne Corr-Johnston Nuala McAllister (E) Ron McDowell Mal O'Hara Fiona Ferguson Seán Mac Niocaill Stafford Ward Billy Hutchinson^ (PUP)
Lily Kerr (WP)
Belfast South Edwin Poots* (E) Deirdre Hargey* (E) Matthew O'Toole* (E)
Elsie Trainor 		Stephen McCarthy Paula Bradshaw* (E)
Kate Nicholl (E) 		Andrew Girvin Clare Bailey* Sipho Sibanda Luke McCann Elly Odhiambo Paddy Lynn (WP)
Neil Moore (SP)
Belfast West Frank McCoubrey Danny Baker (E)
Órlaithí Flynn* (E)
Aisling Reilly* (E)
Pat Sheehan* (E) 		Paul Doherty Linsey Gibson Donnamarie Higgins Jordan Doran Stevie Maginn Gerry Carroll* (E) Gerard Herdman Gerard Burns
Declan Hill
Tony Mallon 		Patrick Crossan (WP)
Dan Murphy (IRSP)
East Antrim David Hilditch* (E)
Gordon Lyons* (E) 		Oliver McMullan^ Siobhán McAlister John Stewart* (E)
Roy Beggs Jr* 		Stewart Dickson* (E)
Danny Donnelly (E) 		Norman Boyd^ Mark Bailey
East Londonderry Maurice Bradley* (E)
Alan Robinson (E) 		Caoimhe Archibald* (E)
Kathleen McGurk 		Cara Hunter* (E) Darryl Wilson Chris McCaw Jordan Armstrong Mark Coulson Amy Merron Gemma Brolly Claire Sugden* (Ind U) (E)
Niall Murphy
Stephanie Quigley
Billy Stewart 		Russell Watton (PUP)
Fermanagh and
South Tyrone 		Deborah Erskine* (E)
Paul Bell 		Jemma Dolan* (E)
Colm Gildernew* (E)
Áine Murphy* (E) 		Adam Gannon Tom Elliott^ (E) Rosemary Barton* Matthew Beaumont Alex Elliott Kellie Turtle Emmett Kilpatrick Denise Mullen Derek Backhouse
Emma DeSouza 		Donal O'Cofaigh (CCLA)
Foyle Gary Middleton* (E) Pádraig Delargy* (E)
Ciara Ferguson* (E) 		Mark H. Durkan (E)
Sinead McLaughlin* (E)
Brian Tierney 		Ryan McCready Rachael Ferguson Elizabeth Neely Gillian Hamilton Shaun Harkin Emmet Doyle Anne McCloskey Colly McLaughlin (IRSP)
Lagan Valley Jeffrey Donaldson^ (E)
Paul Givan* (E) 		Gary McCleave Pat Catney* Robbie Butler* (E)
Laura Turner 		Sorcha Eastwood (E)
David Honeyford (E) 		Lorna Smyth Simon Lee Amanda Doherty Gary Hynds
Mid Ulster Keith Buchanan* (E) Linda Dillon* (E)
Michelle O'Neill* (E)
Emma Sheerin* (E) 		Patsy McGlone* (E) Meta Graham Claire Hackett Glenn Moore Stefan Taylor[n 1] Sophia McFeely Alixandra Halliday Patrick Haughey Conor Rafferty (Resume NI)
Hugh Scullion (WP)
Newry and Armagh William Irwin* (E) Cathal Boylan* (E)
Liz Kimmins* (E)
Conor Murphy* (E) 		Justin McNulty* (E) David Taylor Jackie Coade Keith Ratcliffe Ciara Henry Daniel Connolly Gavin Malone Nicola Grant (WP)
North Antrim Paul Frew* (E)
Mervyn Storey* 		Philip McGuigan* (E) Eugene Reid Robin Swann* (E)
Bethany Ferris 		Patricia O'Lynn (E) Jim Allister* (E)
Matthew Armstrong 		Paul Veronica Laird Shingleton
North Down Stephen Dunne* (E)
Jennifer Gilmour 		Thérèse McCartney Déirdre Vaughan Alan Chambers* (E)
Naomi McBurney 		Connie Egan (E)
Andrew Muir* (E) 		John Gordon Rachel Woods* Alex Easton* (Ind U) (E)
Chris Carter
Ray McKimm 		Matthew Robinson (Con)
South Antrim Pam Cameron* (E)
Trevor Clarke* (E) 		Declan Kearney* (E) Roisin Lynch Steve Aiken* (E)
Paul Michael 		John Blair* (E) Mel Lucas Lesley Veronica Jerry Maguire Róisín Bennett Andrew Moran
South Down Diane Forsythe (E) Sinéad Ennis* (E)
Cathy Mason (E) 		Colin McGrath* (E)
Karen McKevitt^ 		Jill Macauley Patrick Brown (E) Harold McKee^ Noeleen Lynch Paul McCrory Rosemary McGlone Patrick Clarke
Strangford Harry Harvey* (E)
Michelle McIlveen* (E)
Peter Weir* 		Róisé McGivern Conor Houston Mike Nesbitt* (E)
Philip Smith^ 		Kellie Armstrong* (E)
Nick Mathison (E) 		Stephen Cooper Maurice Macartney Ben King
Upper Bann Jonathan Buckley (E)
Diane Dodds* (E) 		John O'Dowd* (E)
Liam Mackle 		Dolores Kelly* Doug Beattie* (E)
Glenn Barr 		Eóin Tennyson (E) Darrin Foster Lauren Kendall Aidan Gribbin Glenn Beattie (Heritage)
West Tyrone Tom Buchanan* (E) Nicola Brogan* (E)
Declan McAleer* (E)
Maolíosa McHugh* (E) 		Daniel McCrossan* (E) Ian Marshall Stephen Donnelly Trevor Clarke Susan Glass Carol Gallagher James Hope Barry Brown
Paul Gallagher 		Amy Ferguson (SP)

Campanya[modifica]

La campanya de Sinn Féin evità parlar d'una Irlanda unida,[44] en canvi, es va centrar en temes “quotidians”.[45] Per exemple, Sinn Féin proclamà un pagament de 230£ per ajudar a la població a fer front al cost de la vida.[46] La campanya del Partit Social Democràtic i Laborista fou, aparentment, difícil.[47] Finalment, Aontú fou l'únic partit nacionalista en fer campanya amb un programa antiavortament.

El DUP centrà la seua campanya en la seua oposició al Protocol d'Irlanda del Nord i la perspectiva d'un futur referèndum sobre la unitat irlandesa en cas d'una victòria de Sinn Féin.[48] El TUV defensa que la seua màxima prioritat” era oposar-se al Protocol d'Irlanda del Nord, endemés, reberen un grapat d'exmembres del DUP.[49][50] En contrast, el líderl de l'UUP, Doug Beattie, deia que una Irlanda unida no anava a passar en la seua vida o en la vida dels seus fills, llavors, es podia deixar de banda el tema per concentrar-se en els temes que afectaven a la vida quotidiana.[51] Els tres líders unionistes anaren a un conjunt de mítings en contra del protocol, tanmateix, Beattie, el mes de maç, malgrat que continuava oposant-se al Protocol, anuncià que deixaria d'acudir-hi. Beattie digué que havien sigut secrestats per lleialistes amb l'objectiu d'augmentar les tensions. Posteriorment, la seua oficina del districte en Portadown va ser atacada.[52]

El Partit de l'Aliança advocava per reformar les institucions de Stormont per eliminar el sistema de designació i evitar un “cicle del col·lapse. També advocava per reformar la sanitat i per la introducció d'un esquema de pagaments de la xicalla per donar suport a la població amb el cost de vida.[53]

El Partit Verd es comprometré per l'establiment de la carta de reis, per crear una Agència de Protecció Mediambiental independent, i per implantar un control sobre els lloguers.[54] El programa electoral de People Before Profit va prometre 1000£ per ajudar a lidiar amb el cost de vida.[55]

Els debats televisats se celebraren l'1 i el 3 de Maig.[56][57]

Debats de les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022
Data Organitzadors Moderador DUP SF SDLP UUP Alliance Audiència Ref.
1 de maig UTV Marc Mallett P
Donaldson 		P
O'Neill 		P
Eastwood 		P
Beattie 		P
Long 		Sí [58]
3 de maig BBC One Northern Ireland Jim Fitzpatrick P
Donaldson 		P
O'Neill 		P
Eastwood 		P
Beattie 		P
Long 		Sí [59]

Enquestes d'opinió[modifica]

Regressió local de les enquestes realitzades
Període de realització Empresa demoscòpica Client Grandària de la mostra DUP U SF N UUP U SDLP N APNI O TUV U Verds O PBP O Aontú N Altres
5 maig 2022 Eleccions generals de 2022 – – 21,3% 29,0% 11,2% 9,1% 13,5% 7,9% 1,9% 1,1% 1,5% 3,5%
16 a 26 abril 2022 Social Market Research University of Liverpool/Irish News 1.270 18,2% 26,6% 12,1% 10,5% 18,2% 5,7% 2,9% 2,1%
22.a 24 abril 2022 LucidTalk Belfast Telegraph 1.708 20% 26% 14% 10% 14% 9% 3% 2% TBD 2%
11 a 26 març 2022 Social Market Research University of Liverpool/Irish News 1.000 20,2% 27,0% 13,6% 10,2% 14,7% 5,4% 4,3% 2,1% 0,3% 2,2%
18 a 21 març 2022 LucidTalk Belfast Telegraph 3.281 19% 26% 13% 11% 16% 9% 2% 2% 0% 2%
25 gener a 7 febrer 2022 Social Market Research Arxivat 2022-05-30 a Wayback Machine. University of Liverpool/Irish News 1.002 19.4% 23.2% 14.0% 9.9% 15.6% 6.4% 6.3% 2.3% 0.3% 2.6%
3 febrer 2022 Paul Givan dimiteix com a Primer Ministre[60]
14 a 17 gener 2022 LucidTalk Belfast Telegraph 3.112 17% 25% 14% 11% 14% 12% 3% 1% 1% 2%
5 a 11 novembre 2021 LucidTalk Belfast Telegraph 3.298 18% 24% 14% 12% 15% 11% 2% 2% 0% 2%
21 a 29 octubre 2021 Social Market Research University of Liverpool 1.002 20,6% 23,5% 13,0% 11,4% 17,3% 5,6% 3,9% 1,0% 0,7% 2,4%
20 a 23 agost 2021 LucidTalk Belfast Telegraph 2.403 13% 25% 16% 13% 13% 14% 2% 2% 0% 2%
30 juny 2021 Jeffrey Donaldson esdevé líder del Partit Unionista Democratic[61]
17 juny 2021 Paul Givan esdevé Primer Ministre[62]
17 maig 2021 Doug Beattie és triat líder del Partit Unionista de l'Ulster[63]
14 a 17 maig 2021 LucidTalk Belfast Telegraph 3.072 16% 25% 14% 12% 16% 11% 2% 2% 0% 2%
14 maig 2021 Edwin Poots és triat líder del Partit Unionista Democratic[64]
22 a 25 juny 2021 LucidTalk Belfast Telegraph 2.295 19% 24% 12% 13% 18% 10% 2% 1% 0% 1%
2 a 5 octubre 2021 LucidTalk Belfast Telegraph 1.961 23% 24% 12% 13% 16% 6% 3% 2% 0% 1%
21 gener 2020 El Regne Unit abandona la UE[65]
11 gener 2021 L'Executiu es restableix[66]
12 desembre 2019 Eleccions generals del Regne Unit[67]
9 novembre 2019 Steve Aiken esdevé líder del Partit Unionista de l'Ulster [68]
23 maig 2019 Eleccions al Parlament Europeu[69]
2 maig 2019 Eleccions locals[70]
23 a 26 febrer 2018 LucidTalk Northern Slant 2.079 33,6% 32,4% 10,3% 8,6% 8,0% 2,3% 1,9% 1,7% – 1,7%
1 a 4 desembre 2017 LucidTalk GUE/NGL 2.079 33,7% 32,8% 8,9% 8,6% 7,9% 1,1% 2,2% 1,1% – 3,7%
8 a 11 setembre 2017 LucidTalk N/A 2.080 35,5% 31,2% 9,6% 9,4% 8,6% 1,3% 1,7% 1,5% – 1,3%
2 març 2017 Eleccions 2017 – – 28,1% 27,9% 12,9% 11,9% 9,1% 2,6% 2,3% 1,8% – 3,6%

Resultats[modifica]

Mapa del resultat de les eleccions

Els vots es comptaren entre el 6 i el 7 de maig.[71] Sinn Féin esdevingué el partit més gran, sent la primera vegada que un partit nancionalista era el que guanyava més escons en unes eleccions en Irlanda del Nord, i que tenia, per tant, el dret a nominar un Primer Ministre nacionalista per primera vegada. Com el govern d'Irlanda del Nord està basat en la coalició obligatòria, així doncs, el DUP (com a segon partit més gran) ha de nominar a un Viceprimer ministre perquè l'executiu es puga formar, no obstant això, declararen que no ho farien fins que se solucionaren els seus problemes amb el Protocol d'Irlanda del Nord.[72]

El DUP caigué 7 punts percentuals en percentatge de vot i va perdre 3 escons, encara que les forces unionistes es mantingueren per davant dels nacionalistes amb 2 escons d'avantatge (37 enfront de 35) i aconseguiren, amb prou feines, un major percentatge de vot.[1] Això sí, cal tindre en compte que People Before Profit, que mantingué un escó en l'Assemblea, està a favor de la unitat d'Irlanda encara que oficialment es consideren com a socialistes en el registre electoral, el seu programa electoral defén una Irlanda socialista dels 32 comtats. L'Aliança aconseguí el seu màxim en percentatge de vot en unes eleccions a l'Assemblea, i esdevingué la tercera força en el parlament. Superà al UUP (pergué un escó) i el SDLP (que en pergué 4), ambdós es marcaren el rècord a la baixa en percentatge de vot. El TUV va créixer 5 punts percentuals i marcà el seu rècord en vot però sense traduir-ho en cap escó nou.[73] Els Verds pergueren ambdós dels seus escons i es quedaren fora de l'Assemblea per primera vegada des de les eleccions de 2003.[74][3]

Partit Vots Escons
Total Percentatge Canvi Total Canvi
SF 250.388 29,02 ▲1,1 27 =
DUP 184.002 21,33 ▼6,7 25 ▼3
AP 116.681 13,53 ▲4,5 17 ▲9
UUP 96.390 11,17 ▼1,7 9 ▼1
SDLP 78.237 9,07 ▼2,9 8 ▼4
TUV 65.788 7,63 ▲5 1 =
Verds 16.433 1,9 ▼0,5 0 ▼2
Aontú 12.777 1,48 Nou 0 Nou
PBP 9.798 1,14 ▼0,6 1 =
PUP 2.665 0,31 ▼0,4 0 =
IRSP 1.869 0,22 Nou 0 Nou
WP 839 0,10 ▼0,1 0 =
Laboristes 602 0,07 ▼0,3 0 =
SP 524 0,06 Nou 0 Nou
Conservadors 254 0,03 ▼0,3 0 =
Heritage Party (UK) 128 0,01 Nou 0 Nou
Resume Party 13 0 Nou 0 Nou
Independents 25.315 2,93 ▲1,1 2 ▲1
Total 862.703 100,00 - 90 -
Total Percentatge
Vots vàlids 862.703 98,73
Vots invàlids/blancs 11.078 1,27
Vots totals 873.781 100.00
Votants registrats/participació 1.373.731 63,61

Distribució dels escons entre les circumscripcions[modifica]

La primera columna indica el partit que guanyà les eleccions en la corresponent circumscripció en les eleccions generals del Regne Unit del 2019, que funcionen sota el mètode majoritari.

Guanyador en les eleccions de 2019 Circumscripció Repartiment d'escons en les eleccions de 2022
Total
PBP Verds SF SDLP APNi UUP DUP TUV Ind
DUP North Antrim 5 - - 1 - 1 (▲1) 1 1(▼1) 1 -
DUP East Antrim 5 - - - - 2 (▲1) 1 (▼1) 2 - -
DUP South Antrim 5 - - 1 - 1 1 2 - -
Sinn Féin Belfast North 5 - - 2 - (▼1) 1 (▲1) - 2 - -
Sinn Féin Belfast West 5 1 - 4 - - - - - -
SDLP Belfast South 5 - - (▼1) 1 1 2 (▲1) - 1 - -
DUP Belfast East 5 - - - - 2 1 2 - -
Alliance North Down 5 - - (▼1) - - 2 (▲1) 1 1(▼1) - 1(▲1)
DUP Strangford 5 - - - - 2 (▲1) 1 2(▼1) - -
DUP Lagan Valley 5 - - - - (▼1) 2 (▲1) 1 2 - -
DUP Upper Bann 5 - - 1 1 (▼1) 1(▲ 1) 1 2 - -
Sinn Féin South Down 5 - - 2 2 (▼1) 1 (▲1) - 1 - -
Sinn Féin Newry and Armagh 5 - - 3 - - 1 1 - -
Sinn Féin Fermanagh & South Tyrone 5 - - 3 - - - 1 - -
Sinn Féin West Tyrone 5 - - 3 1 - - 1 - -
Sinn Féin Mid Ulster 5 - - 3 1 - - 1 - -
SDLP Foyle 5 - - 2 2 - - 1 - -
DUP East Londonderry 5 - - 1 1 - - 2 - 1
Total 90 1 0 27 8 17 9 25 1 2
Canvis respecte 2017 = = ▼2 = ▼4 ▲ 9 ▼1 ▼3 = ▲ 1

Percentatge de les primeres preferències.[modifica]

Els totals consisteixen en la suma de tots els vots vàlids en cada circumscripció, i els percentatges estan basats en aquests totals. La participació, en l'última columna, està basada en els vots emesos. Entre aquests trobem els vots invàlids, que representen entre un 0,1 punts percentuals i 2 punts percentuals de tot el percentatge de participació.

Guanyador en les eleccions de 2019 Percentatge de vot Circumscripció Resultats de les eleccions de 2022
Vots totals Electorat Participació
PBP Aontú Verds SF SDLP APNi UUP DUP TUV Ind Altres
DUP 47,4% North Antrim - - 0,7 18,5 3,8 9,5 20,5 25,7 21,3 0,1 51.220 81.935 62,5%
DUP 45,3% East Antrim - - 1,9 9,1 3 23,1 24,2 29,6 9,1 - 40.693 67.699 60,1%
DUP 35,3% South Antrim 0,6 1,4 1,2 20,1 6,9 16,0 17,9 25,9 9,6 0,6 46.195 76.950 60,0%
Sinn Féin 47,1% Belfast North 2,3 1,4 3,1 35,5 7,8 9,5 5,7 24,3 7,3 1,1 2,0 46.796 75.801 61,7%
Sinn Féin 53,8% Belfast West 7,5 4,0 0,7 63,7 5,8 2,1 1,1 9,5 1,8 0,8 3,0 44.440 68.727 64,7%
SDLP 57,2% Belfast South 1,3 1,7 8,7 20,3 15,8 24,9 6,5 15,4 4,1 0,2 1,1 47.306 73.497 64,4%
DUP 49,2% Belfast East 1,2 - 5,3 3,2 1,1 32,4 15,2 31,1 7,1 - 2,4 43.840 70.123 62,5%
Alliance 45,2% North Down - - 6,6 1,7 1,7 28,9 12,4 19,9 3,8 24,5 0,6 42.198 70.176 60,1%
DUP 47,2% Strangford - - 2,0 3,9 6 24,1 15,2 33,8 12,7 0,3 41.345 70.775 58,4%
DUP 43,1% Lagan Valley 0,5 - 1,3 5,3 6,3 24,3 19,3 34,7 6,8 1,4 51.543 81.562 63,2%
DUP 41,0% Upper Bann - 1,0 0,8 29,4 6,5 11,5 15,3 27,5 8,4 - 0,2 56.954 91.149 62,5%
Sinn Féin 32,4% South Down - 1,0 0,8 44,3 16,5 12,6 5,2 11,8 6 0,2 55.631 84.046 66,2%
Sinn Féin 40,0% Newry and Armagh - 2,0 0,5 47,0 10,6 5,7 6,6 12,9 9,2 5,4 0,3 59.693 87.156 68,5%
Sinn Féin 43,3% Fermanagh & South Tyrone 0,2 1,7 0,6 44,7 7,1 5,3 15,5 17,7 5,8 0,7 1,1 54.560 78.963 69,1%
Sinn Féin 40,2% West Tyrone 0,8 1,4 0,6 47,0 11,9 6,5 4,1 14,4 9,1 3,9 0,4 46.629 69.702 66,9%
Sinn Féin 45,9% Mid Ulster 0,4 2,5 0,3 52,7 10 4,1 4,2 16,5 7,4 1,7 0,2 52.274 75.168 69,5%
SDLP 57,0% Foyle 5,6 4,3 0,5 32,8 30,8 4,7 8 8,8 1,1 1,8 1,6 47.674 77.343 61,6%
DUP 40,1% East Londonderry 0,8 2,5 0,8 25,6 8,3 7,5 5,9 26,9 6,7 13 2,1 44.796 72.959 61,4%
Total 1,1 1,5 1,9 29 9,1 13,5 11,2 21,3 7,6 2,9 0,8 873.781 1.373.731 63,6%
Canvis respecte 2017 ▼0,7 ▲ 1,5 ▼0,4 ▲ 1,1 ▼2,8 ▲ 4,4 ▼1,7 ▼6,8 ▲ 5,0 ▲ 1,1 ▼1 ▲ 60.998 ▲ 119.022 ▼1,2

Situació posterior[modifica]

Poc després que s'anunciaren els resultats finals, O'Neill digué: “Avui s'obre la porta a una nova era. Independentment dels meus orígens religiós, polític i social, el meu compromís és fer que la política funcione”.[75] Donaldson declarà que l'Executiu no es reuniria fins que s'eliminara el Protocol d'Irlanda del Nord. Més tard anuncià que no arreplegaria l'acta del seu escó,[76] i que el DUP no nominaria un president de la cambra fins que el govern del Regne Unit prenguera una “acció decisiva”.[77]

El SDLP respongué acusant el DUP de menysprear els votants i de provocar que el procés electoral es vegera com una broma pesada.[78] Naomi Long, líder d'Aliança, fou que els assemblearis del DUP no haurien de poder demanar el seu salari mentre boicotejaven el funcionament de la cambra.[78] Aquests desacords continuaren la crisi política prèvia a les eleccions, i obligaren al Primer Ministre Boris Johnson a visitar Irlanda del Nord per a discutir esmenes al Protocol d'Irlanda del Nord.[79][80]

Notes[modifica]

  1. ↑ Taylor was suspended from the Greens on 29 April 2022, though his name still appeared on the ballot.[43]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «NI election results 2022: The assembly poll in maps and charts» (en anglès). BBC News, 08-05-2022.
  2. ↑ «Assembly election: Sinn Féin wins most seats as parties urged to form Executive» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «NI election results 2022: Sinn Féin wins most seats in historic election» (en anglès). BBC News, 08-05-2022.
  4. ↑ «Northern Ireland Assembly elections put back to 2016» (en anglès). BBC News, 10-05-2013.
  5. ↑ «Northern Ireland (Miscellaneous Provisions) Act 2014» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2022].
  6. ↑ «EU referendum: Northern Ireland votes to Remain» (en anglès). BBC News, 24-06-2016.
  7. ↑ O'Leary, Brendan; Coakley, John; Garry, John. «How Northern Ireland voted in the EU referendum – and what it means for border talks» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2022].
  8. ↑ «'No revolt within DUP,' says Foster» (en anglès). BBC News, 06-03-2017.
  9. ↑ «Stormont talks: Brokenshire to 'reflect' amid ongoing deadlock» (en anglès). BBC News, 04-07-2017.
  10. ↑ «Stormont talks: Talks to restore devolution back under way» (en anglès). BBC News, 02-01-2020.
  11. ↑ «No snap election in Northern Ireland after talks collapse» (en anglès americà), 27-03-2017. [Consulta: 9 agost 2022].
  12. ↑ «Stormont talks: Direct rule or election 'if no deal'» (en anglès). BBC News, 12-04-2017.
  13. ↑ «Stormont power-sharing talks deadline set for 29 June» (en anglès). BBC News, 21-04-2017.
  14. ↑ «The moment PM called for general election» (en anglès britànic). [Consulta: 9 agost 2022].
  15. ↑ «Conservatives agree pact with DUP to support May government» (en anglès). BBC News, 26-06-2017.
  16. ↑ «North returns more nationalist than unionist MPs for first time» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2022].
  17. ↑ «‘Cautious optimism’: Northern Ireland’s government restored after 3-year deadlock» (en anglès), 11-01-2020. [Consulta: 9 agost 2022].
  18. ↑ «Arlene Foster announces resignation as DUP leader and NI first minister» (en anglès). BBC News, 28-04-2021.
  19. ↑ Reuters «Leader of Northern Ireland's DUP steps down after just three weeks» (en anglès). Reuters, 17-06-2021.
  20. ↑ «DUP leadership: Sir Jeffrey Donaldson ratified as party leader» (en anglès). BBC News, 30-06-2021.
  21. ↑ «Edwin Poots 'faces difficulties' over first minister job» (en anglès). BBC News, 06-06-2021.
  22. ↑ «Northern Ireland: Paul Givan becomes first minister after Irish language deal» (en anglès), 17-06-2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  23. ↑ Smith, Ryan. «Steve Aiken to resign as UUP leader» (en anglès), 08-05-2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  24. ↑ «AGREEMENT on the withdrawal of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland from the European Union and the European Atomic Energy Community» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2022].
  25. ↑ «DUP threatens to trigger snap election 'within weeks' if Northern Ireland Protocol remains» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2022].
  26. ↑ «SDLP leader Colum Eastwood calls for new law to stop election if Stormont fails» (en anglès). BBC News, 15-09-2021.
  27. ↑ «Paul Givan resigns as Northern Ireland First Minister» (en anglès), 03-02-2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  28. ↑ «DUP: NI First Minister Paul Givan announces resignation» (en anglès). BBC News, 03-02-2022.
  29. ↑ «UK will ‘reform’ Northern Ireland protocol if EU will not, says Rees-Mogg» (en anglès), 20-04-2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  30. ↑ «No 10 could tear up Northern Ireland Protocol to ‘save peace’» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
  31. ↑ «No return of Stormont until NI Protocol is scrapped, rally told» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
  32. ↑ «Sinn Féin call for early Stormont election» (en anglès), 03-02-2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  33. ↑ «DUP: Could Northern Ireland have an early election?» (en anglès). BBC News, 05-02-2022.
  34. ↑ «Northern Ireland: Brandon Lewis rules out early elections after first minister's resignation» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2022].
  35. ↑ «'Real risk' Stormont won't return after Assembly election: Lewis» (en anglès), 22-02-2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  36. ↑ «Nationalists eye power as N.Ireland holds 'seismic' election» (en anglès), 02-05-2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  37. ↑ Landler, Mark «In Northern Ireland, Divided Unionists Leave an Opening for Nationalists» (en anglès). The New York Times, 30-04-2022. ISSN: 0362-4331.
  38. ↑ 38,0 38,1 «Assembly election: What happens if Alliance finishes second?» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
  39. ↑ «The Electoral Office of Northern Ireland - EONI». [Consulta: 9 agost 2022].
  40. ↑ «NI election results 2022: Sinn Féin on track to win most seats» (en anglès). BBC News, 06-05-2022.
  41. ↑ «The Electoral Office of Northern Ireland - EONI», 08-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-04-08. [Consulta: 9 agost 2022].
  42. ↑ «Northern Ireland Assembly Election 2022 candidates in full: Who is standing in your area?» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
  43. ↑ Cousins, Graeme «Green Party candidate in Mid Ulster Stefan Taylor withdraws from campaign, party retracts endorsement». The News Letter, 29-04-2022 [Consulta: 30 abril 2022].
  44. ↑ «NI election 2022: Sinn Féin steers clear of Irish unity focus in campaign» (en anglès). BBC News, 26-04-2022.
  45. ↑ Manley, John. «Sinn Féin manifesto prioritises bread and butter issues but keeps Irish unity on the agenda» (en anglès), 26-04-2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  46. ↑ «NI election 2022: Sinn Féin calls for £230 cost-of-living payment» (en anglès). BBC News, 25-04-2022.
  47. ↑ «NI election 2022: SDLP hoping history repeats itself» (en anglès). BBC News, 28-04-2022.
  48. ↑ «Mixed reactions to DUP’s new party election broadcast as focus on Sinn Fein criticised» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
  49. ↑ «NI election 2022: TUV says opposing Protocol must be top priority» (en anglès). BBC News, 22-04-2022.
  50. ↑ «Blow for DUP as officers in South Down quit the party» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
  51. ↑ «NI election 2022: Doug Beattie says 'no united Ireland in children's lifetime'» (en anglès). BBC News, 31-03-2022.
  52. ↑ «NI Protocol: Doug Beattie's office attack 'inevitable consequence'» (en anglès). BBC News, 28-03-2022.
  53. ↑ «Sam McBride: Alliance manifesto talks tough on Stormont reform» (en anglès). belfasttelegraph. ISSN: 0307-1235.
  54. ↑ «NI election 2022: Green Party punches above its weight, says leader» (en anglès). BBC News, 21-04-2022.
  55. ↑ «NI election 2022: People Before Profit launches manifesto» (en anglès). BBC News, 21-04-2022.
  56. ↑ Hughes, Brendan. «UTV debate: Rating the Stormont leaders' performances» (en anglès), 01-05-2022. [Consulta: 9 agost 2022].
  57. ↑ «NI election 2022: Leaders' debate raises energy levels of campaign» (en anglès). BBC News, 03-05-2022.
  58. ↑ «NI election 2022: Parties clash at first leaders debate» (en anglès). BBC News, 01-05-2022.
  59. ↑ «NI Election 2022: Party leaders to head-to-head in TV debate» (en anglès). BBC News Online, 02-05-2022 [Consulta: 3 maig 2022].
  60. ↑ «DUP's Paul Givan resigns as Northern Ireland First Minister saying it was 'privilege of my life'». , 03-02-2022 [Consulta: 3 febrer 2022].
  61. ↑ «DUP leadership: Sir Jeffrey Donaldson ratified as party leader» (en anglès). BBC News, 30-06-2021 [Consulta: 1r juliol 2021].
  62. ↑ Carroll, Rory «Northern Ireland: Paul Givan becomes first minister after Irish language deal». The Guardian, 17-06-2021 [Consulta: 3 febrer 2022].
  63. ↑ «Doug Beattie is elected new leader of Ulster Unionist Party». BBC News, 17-05-2021 [Consulta: 17 maig 2021].
  64. ↑ «Edwin Poots is elected DUP leader». BBC News, 14-05-2021 [Consulta: 15 maig 2021].
  65. ↑ «Brexit: UK leaves the European Union». BBC News, 01-02-2020 [Consulta: 3 setembre 2021].
  66. ↑ «Deal To See Restored Government In Northern Ireland Tomorrow» (en anglès). Arxivat de l'original el 14 juny 2021. [Consulta: 2 setembre 2021].
  67. ↑ General Election 2019: results and analysis. 2a edició. Londres: House of Commons Library, 2020, p. 37 [Consulta: 2 setembre 2021]. 
  68. ↑ «Steve Aiken becomes leader of the Ulster Unionist Party». BBC News, 09-11-2019 [Consulta: 2 setembre 2021].
  69. ↑ European Parliament Elections 2019: results and analysis. Londres: House of Commons Library, 2019, p. 42 [Consulta: 2 setembre 2021]. 
  70. ↑ «Northern Ireland local elections 2019». BBC News, 05-05-2019 [Consulta: 2 setembre 2021].
  71. ↑ «Northern Ireland Assembly Election Results 2022» (en anglès britànic). [Consulta: 10 agost 2022].
  72. ↑ «NI election 2022: DUP blocks new NI government in protocol protest» (en anglès). BBC News, 09-05-2022.
  73. ↑ Team/fdg, Tintean Editorial. «Who Won the Elections for Northern Ireland Assembly?» (en anglès), 09-06-2022. [Consulta: 10 agost 2022].
  74. ↑ «Assembly election: Sinn Féin wins most seats as parties urged to form Executive» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2022].
  75. ↑ «Michelle O’Neill: Assembly election result ushers in new era» (en anglès), 07-05-2022. [Consulta: 11 agost 2022].
  76. ↑ Harte, Lauren. «Former DUP MP Emma Little-Pengelly named as new MLA for Lagan Valley» (en anglès), 12-05-2022. [Consulta: 11 agost 2022].
  77. ↑ «Return of Northern Ireland Assembly set to be blocked by DUP» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2022].
  78. ↑ 78,0 78,1 «DUP leader accused of treating voters with ‘contempt’ as Emma Little-Pengelly returns to fill Donaldson’s seat at Stormont» (en anglès), 13-05-2022. [Consulta: 11 agost 2022].
  79. ↑ «Boris Johnson to visit Belfast as regional political crisis deepens». Financial Times, 13-05-2022.
  80. ↑ McCambridge, Jonathan; Black, Rebecca. «Boris Johnson to visit Northern Ireland amid political crisis» (en anglès), 13-05-2022. [Consulta: 11 agost 2022].


Eleccions generals d'Irlanda del Nord Bandera nordirlandesa
1921 | 1925 | 1929 | 1933 | 1938 | 1945 | 1949 | 1953 | 1958 | 1962 | 1965 | 1969 | 1973 | 1975 | 1982 | 1996 | 1998 | 2003 | 2007 | 2011 | 2016 | 2017 | 2022 |
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_d%27Irlanda_del_Nord_de_2022&oldid=33337186»