Empolainament

Els gats se solen netejar amb la llengua.

L'empolainament o toaleta, en els animals, inclou les activitats de neteja i desparasitat o qualsevol altra activitat per mitjà de la qual l'animal té cura de les parts exteriors del seu cos. En la majoria dels animals és un comportament instintiu, tot i que en els animals superiors també és parcialment après.

Utilitat

Pioc salvatge arreglant-se el plomatge al Zoo de Kíiv

L'empolainament compleix diverses funcions:

• la principal és mantenir la higiene per evitar les infeccions i eliminar els ectoparàsits;
• conservar en bones condicions la coberta externa a fi que compleixi la seva funció d'aïllament tèrmic o impermeabilització;

Els ànecs es passen molt de temps arreglant-se el plomatge i l'impregnen amb el greix que segrega la glàndula uropigial per impermeabilitzar-lo.

• eliminar olors que puguin atraure depredadors o fer fugir les preses;
• de vegades, la seva funció és impregnar el cos de feromones que puguin ser olorades pels congèneres;
• en el cas dels ocells, mantenir en bones condicions el plomatge per al vol;
• mantenir un aspecte acceptable per a un possible company sexual a l'època de festeig;
• en algunes espècies socials, l'empolainament té funcions d'interrelació entre els individus del grup.

Mètodes

La immensa majoria dels insectes adults es netegen regularment el cos, particularment les antenes, fregant-se amb les potes. Aquesta activitat pot servir per evitar malalties. Una altra funció de l'empolainament en els insectes és l'observada en les abelles. Recullen pol·len a les pilositats del cos i després el traslladen a llocs especials (cistells de pol·len) per mitjà de l'empolainament.

La toaleta és una de les activitats a les quals dediquen més temps els ocells. Es netegen les potes i el bec fregant-los i s'allisen i reorganitzen les plomes. Moltes espècies es banyen regularment en aigua. D'altres prenen banys de sorra i algunes s'impregnen amb altres substàncies. Es coneixen més de 250 espècies d'ocells que provoquen les formigues a fi que els ruixin les plomes amb àcid fòrmic, una pràctica denominada «bany de formigues». Els ocells aquàtics, a més, s'impregnen el plomatge amb substàncies ceroses de la glàndula uropigial per mantenir-lo impermeable.

Els mamífers es banyen en aigua amb menys freqüència que els ocells, però, en canvi, molts es banyen en fang. Així, els paràsits hi queden atrapats quan s'asseca i els mamífers se'n poden desprendre. També prenen banys de sorra. Solen fregar-se i rascar-se contra roques i arbres sovint per desprendre el pèl, la pell morta i els paràsits. És freqüent entre els mamífers llepar-se la pell per netejar-la.

Empolainament social

El desparasitat social és un comportament típic dels primats.

Article principal: Empolainament social

En els animals socials, l'instint d'empolainament individual es desvia i els individus s'empolainen els uns als altres. Aquesta activitat serveix per forjar relacions i augmentar la confiança entre individus, potenciar l'estructura social i reforça els vincles familiars i de parella. També és utilitzat com a mitjà de reconciliació que serveix per resoldre conflictes en algunes espècies. En alguns animals, com els primats, és una de les principals activitats socials.

És comú a tots els mamífers l'empolainament mare-fill. Després del part, les mares immediatament llepen les restes de sang i líquids amniòtics del cos de les cries, cosa que reforça els llaços entre ambdós i redueix les possibilitats que la cria sigui trobada pels depredadors en eliminar aquestes olors. En moltes espècies, l'empolainament de la mare al fill dura tot el període de lactància.

Empolainament interespecífic

Existeixen alguns animals que es dediquen a empolainar animals que no són de la seva pròpia espècie per alimentar-se dels paràsits i les descamacions de la pell dels altres animals. Als oceans, aquesta funció la realitzen les gambes i peixos netejadors, que netegen peixos més grossos que, per la forma del seu cos, tenen dificultats per desparasitar-se per si sols. A la superfície terrestre, els búfags i altres ocells petits desparasiten els ungulats i altres animals, entre els quals es troben fins i tot depredadors com els cocodrils.

Bibliografia

• Maier, Richard (2001). Comportamiento animal: un enfoque evolutivo y ecológico. Ed. McGraw-Hill/Iberoamericana de España 9788448130145
• Slater, P. J. B. (2000) El comportamiento animal. Ed. Cambridge 9788483230961