Escarpa (armadura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Evolució de la forma de les escarpes segons Wendelin Boeheim:
а) 1290-1390. b) 1300-1490. с) 1500-1530. d) 1530-1540. е) 1540-1550. f) 1550-1560. g) 1560-1590.
del ​​llibre de Wendelin Boeheim Handbuch der Waffenkunde. Das Waffenwesen in seine historische Entwicklung vom Beginn des Mittelalters bis zum Ende des 18 Jahrhunders , Leipzig 1890.

S'anomena escarpa la sabata composta generalment per làmines articulades que cobria el calçat gruixut de l'home d'armes, des de la gola del peu fins la punta dels dits, incloent tota l'empenya.[1]

També se'n van usar de malla, amb l'extrem d'acer i algunes amb punta llarga, afilada i fins i tot partida per ferir el cavall de l'enemic i deixar-la dins.

Història[modifica | modifica el codi]

escarpes a la Poulain .

Les escarpes no semblen remuntar-se fins més enllà de principis del segle XIV. El primera escarpa coneguda és el punxegut i s'aproxima ales anomenades a la Poulain que equivocadament es creuen del segle XV, ja que aquesta moda existia ja al XIII i va desaparèixer a meitat del XIV per ser substituïda per la forma ogival anomenada mitja Poulain . Va tornar a estar en voga a finals del XIV i va durar sense interrupció durant tot el segle XV però ja a finals del XV s'usava també l'anomenada de peu d'ós , seguida en el segle XVI per la de bec d'ànec fins que va ser reemplaçada més tard per la bota.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escarpa (armadura) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enrique de Leguina; Enrique de Leguina y Vidal (barón de la Vega de Hoz). Glosario de voces de armería. F. Rodríguez, 1812, p. 3– [Consulta: 2 març 2013].