Karli (Índia): diferència entre les revisions
He afegit una fotografia i informació extra sobre el chaitya Etiquetes: Revertida editor visual |
m neteja i estandardització de codi Etiqueta: Revertida |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
== Orígens comercials == |
== Orígens comercials == |
||
La cova-santuari més antiga que es troba en aquest complex es pensa que data del [[160 aC]], l'estat de conservació del qual és acceptable.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Hunter|nom= Sir William Wilson |enllaçautor= William Wilson Hunter |títol= [[The Imperial Gazetteer of India]]| editorial= Trübner & co.|lloc= Londres |data= 1885}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Wilson Hunter|nom= Sir William |cognom2= Sutherland Cotton|nom2= James |cognom3= Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer |editor= Great Britain India Office |títol= The Imperial Gazetteer of India |url= http://dsal.uchicago.edu/reference/gazetteer/ |llengua= anglès|editorial= Clarendon Press|lloc= [[Oxford]]|data= 1908}}</ref> Aquestes coves apareixen als voltants pròxims de les rutes comercials, convertint-se en zones de pas per als mercaders i més endevant en un espai de peregrinatge budista. Les coves de Karli es situen al vell mig del que podriem considerar com l'antiga divisió entre l'Índia del Sud i l'Índia del Nord, sent aquest espai fronterís una zona de molta presència comercial. La [[ruta de la seda]] va ser la gran propulsora del desenvolupament d'aquests tipus d'espais budistes, molts dels cuals es van fundar en la mateixa regió de Maharashtra seguint el mateix model de coves-santuari. Les coves de Karli son de les més antigues i també de les més petites que trobem en aquesta regió. |
La cova-santuari més antiga que es troba en aquest complex es pensa que data del [[160 aC]], l'estat de conservació del qual és acceptable.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Hunter|nom= Sir William Wilson |enllaçautor= William Wilson Hunter |títol= [[The Imperial Gazetteer of India]]| editorial= Trübner & co.|lloc= Londres |data= 1885}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Wilson Hunter|nom= Sir William |cognom2= Sutherland Cotton|nom2= James |cognom3= Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer |editor= Great Britain India Office |títol= The Imperial Gazetteer of India |url= http://dsal.uchicago.edu/reference/gazetteer/ |llengua= anglès|editorial= Clarendon Press|lloc= [[Oxford]]|data= 1908}}</ref> Aquestes coves apareixen als voltants pròxims de les rutes comercials, convertint-se en zones de pas per als mercaders i més endevant en un espai de peregrinatge budista. Les coves de Karli es situen al vell mig del que podriem considerar com l'antiga divisió entre l'Índia del Sud i l'Índia del Nord, sent aquest espai fronterís una zona de molta presència comercial. La [[ruta de la seda]] va ser la gran propulsora del desenvolupament d'aquests tipus d'espais budistes, molts dels cuals es van fundar en la mateixa regió de Maharashtra seguint el mateix model de coves-santuari. Les coves de Karli son de les més antigues i també de les més petites que trobem en aquesta regió. |
||
== Context històric i artístic == |
== Context històric i artístic == |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
== Composició == |
== Composició == |
||
=== Gran Chaitya === |
=== Gran Chaitya === |
||
Construida durant la segona meitat del segle I a.C, aquest cova està organitzada en una gran sala d'oració o chaitya que s'eleva fins als 14 metres i arriba als 45 metres de llargada, consolidant-se com la chaitya tallada en roca més gran de l'Índia. |
Construida durant la segona meitat del segle I a.C, aquest cova està organitzada en una gran sala d'oració o chaitya que s'eleva fins als 14 metres i arriba als 45 metres de llargada, consolidant-se com la chaitya tallada en roca més gran de l'Índia. |
||
Revisió del 22:20, 6 maig 2024
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Assentament humà  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | districte de Pune (Índia) | |||
| ||||
Les coves de Karli o Karla formen part d'un antic complex budista que acollien diversos santuaris tallats a pedra. El desenvolupament d'aquesta zona el trobem entre els segles II a.C fins al V d.C vora el poble del mateix nom, prop de Lonavala, a l'estat indi de Maharashtra.
Es tracta d'un conjunt d'arquitectura tallada en roca natural, santuaris que apareixen en espais excavats en zones rocoses, fet que ens explicaria el bon estat de conservació de gran part d'aquestes. A partir del segle II es comença a deixar enrere la fusta com a element fonamental de construcció. El conjunt està compost per 16 coves, de les quals en podem destacar la cova número 8, el Gran Chaitya i les tres grans viharas[1]. La resta es tractarien de coves menors o lenas.
Orígens comercials
La cova-santuari més antiga que es troba en aquest complex es pensa que data del 160 aC, l'estat de conservació del qual és acceptable.[2][3] Aquestes coves apareixen als voltants pròxims de les rutes comercials, convertint-se en zones de pas per als mercaders i més endevant en un espai de peregrinatge budista. Les coves de Karli es situen al vell mig del que podriem considerar com l'antiga divisió entre l'Índia del Sud i l'Índia del Nord, sent aquest espai fronterís una zona de molta presència comercial. La ruta de la seda va ser la gran propulsora del desenvolupament d'aquests tipus d'espais budistes, molts dels cuals es van fundar en la mateixa regió de Maharashtra seguint el mateix model de coves-santuari. Les coves de Karli son de les més antigues i també de les més petites que trobem en aquesta regió.
Context històric i artístic
El complex se situa a l'Índia, ja sota regència del Budisme, majoritàriament. Es data dins del període dels Maurya, dinastia imperial fundada per Chandragupta Maurya. El tercer emperador de la dinastia fou Aixoka, el qual es va convertir al Budisme i va donar lloc a aquesta nova religió, que va servir com a font d'inspiració, eina d'estudi i recorregut iconogràfic i propagandístic de molts monuments i fenòmens artístics de l'imperi. Artísticament la dinastia no només va aportar aquest nou interès per l'arquitectura excavada, sinó que va innovar en molts conceptes simbòilics i alhora artístics. Així com l'ús de la pedra, el símbol de la flor de lotus invertida (que tindrà molta pervivència); els stambha, com a element de suport a la llei budista; els Stupa, com a nou monument funerari de pelegrinatge i una proliferació del símbol del lleó, que es va convertir en un emblema propi de la civilització.
Composició
Gran Chaitya
Construida durant la segona meitat del segle I a.C, aquest cova està organitzada en una gran sala d'oració o chaitya que s'eleva fins als 14 metres i arriba als 45 metres de llargada, consolidant-se com la chaitya tallada en roca més gran de l'Índia.
La façana del Chaitya ofereix un gran pòrtic precedit per dos enormes pilars octogonals (actualment només se'n conserva un). Als laterals d'aquesta s'hi troba una balconada que s'adossa sobre tres elefants, que actuen com a membres que ens donen la benvinguda. No s'ha pogut identificar encara cada un dels elements i programes preexistents en el complex, tot i així si que s'han pogut acurar alguns aspectes. Als laterals dels accessos que es troben precedits per la porta d'entrada, s'hi han trobat dos relleus amb dos parelles de personatges, respectivament. S'han identificat com a parelles eròtiques; personificacions de la natura, gràcies al conjunt d'elements decoratius que acompanyen l'escena; o bé com una parella de prínceps, que manté la identificació més raonada. En aquesta mateixa paret, al centre, s'hi troba un relleu on apareix Buda acompanyat de súbdits. Relleu que data d'una època posterior.
.jpg)
L'interior es caracteritza per una volta de Kudú revestida de fusta i un motiu iconografic que es repeteix. Es compon de 37 pilars situats als lateral de la gran nau, de secció octogonal amb base i capitell. El capitell es forma a través d'una piràmide invertida esglaonada, que sustenta dos parelles de personatges, uns muntats a cavall (a la part que dona a l'interior) i els altres muntats sobre un elefant (a la part que dona a l'exterior). Aquest mateix motiu de la piràmida invertida esglaonada es troba també just a la part superior de l'stupa que trobem al fins d'aquest santuari.
Referències
- ↑ Alexander, Badaway. Zoomorphic Shrines in Egypt and India (en anglès). Vol. 18, No. 1. California: University of California Press, Març de 1959, p. 27 - 29.
- ↑ Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India. Londres: Trübner & co., 1885.
- ↑ Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.