Sven Nilsson (baix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSven Nilsson
Biografia
Naixement11 maig 1898 Modifica el valor a Wikidata
Gävle Parish (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1970 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
parròquia d'Òscar (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, enginyer químic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0632314 Spotify: 6HO0O8ypqCYH3C57YWRZxz Musicbrainz: 510675cf-fca9-4225-bc08-d874c674aeea Modifica el valor a Wikidata

Sven Nilsson (Gävle Parish, 11 de maig de 1898 - parròquia d'Òscar, 1 de març de 1970) fou un actor i cantant d'òpera (baix) suec.

Nilsson es graduà el 1923 en el "Royal Institute of Technology" i treballà com enginyer fins als trenta anys. A més d'això, estudià cant amb Gillis Bratt i a Dresden amb Ivar Andresen.Nilsson, Sven i Svenska män och kvinnor (1949) L'estiu de 1930, es dedicà a estudiar teatre durant les actuacions del Festival de Bayreuth.[1]

Després de cantar per la companyia de Fritz Busch en l'Òpera de Dresden, hi fou contractat. Fou un natzarè a Salome (Strauss) i es quedà allà des de 1930 fins 1934. Participà entre altres obres, en l'Arabella, també d'Strauss el 1933 i Daphne el 1938 on Sven actuava com el pescador Peneios. Arribà l'Òpera d'Estocolm el 1946 i participà a Orlando de Georg Friedrich Händel en el Teatre del Palau Drottningholm el 1950. Entre d'altres papers actuà com el baró Ochs a Der Rosenkavalier, el rol principal de Don Pasquale de G. Donizetti, el Felip II a Don Carlos de G. Verdi i els papers bàsics de les grans òperes de Mozart i Wagner.[2]

Amb el seu distint "sentiment per les possibilitats expressives del text" i un bon talent actoral, va participar a Värmlänningarna de Göran Gentele, Fröken April i Sengkammartjuven, així com a Lustgården d'Alf Kjellin. També va tenir papers a Dramaten a les produccions d'Alf Sjöberg de Philoctetes i The Murder of Marat.[1]

A l'estranger, va ser protagonista convidat a Barcelona, Venècia i Florència,[2] així com a escenaris destacats com Covent Garden, Metropolitan i La Scala.[2]

Va fer la seva última aparició l'1 de març de 1970 com Crespel en una representació matinal de Les aventures de Hoffmann a l'Òpera d'Estocolm. Va morir a casa seva més tard aquella nit.[1]

Nilsson va ser nomenat Kammersänger el 1936[3] a Dresden.[1]

Filmografia (selecció)[modifica]

  • 1923 – Boman på utställningen
  • 1957 – Värmlänningarna
  • 1958 – Fröken April
  • 1961 – Lustgården
  • 1963 – Ett drömspel
  • 1966 – Nattflyg

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sven Nilsson i Svenskt biografiskt lexikon läst 16 februari 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Sørensen, Inger, Operalexikonet. Forum 1993. Sidan 396. ISBN 91-37-10380-6.

Enllaços externs[modifica]

  • Sven Nilsson på Internet Movie Database (anglès)
  • Sven Nilsson [1](suec)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sven_Nilsson_(baix)&oldid=31485570»