Saul Caston
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1901  Nova York |
| Mort | 28 juliol 1970 (68 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Instrument | Trompeta |
 | |
Saul Caston (Nova York, 22 d'agost de 1901 - 28 de juliol de 1970)[1] va ser un trompetista i director d'orquestra nord-americà.
Fill de Louis Kazhdan i Rose Gusikoff, des dels 11 anys va estudiar trompeta amb el famós trompetista i professor d'origen rus Max Schlossberg (1873-1936) --de l'escola russa (o jueva russa) de trompeta, que en aquell moment tocava a la Filharmònica de Nova York i que més tard va ensenyar, al New York Institute of Musical Art (Juilliard).--[1] Més tard també va prendre classes de direcció d'Abram Chasins. El 1918 es va incorporar a l'Orquestra de Filadèlfia com a trompetista, i el 1923 va ocupar el lloc de primera trompeta. Va interpretar la part de trompeta solista en el primer enregistrament del Concert de Brandenburg núm. 2 de Johann Sebastian Bach (1928, director Leopold Stokowski). Des de 1936, també va exercir com a director ajudant. Al mateix temps va dirigir (1941-1944) una petita orquestra a Reading, un suburbi de Filadèlfia.
Aquesta experiència com a director va portar al seu nomenament com a director de l'Orquestra Simfònica de Denver durant 19 temporades (1945-1964).[1] Caston es va convertir en cap de l'Orquestra Simfònica de Denver i la va dirigir fins al 1963. Sota el lideratge de Caston, l'orquestra es va rejovenir i el seu públic va créixer significativament a causa dels nombrosos concerts per a nens i escoles familiars.[2]
Durant la dècada de 1950. Caston i la seva mànager Helen Mary Black (1896–1988), la primera dona directora d'orquestra als Estats Units, van dur a terme una sèrie d'ambicioses produccions d'òpera i concerts amb l'espectacular teló de fons muntanyós de Red Rocks Park, el Red Rocks Amphitheatre, inclòs un concert amb Hélène Traubel i Lauritsa Melchior amb el repertori wagnerià (1950). L'orquestra va guanyar el reconeixement nacional, però a Denver va generar oposició entre els coneixedors i els crítics musicals, que van afirmar que sota el lideratge de Caston i Black, el contingut musical real havia desaparegut de la interpretació dels músics.[3] El 1963, sota la pressió d'aquest grup d'opositors, Caston i Black van dimitir. Posteriorment, Caston va ensenyar trompeta durant un temps al Curtis Institute of Music.
En el seu temps lliure d'actuar a Filadèlfia, va participar en l'enregistrament de bandes sonores de les primeres pel·lícules sonores a Hollywood.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 https://es.findagrave.com/memorial/139154399/saul-caston
- ↑ https://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,821819,00.html Còpia arxivada del 23 de novembre de 2010 a la Wayback Machine // The Time, 29 d'octubre de 1951,
- ↑ https://books.google.cat/books?id=ER_kf0pWJZUC&pg=PA117&lpg=PA117#v=onepage&q&f=false Editorial Big Earth, 1999. - Pàg. 117-118. (anglès)