Estanislau de Reus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:27, 8 nov 2015 amb l'última edició de Magenri (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Estanislau de Reus és el nom de religió que va prendre Antoni Boxó Torres (Reus 1855 - València 1918) frare caputxí.

Els seus pares, menestrals reusencs, van emigrar al Perú cap al 1868. Antoni prengué els hàbits amb 14 anys, el 1869, a la ciutat de Lima. El 1879 va ser ordenat sacerdot i, traslladat a l'estat espanyol, va ser nomenat vicari del convent de Pamplona. El 1881 era guardià del convent de Santa Magdalena. El 1891, tornat a Sud-amèrica, va ser custodi provincial de Colòmbia, i va actuar principalment a les Missions de La Guajira i Sierra Nevada, i el 1907 va ser nomenat definidor de l'orde. Tornat a la península, va ser superior del convent de Xixona i provincial a València, ciutat on va morir.[1]

Referències

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 143-144.