Estatut d'Autonomia de Catalunya
De Viquipèdia
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma fonamental de l'ordenament jurídic català, així com una Llei Orgànica; reconegut a l'article 147 de la Constitució Espanyola de 1978 (dins els termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma bàsica de cada Comunitat Autònoma, i l'Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic).
Història [modifica]
- 1919: Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de la Mancomunitat de Catalunya
- 1932: Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)
- 1979: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
- 2006: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.[1]
Referències [modifica]
- ↑ «LEY ORGÁNICA 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña.» (en castellà). Boletín Oficial del Estado. Agencia Estatal BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO, 20 de juliol de 2006. [Consulta: 13 de novembre de 2011].
  |
Açò és un esborrany sobre Catalunya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
 |
Açò és un esborrany sobre dret. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
