Esteve II de Kakhètia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEsteve II de Kakhètia
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep (685–736) Modifica el valor a Wikidata
FillsArtxil de Kakhètia, Mirian de Kakhètia Modifica el valor a Wikidata
PareAdarnases II d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata

Esteve II de Kakhètia (Step'anos II de Kakhètia, en georgià : სტეფანოზ II, Step'anoz II) fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 685 al 736 segon Cyril Toumanoff. Va reclamar el càrrec de príncep-primat d'Ibèria com Esteve III d'Iberia, però mai el va arribar a exercir.

La Crònica georgiana el considera fill d'Adarnases, que seria Adarnases II d'Ibèria i de Kakhètia i no Adarnases I d'Ibèria i Kakhètia com es va pensar molt de temps. Li atribueix un regnat de 24 anys, del 639 al 663.[1] La mateixa crònica estableix que fou ell, més que cap altre rei de Geòrgia, un home pietós, depurador de la religió i constructor d'esglésies. A més diu que va residir a Tiflis i que sota el seu regnat van viure els catholicos « Samuel i Enon ».

Segons Cyril Toumanoff, Esteve II derivava de la dinastia dels cosròides que governava Kakhètia des de l'abolició del regne d'Ibèria el 580; diu que era fill d'Adarnases II de Kakhètia que fou príncep de Kakhètia i príncep primat d'Ibèria del 650 al 684/685. A la mort del seu pare el títol de príncep primat d'Ibèria va retornar a la dinastia guaràmida en la persona de Guaram III d'Ibèria, príncep de Javakètia i Calarzene.

Esteve II de Kakhètia fou el pare de Mirian de Kakhètia i d'Artxil de Kakhètia el Màrtir-

Notes[modifica]

  1. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 232

Bibliografia[modifica]

  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Roma, 1990
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l'Antiquité jusqu’au XIXe siècle, v. 1-7, Sant Petersburg, 1848-58