Galí I Asnar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:31, 8 ago 2016 amb l'última edició de Paputx (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGalí I Asnar
Nom original(an) Galindo I Aznárez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort867 Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Aragó
844 (Gregorià) – 867 (Gregorià)
← Galí I Garcés d'AragóAsnar II Galí d'Aragó →
Comte d'Urgell
824 (Gregorià) – 838 (Gregorià)
← Asnar I GalíSunifred I d'Urgell-Cerdanya →
3r Comte de Cerdanya
824 – 834
← Asnar I GalíSunifred I d'Urgell-Cerdanya → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Pallars (834–844)
Comte de Ribagorça (834–844)
Comte de Cerdanya (824–834)
Comte d'Aragó
Comte d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
FamíliaGalíndez Modifica el valor a Wikidata
FillsAsnar II Galí d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
PareAsnar I Galí Modifica el valor a Wikidata
GermansCéntulo Aznárez d'Aragó, Matrona Aznárez d'Aragó i Ailona Asnarès d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Galí I Asnar (? - 867), comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.

Fill d'Asnar I Galí, comte d'Urgell i de Cerdanya, i antic comte d'Aragó. Va rebre els comtats catalans com herència paterna, mentre l'aragonès es mantenia a mans del seu cunyat primer i del seu nebot després. El 834 va perdre els comtats d'Urgell i de Cerdanya en favor de Sunifred I, si bé un any abans s'havia apoderat dels comtats de Pallars i Ribagorça, que estaven en mans de Berenguer, comte de Tolosa, però aquests només els va poder mantenir fins al 844, quan en fou expulsat per Frèdol de Tolosa.

El 844 va retornar a Aragó per fer-se càrrec del govern d'aquest comtat. Ja fos per la mort del comte Galí I Garcés, el seu nebot, que havia mort sense descendència, o bé que retornés amb ajuda militar franca per recuperar el tron del seu pare. Segons la tradició, va matar el comte Garcia I, pare de Galí Garcés, fent-lo caure per un barranc, i després va ocupar el seu lloc.

Del seu matrimoni amb Guldreguda va tenir un fill, el futur Asnar II Galí.[1]

Referències

  1. «Galí II d’Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 agost 2016].


Precedit per:
Asnar I Galí
Comte d'Urgell
Comte de Cerdanya

824834
Succeït per:
Sunifred I
Precedit per:
Berenguer de Tolosa
Comte de Pallars
Comte de Ribagorça

833844
Succeït per:
Frèdol de Tolosa
Precedit per:
Galí I Garcés
Comte d'Aragó
844867
Succeït per:
Asnar II Galí