Glàndula de Tyson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les glàndules de Tyson , o glàndules prepucials, es troben en alguns mamífers[1] i s'han observat i descrit principalment en ratolins. La seva funció principal és la producció de feromones. Les glàndules prepucials les va estudiar per primer cop Edward Tyson i les va descriure completament el 1694 William Cowper, qui les va anomenar glàndules de Tyson. A les formacions similars observades en les femelles se les sol anomenar glàndules clitorals.

Les glàndules prepucials o de Tyson en el cos humà, són descrites com glàndules sebàcies modificades situades més freqüentment en el solc balanoprepucial, a parells als costats del fre o a la zona d'unió del prepuci amb el gland: coll del penis, corona del gland i capa interna del prepuci. Les seves cèl·lules són responsables d'alguns components de l'esmegma; poden ser seborreiques i tendeixen a desaparèixer o perdre visibilitat amb l'edat.

Hi ha controvèrsia respecte a l'existència d'homòlegs funcionals d'aquestes glàndules en els humans. Alguns detractors sostenen que l'humà no té un equivalent anatòmic real d'aquestes glàndules i que les formacions observades en la corona, fre i prepuci són en realitat pàpules perlades, sostenint també que no estan involucrades en la formació de esmegma.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kruger L. «Edward Tyson s 1680 account of the 'porpess' brain and its place in the history of comparative Neurology». J Hist Neurosci, 12, 2003, p. 339 -49.



  • Parkash S, Rao R, Venkatesan K, Ramakrishnan S. Sub-preputial wetness: its nature. Ann Natl Med Sci Índia 1982; 18: 109-12 «www.cirp.org». [Enllaç no actiu]