Guerra civil de Sierra Leone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra civil de Sierra Leone
Mapa de Sierra Leone
Mapa de Sierra Leone
Data 23 de març de 1991-18 de gener de 2002
Territori Sierra Leone
Resultat Victòria governamental
Bàndols
Sierra Leone Sierra Leone
Sierra Leone Kamajors
Executive Outcomes (mercenaris sud-africans)
Forces del ECOMOG
Nacions Unides Missió especial de les Nacions Unides
Regne Unit Regne Unit
RUF RUF
NPFL
AFRC
Van haver-hi més de 50.000 baixes entre els dos bàndols i més de 2.5 milions de desplaçats.

La Guerra Civil de Sierra Leone (1991-2002) és coneguda per ser una de les més brutals i sanginaries de les guerres africanes. Va ser iniciada el 1991 per les RUF, un grup rebel liderat per Foday Sankoh.

Inici[modifica | modifica el codi]

El 1985 Joseph Momoh va ser elegit president de Sierra Leone. Un grup opositor a la presidència aleshores format per estudiants com ara Foday Sankoh, Abu Kanu i Rashid Mansaray es van manifestar en contra seva. Els estudiants van ser expulsats de les seves universitats i van haver de fugir a la veïna Ghana. Foday Sankoh, el futur líder de les RUF, va assistir a entrenaments militars dels serveis secrets del president de Líbia Muammar el Gaddafi (per un cop d'estat). Quan Sankoh va tornar al país, va crear una organització revolucionària extremista en contra el govern que va reclutar gent de l'atur i estudiants.

El grup anava creixent i no tothom tenia les mateixes idees i és per d'això que moltes persones van deixar l'organització. Després d'aquesta marxa els que tenien les idees més radicals van anar visitar les mines de diamants i van parlar amb els treballadors descontents "inculcant-los així idees de revolució". El control de la indústria dels diamants va ser la causa de la guerra.

Degut a la gran corrupció que hi havia dins del govern i també a l'exèrcit i policia, el país va obrir les portes a l'entrada de traficants d'armes i drogues.

La guerra civil[modifica | modifica el codi]

Des de 1991, el país pateix guerra, terror i una profunda crisi humanitària, implacable, que l'han deixat devastat. La guerra ha reduït dràsticament la producció agrícola, ha reduït els ingressos que el govern venia obtenint de la mineria i ha comportat la destrucció de centenars d'escoles, centres sanitaris i recursos administratius. Més de la meitat de la població, estimada en 4,5 milions, s'ha vist obligada a desplaçar-se. Entre 20.000 i 75.000 persones han estat assassinades i diversos milers mutilats. Els desplaçaments de la població, la fugida d'intel·lectuals i la destrucció d'escoles ha exacerbat la crisi educativa al país, que té un índex d'alfabetització aproximadament d'un 20 per cent.

El Front d'Unió Revolucionària (RUF), liderat per Foday Sankoh, va desenvolupar una progressiva capacitat per a la brutalitat. El maig del 2000, el RUF va abandonar el fràgil procés de pau iniciat amb els Acords de Lomé[1] i va enfonsar el país novament dins de la guerra. Sankoh va ser capturat el 17 de maig, però aquest fet no va evitar que el RUF continués amb les seves accions de lluita i terror. S'ha documentat força bé que el RUF utilitzà tàctiques de terror com violació, tortura i mutilació totals de civils, abducció de nens per convertir-los en soldats o esclaus sexuals i la intimidació massiva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bassiouni, M. Cherif. International Criminal Law. vol.3 (en anglès). BRILL, 2008, p. 198. ISBN 9004165304.