Guerra de l'Anell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra de l'Anell
Data 3018-3019 Tercera edat del sol
Localitat Nord-oest de la Terra Mitjana
Resultat Victòria dels homes lliures; destrucció de l'Anell Únic, Sàuron i Mórdor; inici de la Quarta Edat; el Rei de Góndor reunifica Àrnor i Góndor
Bàndols
Pobles lliures:
Góndor, Ròhan, Dale, Esgaroth, Érebor, La Comarca, Lothlórien, el Bosc Llobregós i el Bosc de Fàngorn
Forces de les ombres:
Per en Sàuron: Mórdor, Rhûn, Mórgul, Hàrad, Khand, Úmbar

Per en Sàruman:Ísengard, Dundelings

Comandants en cap
Gàndalf
Àragorn
Théoden
Éomer
Dénethor
Dain II
Brand
Galàdriel i Cèleborn
Thrànduil
Barbarbrat
Gwahir
Fàramir
Bóromir
Élrond
Per Mórdor: Sàuron
el Rei bruixot d'Àngmar
Khamûl
Els altres set Nazgûl
Boca de Sàuron
Gothmog
Per Ísengard: Sàruman
Forces
~50.000 ~500.000-1.000.000
Baixes
~10.000 Gairebé la totalitat

En el món fictici creat per en J. R. R. Tolkien, la Terra Mitjana, la Guerra de l'Anell fou la lluita entre Sàuron i els pobles lliures de la Terra Mitjana per controlar l'Anell Únic i dominar el continent. Succeí al final de la Tercera Edat. La guerra fou iniciada per Sàuron, qui estava recuperant el seu poder des del final de la Segona Edat, i buscava l'Anell Únic. Lilers d'homes de Ròhan i de Góndor moriren durant la Guerra de l'Anell. El nombre total de combatents en aquesta guerra s'estima aproximadament en un milió: desenes de milers per la banda dels pobles lliures, i centenars de milers pel costat de les ombres. La guerra també significa el declivi del poder dels elfs a la Terra Mitjana, el creixement dels homes a l'oest, la restauració del Regne d'Àrnor i Góndor i l'inici de la Quarta Edat. Les batalles succeïren a Góndor, Ròhan, Lórien, el Bosc Llobregós, Érebor i Dale. Aquestes foren contra les forces d'en Sàuron, però Sàruman, que també tenia exèrcits, fou qui prengué part a les batalles dels guals de l'Isen i a la Gorja d'en Helm. La guerra acabà després la Batalla de Voralaigua, i, poc després, les morts d'en Sàruman i d'en Llenguadeserp. Vers el final de la Guerra de l'Anell, Élessar fou coronat rei de Góndor, i perdonà tots els homes que havien lluitat a les ordres d'en Sàuron, pregonant una gran renovació de les relacions entre homes, elfs i nans.

Successos[modifica | modifica el codi]

Els fets del sud[modifica | modifica el codi]

Els objectius de l'estratègia d'en Sàuron era vèncer la nació més poderoses de les que s'oposaven a ell, Góndor, i així poder-ne conquerir la capital i fortalesa més important, Minas Tirith. Per fer-ho, tots els esforços bèl·lics de Mórdor es centraren al sud i a les fronteres de Góndor. Per evitar que els aliats septentrionals de Góndor, Rohan, els hi enviessin ajuda, Sàuron va fomentar l'ascens de Sàruman a Ísengard, a l'oest de Ròhan. Així, totes les forces de Ròhan serien a l'oest, intentant aturar els atacs d'Ísengard, i no podrien ser enviades per defensar Minas Tirtih. Mentrestant, Sàuron enviaria els aliats de Mórdor, els corsaris d'Úmbar, per atacar els populosos feus costaners de la costa sud de Góndor, que només podrien enviar una petita part del seu exèrcit a la defensa de Minas Tirith, mentre la resta permaneixerien a la costa, preparant-se per l'atac dels corsaris. Però els plans d'en Sauron van fracassar, i un front conjunt de Góndor i Ròhan va plantar cara a Mórdor.