Haruhiko Kuroda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHaruhiko Kuroda

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 黒田東彦 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Ōmuta Modifica el valor a Wikidata
Governador del Banc del Japó
20 març 2013 – 14 febrer 2023
← Masaaki ShirakawaKazuo Ueda (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oxford
Universitat de Tòquio
Junior & Senior High School at Komaba, University of Tsukuba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic, banquer, economista, treballador públic nacional Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Hitotsubashi
Banc Asiàtic de Desenvolupament
Banc del Japó
Ministeri de Finances Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJun'ichi Aomi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
IMF 2019 Annual Meetings (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Haruhiko Kuroda (黒田 東彦, Kuroda Haruhiko, 25 d'octubre de 1944) és un economista japonès. És el 31è i actual governador del Banc del Japó. Anteriorment va ser president del Banc Asiàtic de Desenvolupament de l'1 de febrer de 2005 al 18 de març de 2013.[1][2]

Inicis[modifica]

Va cursar Dret a la Universitat de Tòquio del 1963 al 1967, i va passar l'examen d'advocat abans de graduar-se. Es va incorporar al Ministeri d'Hisenda després de graduar-se i va estudiar economia a la Universitat d'Oxford amb una beca del govern japonès de 1969 al 1971. Va ocupar diversos càrrecs al Ministeri d'Hisenda, culminant amb el de viceministre d'Hisenda per a Afers Internacionals (1999-2003). Va renunciar al càrrec el gener del 2003 i va ser nomenat assessor especial del govern el març del 2003. Des del 2005 fins al 2013, va ocupar la presidència del Banc Asiàtic de Desenvolupament.[3]

Governador del Banc del Japó[modifica]

Kuroda ha defensat una política monetària més relaxada al Japó.[4] S'esperava la seva nominació per part del primer ministre Shinzō Abe pel febrer de 2013. Al mateix temps, també van ser nomenats Kikuo Iwata, molt crític amb les polítiques passades del banc, i Hiroshi Nakaso, un alt funcionari de la institució, encarregat dels assumptes internacionals, com a vicepresidents de Kuroda. L'exgovernador, Masaaki Shirakawa, va marxar el març del 2013.[5]

2013

El febrer de 2013 va afirmar que hi havia marge per a la flexibilització monetària al Japó, i va afegir que el Banc del Japó podria anar més enllà de la compra de bons del govern per incloure bons corporatius o fins i tot accions. El ien, que va caure un 10% respecte al dòlar des que Abe va començar la seva campanya al novembre, va caure encara més amb la notícia del nomenament de Kuroda. No obstant això, s'esperava que el nou governador fes servir la seva experiència com a màxim oficial de divises del Japó fins al 2003 per rebutjar les crítiques estrangeres segons les quals Tòquio utilitza una política monetària fàcil per devaluar el ien, provocant una guerra de devaluació competitiva de la moneda.[5] Bloomberg va citar Stephen Roach, membre de la Universitat Yale, que va dir sobre els objectius de Kuroda: "És un fort compromís d'un home ben intencionat, però no estic convençut que funcionarà".[6] Quan a Kuroda se li va fer la mateixa pregunta a la conferència de premsa que va assumir el càrrec el 21 de març, Kuroda va dir que el paper del Banc del Japó és estabilitzar els preus i que el ministeri d’Hisenda estabilitza els tipus de canvi.[7][8][9][10] També va afiirmar que la política de facilitació monetària quantitativa i qualitativa del Banc del Japó no tenia la intenció de devaluar el ien, amb l'objectiu de sortir de la deflació orientant-se a la inflació.[11][12] Tot i que hi havia oposició dels països en desenvolupament, la política va ser acceptada pels altres països desenvolupats a la cimera del G20. No obstant això, els membres del G20 van advertir als responsables polítics japonesos que la política japonesa s'havia d'orientar cap als objectius nacionals, tot destacant la importància d'un esforç japonès per reduir el deute públic.[13][14]

2016

A principis del 2016, després d’un període de debilitat del mercat mundial, Kuroda va portar el Japó cap a tipus d’interès negatius. El Banc del Japó ja havia impulsat el seu balanç del 35% al 70% del PIB des del 2013 i va continuar comprant 80 bilions de iens (més de 600.000 milions de dòlars) de títols cada mes. En el moment de la reducció dels tipus d'interès va afirmar que els riscos creixien amb la desacceleració als països xinesos, emergents i productors de recursos, causant volatilitat i inestabilitat en els mercats financers des de 2016, cosa que podia perjudicar la confiança de les empreses japoneses.[15]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Haruhiko Kuroda is ADB president». , 18-11-2004 [Consulta: 20 gener 2012].
  2. «Biographies of past ADB presidents». Asian Development Bank (ADB). Arxivat de l'original el 21 març 2013. [Consulta: 20 març 2013].
  3. A summary of his role as president of the Asian Development Bank is in Peter McCawley, 2017, Banking on the Future of Asia and the Pacific: 50 Years of the Asian Development Bank, Manila: Asian Development Bank, pp. 272-273.
  4. «Nikkei jumps to 53-month high as Kuroda seen likely next BOJ chief». Reuters, 24-02-2013 [Consulta: 24 febrer 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 29 novembre 2020].
  5. 5,0 5,1 «Tokyo nominates Haruhiko Kuroda as BOJ chief». , 27-02-2013 [Consulta: 1r març 2013].
  6. «Kuroda talks up bond buying to hit price target». Bloomberg News, 27-03-2013 [Consulta: 27 març 2013].
  7. «日銀・黒田総裁 新政策を初めて語る! 特別会見全編配信». Nikkei Channel. Arxivat de l'original el 2013-06-13. [Consulta: 5 abril 2013].
  8. «総裁・副総裁就任記者会見(3月21日)要旨». Bank of Japan. [Consulta: 13 abril 2013].
  9. Bank of Japan Act, Article 2; Currency and monetary control by the Bank of Japan shall be aimed at achieving price stability, thereby contributing to the sound development of the national economy.
  10. 財務省設置法 第三条  財務省は、健全な財政の確保、適正かつ公平な課税の実現、税関業務の適正な運営、国庫の適正な管理、通貨に対する信頼の維持及び外国為替の安定の確保を図ることを任務とする。
  11. «Quantitative and Qualitative Monetary Easing». Bank of Japan. [Consulta: 13 abril 2013].
  12. «BOJ Gov Kuroda: BOJ Easing Policy Not Targeting Exchange Rates». , 12-04-2013 [Consulta: 12 abril 2013].
  13. «Lew says Bank of Japan action aimed at domestic demand». Reuters [Consulta: 23 abril 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-30. [Consulta: 11 juny 2021].
  14. «Communiqué G20 Meeting of Finance Ministers and Central Bank Governors Washington DC, April 19, 2013». G20 Information Centre. [Consulta: 23 abril 2013].
  15. Nakamichi, Takashi, Megumi Fujikawa and Eleanor Warnock, "Bank of Japan Introduces Negative Interest Rates" (possibly subscription-only)[Enllaç no actiu], Wall Street Journal, 29 January 2016. Retrieved 2016-01-29.