Home bo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'home bo és el "jutge o àrbitre que dona faltes o bones, encarregat d'observar algun punt determinat del camp considerat fonamental en el transcurs d'una partida, com ara la perxa, la galotxa, el dau o la corda".[1]

Polèmica[modifica]

El 21 de juny de 2023 el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana va emetre el dictamen 493/2023, en relació al decret del Consell, pel qual es regulen els requisits i condicions de les apostes de les partides de pilota valenciana. En aquest dictamen, el Consell Jurídic Consultiu considera el terme “home bo” com a propi, no comú, part del patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana, i conclou que el terme no és susceptible de ser adaptat al llenguatge inclusiu.[2]

Figura de l'home bo en la cultura valenciana[modifica]

L'home bo és una de les figures més importants de la història i cultura valencianes. L'home bo era aquella persona que davant la comunitat actuava i era considerada com una persona imparcial, justa i sense cap partidisme; una persona honrada. Quan s'havia de lliurar alguna solució a qualsevol conflicte entre les persones, o bé familiar o bé d'altre caire, es cridava a un home bo, que decidia i donava la justa solució al problema. Podríem dir com un jutge de pau de l'actualitat. Altres casos d'hòmens bons són els síndics del Tribunal de les Aigües, la tradició de cridar a un home bo quan s'ha hagut de resoldre el repartiment d'una herència entre els hereus o els hòmens bons del joc tradicional de pilota valenciana.

L'home bo en altres manifestacions culturals[modifica]

Des de l'any 2021 hi ha l'obra de teatre L'home bo, que tracta sobre pilota valenciana.[3][4]

Referències[modifica]

  1. Vocabulari del joc de pilota (PDF). Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010. ISBN 978-84-482-4146-9. 
  2. «Dictamen 493/2023» (PDF). Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, 2023.
  3. À Punt «Bambolina sonora: L'home bo». , 17-07-2021.
  4. Redacció «L’Home Bo, un espectaculo sobre la pilota valenciana, un refugio de la cultura propia». Lo Blanc.