Ibon Iparraguirre Burgoa
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1973 (50 anys) Ondarroa (Biscaia) |
| Activitat | |
| Membre de | |
Ibon Iparraguirre Burgoa (Ondarroa, 1973 o 1974)[1] és un activista polític basc, membre de l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), reclòs o empresonat des de 2010. L'any 2017 es trobà a la presó d'Alcalá Meco en una situació de salut molt delicada per l'empitjorament del VIH.[2][3]
Fou vinculat amb la col·locació d'un artefacte explosiu a la seu del Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE) a Elgoibar el 20 d'abril de 2008, la col·locació de dos artefactes més a l'empresa Construcciones Amenabar, concessionària de les obres del Tren d'Alta Velocitat, el maig de 2008; i l'atac contra la comissaria de l'Ertzaintza a Ondarroa el 21 de setembre de 2008.[4] Pel que fa a aquest darrer atemptat, fou perpetrat amb 100 kg. d'explosius amonal reforçat dins d'un cotxe Peugeot 307 que fou detonat davant de les dependències policíaques del carrer de Zaldabide,[5] després de rebre el llançament de dos còctels molotov l'objectiu de provocar la sortida dels agents de dins de la comissaria.[6] L'atemptat causà tres policies i cinc civils ferits però cap d'ells amb resultat fatal.[6]
El 26 de gener de 2010 fou detingut, juntament amb quatre persones més, en una operació dirigida pel magistrat Eloy Velasco, titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, i executada per l'Ertzaintza a Ondarroa, Mutriku i Deba.[7] En el registre de la seva residència, en un pis del portal número 9 del carrer de Goimendi del seu poble natal, els agents trobaren material explosiu per a la fabricació de bomba lapa i cordó detonador, a més d'una arma curta.[7] Després d'una setmana de detenció sota el règim d'incomunicació, en la qual denuncià haver patit tortures, ingressà preventivament a la presó de Soto del Real i després a Sevilla 2 fins l'agost de 2011.[8] A partir d'aleshores, fou traslladat a la presó de Basauri sota recomanació del metge d'Institucions Penitenciàries de la presó de Sevilla,[8] davant de l'empitjorament per la greu malaltia que patia des dels 23 anys (VIH estadi C3).[1] El 14 d'octubre de 2011, en un intens context de mobilitzacions socials i un estat físic molt debilitat, les autoritats judicials li concediren el règim de presó atenuada sobre la base de les circumstàncies de greu malaltia del pres (article 100.2 del reglament penitenciari).[4][8] D'aquesta forma, pogué complir durant dos anys i mig les exigències de romandre 20 hores al dia a casa i 4 hores al carrer, sempre amb polsera telemàtica, anar a signar a la presó, sotmetre's als controls mèdic i no assistir a manifestacions.[8]
El 29 de maig de 2013 fou condemnat, juntament amb Asier Badiola Lasarte, a 299 anys de presó per l'Audiència Nacional.[6] Concretament, 221 anys per l'intent d'assassinat terrorista de 13 policies (17 anys per a cada un d'ells); 60 anys per l'intent d'assassinat terrorista de 5 persones civils (12 anys per a cada un d'ells); i 18 anys per un delicte de danys terroristes.[6] Pels fets atribuïts contra la seu del PSE ja complia una pena de privació de llibertat de 3 anys, mentre que la condemna pels fets contra l'empresa concessionària encara no tenia caràcter ferm.[4] El 7 de març de 2014, vuit dotacions de l'Ertzaintza es presentaren a casa seva per detenir-lo, conforme a la sentència ferma del Tribunal Suprem espanyol, que el condemnava a 299 anys de presó per l'explosió del cotxe bomba de 2008, i fou traslladat de nou a la presó de Basauri.[3] En aquest penal fou agredit en dues ocasions: el 14 d'abril de 2014 per part d'un pres social i, sis dies després, el 20 d'abril, per part de dos funcionaris.[3] El 22 d'abril de 2014 fou novament allunyat de la seva família amb el trasllat a la presó de Navalcarnero.[3] El 18 d'octubre de 2017, després d'un nou trasllat, en aquest cas a la presó d'Alcalá Meco, la xarxa ciutadana Sare denuncià la mesura davant de la fragilitat de la salut del pres que es trobava en una situació «de vida o mort».[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Sola, Ramón. «La recaída de Ibon Iparragirre confirma la alarma lanzada por 300 médicos» (en castellà). Naiz.eus, 02-06-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «El preso Ibon Iparragirre se encuentra en 'situación de vida o muerte'» (en castellà). EITB.eus, 18-10-2017. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ibon Iparragirre, preso gravemente enfermo trasladado a Navalcarnero» (en castellà). Etxerat.eus, 2014. Arxivat de l'original el 2017-10-24. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Decretan la libertad de Ibon Iparraguirre por su grave estado de salud» (en castellà). LaRazon.es, 14-10-2011. [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑ Pérez, Fernando J. «Condenados a 299 años dos etarras por atentar contra la comisaría de Ondarroa» (en castellà). ElPaís.com, 29-05-2013. [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Los miembros de ETA Ibon Iparragirre y Asier Badiola, condenados a 299 años de cárcel por el coche bomba de Ondarroa» (en castellà). DiarioVasco.com, 29-05-2013. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ 7,0 7,1 Morán, Unai. «Cinco detenidos en la mayor operación anti-ETA de la Ertzaintza en siete años» (en castellà). ElPaís.com, 27-01-2010. [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Mcmihail, Laura. «Derechos humanos frente a estrategias gubernamentales de castigo: el caso de Ibon Iparragirre» (en castellà). DiagonalPeriodico.net, 04-07-2014. [Consulta: 24 octubre 2017].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibon Iparraguirre Burgoa |