Ignacio Busca de Sagastizábal

Juan Ignacio Busca de Sagastizábal
	;
Biografia
Naixement	14 octubre 1868 ; Zumarraga (Guipúscoa)
Mort	7 març 1950 (81 anys); Zarautz (Guipúscoa)
Activitat
Ocupació	Organista, compositor i director
Instrument	Orgue
Instrument destacat	Orgue
Família
Cònjuge	Casimira Gabilondo Oyarzabal
Fills	3 filles i 1 fill

Juan Ignacio Busca de Sagastizábal (Zumárraga, 14 d'octubre de 1868 - Zarautz, 7 de març de 1950) fou un organista i compositor de música, principalment, eclesiàstica. Se'l pot identificar també, sota el pseudònim de Henri Duguesclin.^[1]

Biografia

Nasqué a Zamárraga el 14 d'octubre del 1868. Fou batejat el mateix dia a l'Església de Nuestra Señora, del mateix poble.^[2]

Inicis en la música

Es va formar primerament al Colegio de los Escolatipos de Tolosa amb el mestre Gorriti, qui deia d'ell que era un nen amb un do per la música tot i que un poc mandrós a l'hora de treballar. Estudià llatí a Salamanca i posteriorment entrà a la Universitat Pontificia per cursar la carrera eclesiàstica, però finalment, tot i el desacord dels seus pares, va decidir apostar fermament per la carrera musical, per la qual cosa es traslladà a Madrid per completar la seva formació, on va estudiar al conservatori les assignatures de composició amb Emilio Arrieta; piano amb Manuel Mendizábal i orgue amb Román Jimeno. Més tard, amplià els seus estudis amb Enrique Morera.^[2]^[3]

Més tard, al 12 d'agost de 1899 va contraure matrimoni amb Casimira Gabilondo Oyarzabal i, tots dos, es van instal·lar a Madrid definitivament, ciutat destacada per Ignacio pel seu entusiasme wagnerià.

Fou organista de les parròquies de Santa Bárbara i San Francisco el Grande de Madrid, on interpretà nombrosos concerts d'orgue, molts dels quals contenien peces improvisades.^[2]

Compongué himnes a la Verge de Covadonga, a la Congregació Franciscana, als Luises, villancicos pastoriles...

Obra més reconeguda

Una de les seves composicions més destacades fou l'himne Eucarístic, anomenat popularment "Amor de los amores", que escriví el 1924 i que fou cantat per primera vegada davant del Rei, el juny d'aquell mateix any. Aquest himne es va traduir a diversos idiomes i va ser cantat arreu del món. Ha estat considerat una de les obres més sublims d'aquest autor.

Amb la composició d'aquest himne va començar a fer-se popular a Madrid.^[2]

Al 1928 va col·laborar en un concert com a organista de la orquestra de San Francisco el Grande, de la qual n'era director, conjuntament amb la orquestra i el cor de l'Església de San Jerónimo el Real, amb motiu de la celebració d'una festivitat de la ciutat. Però a l'hora de començar la interpretació, Busca Sagastizábal va tenir una disputa amb l'organista de l'església del Real sobre quin himne s'havia d'interpretar, si la Marxa Reial o l'Eucarístic. Finalment, Busca guanyà la partida i s'interpretà "Amor de los amores", per decisió del rei.^[2]

Darrers anys

Al 1936, a causa de la Guerra Civil, Juan Ignacio s'exilià amb la seva esposa i la seva filla Carmentxu a França i posteriorment marxà a Venezuela. El 1949, s'inclogueren dues peces de Busca Sagastizábal al programa de la 1a Quinzena Musical de San Sebastià en un concert a la Plaza de Toros, anomenat concert de "Las mil voces". L'organitzà José Joaquín de Castañeda, tinent alcalde de San Sebastià, amic des de la infància de Busca.

Després de la interpretació d'aquestes peces el públic reclamà la presència del compositor a l'escenari i hom li reconegué el mèrit de les seves grans composicions, essent un emotiu i improvisat homentage al compositor, que comptava llavors 81 anys.

Poc mesos després, el 7 de març de 1950, Juan Ignacio Busca Sagastizábal traspassà a Zarauz deixant un extens catàleg amb el seu repertori compositiu.^[2]

Obres musicals^[4]

Entre el seu catàleg d'obres conservades trobem, entre d'altres, himnes, misses i vilancets.

Himnes

Himno oficial del XXII Congreso Eucarístico: Cantemos al Amor de los Amores
Himno eucarístico: cantemos al amor de los amores^[5]
Himno a la Virgen Milagrosa
Himno a los Adoradores (referencia coral Lucentina)
Himno a Legazpi 09/1.897 compuesto con motivo de la inauguración de la estatua del colonizador de las Islas Filipinas.
Himno a los Luises
Himno a San Agustín
Himno de la V.O.T. Nacional
Himno de los Terciarios Franciscanos
Himno a la congregación Franciscana Tercera Orden franciscana, Las huellas del caudillo enamorado
Himno nacional del III. Centenario de la canonización de Sta. Teresa de Jesús
Himno Oficial del Centenario de Covadonga
Himno Oficial del XXII Congreso Eucarístico

Misses

Misa de Pastorela: fácil a dos voces y coro / por I. Busca de Sagastizábal

Nadales

Amor y paz: villancico a dos voces y coro
Arriba los corazones: Villancico a 2 veces
Redención: villancico a una o dos voces y coro / Ignacio Busca de Sagastizábal

Entre la resta de composicions trobem peces corals com:

Ausencias y anhelos: escena coral
Da paz á España: plegaria á solo y gran coro / letra de Enrique Tomasich; música Sagastizábal
Salve a dos coros
Tantum ergo a 4 voces de hombre, n. 8 / Fr. José Miguélez, mercedario
Tota pulchra: a dos voces: (facil) / J. Busca de Sagastizábal

Trobem alguna sarsuela i diferents peces de gènere teatral^[3] com:

Crimen misterioso: zarzuela en un acto
Los mendigos: Juguete lirico en un acto, en prosa y verso / Letra de Jose Dominguez Manresa, música de Ignacio Busca
Morirse a tiempo: Juguete lírico en un acto, en prosa y verso / Letra de José Dominguez Manresa. Música de Ignacio de Sagastizábal
Basotarrak

Destaquem les peces de eclesiàstiques, de les quals hi ha una gran diversitat:

Al Santo Patrón
A los Santos
A San Francisco de Asís
Gozos al Sagrado Corazón de Jesús
Despedida a la Virgen
Despedida fácil dedicada a Ntra. Sra. del Perpetuo Socorro
En honor de las Santas Vírgenes
En honor de una santa
Felicitación
Flores a la Madre de Diós
Gloria gloria cantemos alegres
Gozos al Sagrado Corazón de Jesús
Jueves Santo = Dominus Jesus
"Mendice Golgetan" una enternecedora canción de Semana Santa
Salve
Vuelve a luchar por Cristo
Procedamus in pace Recibe Virgen sin par
Verbum caro

Algunes peces instrumentals per a orgue:

Fuga para Organo
Melodía para órgano

I per acabar, diverses peces, entre les que trobem cançons i obres en vasc (llengua materna del compositor):

Eusko Abesti
Goratu dezagun
Herriminez amets
Goratu dezagun
Herriminez amets
Jaunaren ereserkia
Oroipena
Pekatari tristea
Sagarraren
Joaquincho
Como la estrella del alba
Dos Canciones Gallegas
La canción de la gitana o El príncipe Don Blas
La cruz de la montaña
La cuna
Mira, ingrato pecador
Morirse a tiempo
"Oh pecador ingrato"
Sol de amor

Reconeixaments

L'Ajuntament de Zumarraga va decidir homenatjar-lo el 1968 donant el seu nom a un grup d'habitatges construït al barri d'Eitza.^[6]

Referències

↑ «Busca de Sagastizábal, Ignacio (1868-1950)» (en castellà). [Consulta: 17 novembre 2023].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 «Ignacio Busca Sagastizabal Familia Busca». [Consulta: 13 novembre 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 «Ignacio Busca de Sagastizábal | Real Academia de la Historia». [Consulta: 17 novembre 2023].
↑ Preciado, Dionisio «Busca de Sagastizábal, Ignacio». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE, 1999, pàg. vol 2, p. 806.
↑ «Obres de I. Busca a l'IFMuC».
↑ «Juan Ignacio Busca Sagastizabal (1868-1950)» (en castellà), 07-12-2017. [Consulta: 17 novembre 2023].

[1] «Busca de Sagastizábal, Ignacio (1868-1950)» (en castellà). [Consulta: 17 novembre 2023].

[Ref-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 «Ignacio Busca Sagastizabal Familia Busca». [Consulta: 13 novembre 2023].

[Ref001-3] 3,0 ^3,1 «Ignacio Busca de Sagastizábal | Real Academia de la Historia». [Consulta: 17 novembre 2023].

[4] Preciado, Dionisio «Busca de Sagastizábal, Ignacio». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE, 1999, pàg. vol 2, p. 806.

[5] «Obres de I. Busca a l'IFMuC».

[6] «Juan Ignacio Busca Sagastizabal (1868-1950)» (en castellà), 07-12-2017. [Consulta: 17 novembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]