Impromptu núm. 3 (Chopin)
| Forma musical | impromptu  |
|---|---|
| Tonalitat | sol bemoll major |
| Compositor | Frédéric Chopin |
| Creació | 1842 |
| Data de publicació | 1843 (L) |
| Catalogació | B. B 149 catàleg Chomiński C 45 |
| Part de | Impromptus |
| Instrumentació | piano |
   | |
L'Impromptu núm. 3 en sol bemoll major, op. 36 de Frédéric Chopin és una obra per a piano publicada l'abril de 1843. Va ser l'últim en l'ordre de la composició dels seus impromptus, però el tercer pel que fa a la publicació.[1]
L'obra està escrita en un compàs compost de 12/8. És una pàgina somrient, amable i virtuosística, amb un cert caràcter d'improvisació. La secció central, Sostenuto, l'expressivitat es torna íntima confessional, arribant a adquirir un cert clima dramàtic i apassionat.
Referències[modifica]
- ↑ Huneker, James. Chopin: the man and his music. Nova York: C. Scribner's Sons, 1909, p. 239–240.
Enllaços externs[modifica]
- La partitura de l'Impromptu núm. 3 es pot trobar també a Musopen.com
