Incendis forestals a Xile de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentIncendis forestals a Xile de 2023
Imatge
Imatge de satèl·lit dels incendis enregistrada pel MODIS el 3 de febrer del 2023.
Map
 35° S, 72° O / 35°S,72°O / -35; -72
Tipusincendi forestal Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps30 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióRegió del Maule (Xile)
Regió de Ñube (Xile)
regió del Bío-Bío (Xile)
Regió de l'Araucània (Xile) Modifica el valor a Wikidata
EstatXile Modifica el valor a Wikidata
Causaonada de calor Modifica el valor a Wikidata
Morts mínim 26 Modifica el valor a Wikidata
Ferits mínim 2.180 Modifica el valor a Wikidata

Els incendis forestals a Xile de 2023 són una sèrie d'incendis forestals que es van produir a l'inici del 2023 a Xile.

Fets[modifica]

Els incendis forestals van començar al tram final del gener d'aquell any i fins al 4 de febrer van afectar almenys 47 000 hectàrees. Segons les autoritats xilenes, va haver-hi més de 200 incendis diferents, que van originar 22 morts, 20 ferits i la destrucció d'un centenar d'habitatges.[1]

Les comarques on la catàstrofe natural en qüestió va tenir més impacte van ser Biobío, Ñuble i l'Araucania.[2]

L'envergadura dels incendis va empènyer les autoritats a decretar a les zones més afectades el 17 de febrer del 2023 el toc de queda, que va de mitjanit a les 5 de la matinada.[3]

Aquests fets van ocórrer en un context d'extrema sequera a l'Estat, accentuada pel fet que l'hemisferi sud es trobava en ple estiu.[4]

Resposta institucional[modifica]

Trànsit a la ruta N-55 per l'incendi forestal al sector de Boyén de la comuna de Chillán a la regió de Ñuble-

D'una banda, el president de Xile Gabriel Boric va declarar estat d'emergència i va adreçar el següent missatge a la ciutadania mitjançant Twitter: «La protecció de les famílies és la nostra prioritat. Treballem de manera coordinada amb les autoritats locals i nacionals per a combatre els incendis forestals que afecten les regions del Maule, Ñuble, Biobío i l'Araucania».[5]

Endemés, la ministra de l'Interior Carolina Tohá va anunciar que el govern havia declarat catàstrofe com la regió veïna de Ñuble, cosa que el president Boric havia anunciat la nit del dijous i que va permetre el desplegament de soldats i recursos addicionals amb la finalitat de contrarestar els efectes dels incendis.[6] De fet, la portaveu del govern Camila Vallejo va demanar la col·laboració privada amb aquest fi.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Més de 200 incendis forestals a Xile deixen 22 morts». CCMA, 04-02-2023. [Consulta: 15 febrer 2023].
  2. ↑ «Almenys 22 morts en els incendis de Xile». El Punt Avui, 05-02-2023. [Consulta: 15 febrer 2023].
  3. ↑ «Incendies au Chili: couvre-feu décrété dans les zones les plus touchées» (en francès). Le Figaro, 09-02-2023. [Consulta: 15 febrer 2023].
  4. ↑ Mayer, Nathalie. «Des méga-incendies ravagent le Chili en proie à sa plus grande sécheresse depuis 1 000 ans» (en francès). Futura. [Consulta: 15 febrer 2023].
  5. ↑ «Boric habla de incendios en zona centro-sur desde sus vacaciones: "Dispondremos de todos los recursos"» (en castellà). Radio Biobío, 02-02-2023. Arxivat de l'original el 3 febrer 2023. [Consulta: 15 febrer 2023].
  6. ↑ «Chile widens state of emergency as raging wildfires leave at least 13 dead» (en anglès). The Guardian. Arxivat de l'original el 3 febrer 2023. [Consulta: 4 febrer 2023].
  7. ↑ «"No es sólo tarea del Estado": Ministra Vallejo pide colaboración a privados en incendios forestales» (en castellà). Radio Biobío, 05-02-2023. Arxivat de l'original el 5 febrer 2023. [Consulta: 5 febrer 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Incendis_forestals_a_Xile_de_2023&oldid=31761679»