Intel 4040

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Intel 4040
Unitat central de processament
Intel D4040 2293B top.jpg
Un microprocessador Intel D4040
Produït Des de 1974 fins 1981[1]
Fabricant(s) Intel
Max CPU clock 500 kHz a 740 kHz
Conjunt d'instruccions 4-bit BCD
Empaquetat(s) DIP de 24 pins

El microprocessador Intel 4040 va ser el successor de l'Intel 4004. Va ser introduït en 1974. The 4040 employed a 10 μm silicon-gate enhancement load PMOS technology, fet amb 3.000 transistors[2] i podia executar aproximadament 60.000 instructions per second.

Noves característiques[modifica | modifica el codi]

Extensions[modifica | modifica el codi]

  • Repertori d'instruccions ampliat a 60 instruccions.
  • Memòria de programa ampliada a 8 Kbytes.
  • Registres ampliats a 24.
  • Pila de crides ampliada a 7 nivells de profunditat.

Dissenyadors[modifica | modifica el codi]

i4040 microarquitectura.

Federico Faggin va proposar l'arquitectura, i també va ser qui va conduir el projecte. Tom Innes fou qui el va acabar.

Nous xips suportats[modifica | modifica el codi]

  • 4201 - Generador de rellotge d'entre 500 i 740 kHz utilitzant cristalls d'entre 4 i 5.185 MHz
  • 4308 - ROM d'1 Kbyte
  • 4207 - Port de sortida de mida byte de propòsit general
  • 4209 - Port d'entrada de mida byte de propòsit general
  • 4211 - Port d'entrada/sortida de mida byte de propòsit general
  • 4289 - Interfície de memòria estàndard (reemplaça al 4008/4009)
  • 4702 - UVEPROM de 256 bytes
  • 4316 - ROM de 2 Kbytes
  • 4101 - RAM de 256 nibbles (4 bits).
  • 4002 - RAM de 320 bits (80 x 4) i 4 sortides discretes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intel 4040 Modifica l'enllaç a Wikidata