Jean-Baptiste Habyalimana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1950  |
| Mort | 1994 (43/44 anys) Muhanga (Ruanda) |
| Causa de mort | Execució |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Tutsis |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal |
Jean-Baptiste Habyalimana (1950 - Muhanga, 1994) (o també Habyarimana) [1][2]va ser el prefecte de Butare a Ruanda que fou assassinat durant el genocidi de Ruanda el 1994.[3] Era l'únic prefecte Tutsi en el moment del genocidi, i també l'únic prefecte que pertanyia al Partit Liberal.[4] Es va resistir al genocidi. Agnès Ntamabyaliro Rutagwera fou implicada en organitzar el seu assassinat.[5]
Resistència i mort[modifica]
Habyalimana va intentar resistir el genocidi a la seva prefectura i es va negar a reunir-se amb el nou govern provisional a Kigali l'11 d'abril. Amb la seva aparició el 17 d'abril, Habyalimana va poder aturar temporalment els assassinats a l'església de Cyahinda, la comuna de Nyakizu.[4] No obstant això, quan va tornar a la ciutat de Butare aquella nit, Radio Rwanda va anunciar la destitució d'Habyalimana com a prefecte a les notícies de les 20:00 hores.[4][6] Habyalimana va estar present en la presa de possessió del nou prefecte el matí del 19 d'abril a la ciutat de Butare,[6] però aviat es va haver d'amagar i va eludir la seva captura durant setmanes. Eventualment, va ser empresonat i enviat a la seu del govern nacional a Gitarama on va ser executat. La seva esposa i dues filles també van ser assassinades posterior-ment.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Des Forges, Alison. Leave None to Tell the Story: Genocide in Rwanda – Extending the Genocide. Nova York: Human Rights Watch, març 1999. ISBN 1-56432-171-1. «Note that the prefect spelled his name with the letter “l,” while the president used “r.” In kinyarwanda, the sounds are nearly interchangable [sic].»
- ↑ «The 17 protectors of friendship pact ‘Abarinzi b’Igihango’». Arxivat de l'original el 17 de desembre 2017. [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ «Rwanda genocide convictions overturned». Al Jazeera English [Consulta: 5 abril 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Des Forges, Alison. Leave None to Tell the Story: Genocide in Rwanda – Nyakizu: The Massacres. Nova York: Human Rights Watch, març 1999. ISBN 1-56432-171-1.
- ↑ Agnes Ntamabyariro Arxivat 2019-07-16 a Wayback Machine., TRIAL International, Retrieved 17 December 2017.
- ↑ 6,0 6,1 Des Forges, Alison. Leave None to Tell the Story: Genocide in Rwanda – Butare: "Let them stand aside for us and Let us work". Nova York: Human Rights Watch, març 1999. ISBN 1-56432-171-1.
- ↑ Des Forges, Alison. Leave None to Tell the Story: Genocide in Rwanda – Butare: "Workers who want to work for their country". Nova York: Human Rights Watch, març 1999. ISBN 1-56432-171-1.