Jeroni Galceran i Terrés
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 maig 1820 Prats de Lluçanès |
| Mort | 24 març 1873 (52 anys) la Gleva (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1833 – |
| Carrera militar | |
| Rang militar | alferes |
| Família | |
| Pare | Josep Galceran i Escrigàs |
Jeroni Galceran i Tarrés (Prats de Lluçanès, 21 de maig de 1820 – la Gleva, 23 de març del 1873) fou un militar carlí
Fill de Josep Galceran i Escrigàs, va participar en algunes accions de la primera guerra carlina,[1] sent ferit en el Setge de Solsona, i va fugir a França acabada la guerra fins al 1846, quan esclata la Segona guerra carlina i torna a les ordres de Ramon Cabrera. Va ser un dels caps carlins catalans en la tercera carlinada, participant en l'Assalt de Terrassa[2] i sent nomenat comandant general de la Província de Barcelona un cop destituït Joan Castells i Rossell en 1873.[3]
En el Foc de la Gleva amb 3000 homes i 100 cavalls, ocupà les alçades a La Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà, bloquejant el destacament republicà de Conanglell,[4] morint en la batalla.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Abellan i Manonellas, 2006, p. 578.
- ↑ Els personatges de l'assalt carlí a Terrassa del 22 de juliol, un per un. Nació Digital, 20/07/2012.
- ↑ Abellan i Manonellas, 2006, p. 583.
- ↑ Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 (en castellà). El cuerpo de estado mayor del ejército, 1887, p. 48.
- ↑ Abellan i Manonellas, 2006, p. 585.
Bibliografia[modifica]
- Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». AUSA, XXII, 158, 2006.